Pensaments que vull compartir…

Ja és hora de treure els peus del fang!


El 21 de febrer de 1919 es va iniciar a Barcelona la vaga de la Canadenca que va ser el moviment vaguístic pacífic més important de la primera part del segle XX. La protesta va significar per als treballadors l’obtenció d’una concessió que ha marcat la història moderna: la jornada laboral de vuit hores. Tot un exemple de lluita obrera, autoorganització, solidaritat i fermesa.

Ara, a la primera meitat del segle XXI, estem vivint temps molt durs per bona part de la població, treballs precaris, especulació immobiliària, pobresa, corrupció, … El poder dels bancs i de l’IBEX35 està ficat per tots els racons.

En paraules de Miquel Martí i Pol, ja és hora de treure els peus del fang.

 

ARA, MIQUEL

Ara, Miquel, torna a ser el temps

del fil gruixut i les paraules dures

Escasseja el diner

i ja és sabut que els poderosos, planye’ls Miquel,

només poden permetre certes efusions sentimentals

amb la butxaca plena

 

A coll-i-be dels pobres,

alternen xurriaques i caramel

segons el vent que bufa

però no descavalquen mai

 

Miquel, recorda-ho,

únicament pegant sacsades tots plegats

ens els traurem de sobre

 

Les canyes només es tornen llances

si hom les empunya amb esperit de lluita.

 

Miquel, aquest llevant

fa molt de temps que dura i el terra és xop

i se’ns podreix la sola de les sabates

 

¿No trobes que ja és hora de treure els peus del fang

i espolsar-se el clatell i fer bugada?

 

Paral·lelismes


Havien guanyat les eleccions i, amb el president al capdavant, van intentar fer efectius els canvis per millorar la vida dels ciutadans, canvis que havien proposat durant la campanya electoral.

L’oposició, que no havia guanyat les eleccions, amb el suport de la patronal i dels poders fàctics, a qui no havia votat ningú, van anar entrebancant tan com van poder la vida social i política del país fins que van propiciar que l’11 de setembre de 1973 les forces armades, encapçalades pel general Pinochet, fessin un cop d’estat i provoquessin la mort del president Allende.

Començava una cruenta dictadura, amb milers de detinguts, torturats i assassinats, que va durar uns quants anys i que va provocar un sofriment immens en la població xilena.

Victor Jara, director teatral, poeta, cantant i compositor, va ser detingut el dia 11 i portat, amb milers de persones més, a l’estadi de Xile, que els colpistes feien servir de gran presó.

Allà tancat, va escriure el seu últim poema. El va escriure en uns fulls de paper que va entregar a un amic seu, també detingut. Com van poder, en van fer còpies en uns paquets de tabac d’uns altres companys que anaven a sortir. La policia va interceptar algunes de les còpies i va torturar als que les portaven però una de les còpies va poder sortir de l’estadi i és així com es va salvar el llegat de Víctor Jara.

Víctor Jara va ser torturat (entre d’altres coses li van destrossar les mans a cops de culata) i va ser assassinat aquella mateixa nit del 15 de setembre de 1973.

A Víctor Jara el van matar perquè el volien fer callar, però segueix viu en el cor dels pobles i avui és aquí entre nosaltres.

Aquest darrer poema que va escriure es titula “Estadi Xile”. Aquesta és la traducció al català que en va fer el 1978 el poeta i rapsoda Celdoni Fonoll.

 

ESTADI XILE  (clicant aquí podreu escoltar el poema recitat per Celdoni Fonoll) 

Som cinc mil aquí

En aquesta petita part de la ciutat

Som cinc mil

Quants som en total a la ciutat i en tot el país?

Només aquí deu mil mans que sembren i fan anar les fàbriques

Quanta humanitat amb fam, fred, pànic, dolor, pressió moral, terror i follia

Sis dels nostres s’han perdut en l’espai de les estrelles

Un mort, un altre apallissat com mai no hauria cregut que es pogués apallissar a un ser humà

Els altres quatre volgueren treure’s tots els temors:

Un saltant al buit, un altre esberlant-se el cap contra el mur

Però tots amb la mirada fixa de la mort

Quin espant que produeix el rostre del feixisme !

Porten a terme els seus plans amb precisió artera, sense importar-los res

La sang per a ells és medalles, la matança un acte d’heroisme

És aquest el món que vares crear, Déu meu?

Per això els teus set dies de sorpresa i de treball?

En aquestes quatre muralles només existeix un nombre que no progressa

Que lentament s’estimarà més la mort…

Però de sobte em sotragueja la consciència

I veig aquesta marea sense batec i veig el pols de les màquines

I els militars mostrant el seu rostre de matrona plena de dolçor

¿I Mèxic i Cuba i el món? que cridin aquesta ignomínia !

Som deu mil mans menys que no produeixen

Quants som en tota la pàtria?

La sang del company president colpeja més fort que bombes i metralles

Així colpejarà el nostre puny novament.

Cant, quin mal gust que tens quan he de cantar espant,

Espant com el que visc, com el que moro

Espant de veure’m entre tants i tants moments de l’infinit

En què el silenci i el crit són les fites d’aquest cant

El que veig mai no ho havia vist

El que he sentit i el que sento farà brotar el moment…

La sang del company president colpeja més fort que bombes i metralles

Així colpejarà el nostre puny novament

 

Compte amb l’iceberg!


Cada dilluns ens trobem per reivindicar la llibertat dels presos polítics, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Quim Forn.

Que els quatre estiguin empresonats és un abús, una injustícia i una arbitrarietat però en realitat no és més que la punta de l’iceberg del que està passant. Recordem-ne algunes dades:

  • El president legítim, Carles Puigdemont, està a l’exili perseguit per la justícia espanyola i a més l’estat espanyol li està posant dificultats perquè sigui revalidat com a president (tot i ser el candidat amb més suport per la investidura)
  • 4 consellers del govern i l’exdiputada Anna Gabriel també estan a l’exili perseguits injustament per la justícia espanyola
  • Diversos consellers estan imputats
  • L’ex presidenta del Parlament, Carme Forcadell i diversos membres de la mesa, imputats
  • El major dels mossos Trapero destituït del seu càrrec i perseguit per l’Audiència Nacional
  • Centenars d’alcaldes i regidors perseguits per donar suport al referèndum
  • Cantants, periodistes, artistes perseguits per les seves obres
  • Mestres cridats a declarar per haver parlat del referèndum a classe
  • Bombers també cridats a declarar per posar-se al costat de la gent en els moments més crítics de violència policial
  • Moltes persones anònimes perseguides perquè van defensar pacíficament els col·legis l’1 d’octubre, perquè van exercir, també pacíficament, el seu dret de vaga els dies 3 d’octubre i 8 de novembre i també per expressar les seves opinions a les xarxes
  • La llengua catalana i el model d’escola perseguits
  • La televisió pública catalana ofegada financerament amb la clara intenció de fer-la desaparèixer
  • Les finances catalanes totalment intervingudes
  • El rei espanyol que no ens representa i que incita a la violència amb l’”a por ellos”
  • L’aplicació de l’article 155
  • La violència policial per part de la policia espanyola i la guàrdia civil
  • I així podríem seguir amb moltes altres coses

Per tant, amics i amigues, cada dilluns seguirem reivindicant la llibertat dels presos polítics però és totalment indispensable que lluitem contra l’iceberg sencer (no només contra la punta, els presos) i que avancem amb pas més ferm cap a república. Només si som un país lliure podrem deixar enrere aquest malson, aquesta situació que ens manté sotmesos i podrem fer un estat en el que els pilars fonamentals siguin la democràcia, el respecte a les persones i la justícia social.

És per això que m’afegeixo a la crida que fa l’ANC a manifestar-nos a Barcelona el proper diumenge 11 de març, per exigir un acord de govern, per demanar que es constitueixi un nou govern que doni forma als resultats de les eleccions del 21-D. En definitiva per revalidar el que ja vam fer el passat mes d’octubre: el dia 1 vam guanyar el referèndum sobre la independència i vam defensar amb valentia la democràcia i el dia 27 el Parlament va aprovar la declaració d’independència.  

 

Espanya no ens vol


Estava fent una mica de neteja i he trobat un escrit que vaig fer el mes de febrer de l’any 2007. S’acabava d’aprovar l’Estatut en referèndum (el 18 de juny de 2006) però ja hi havia un mal presagi, s’intuïen problemes i les pitjors previsions es van complir.

 

ESPANYA NO ENS VOL

Això no és una afirmació gratuïta, és la conclusió lògica que un treu després d’analitzar el que ha passat amb l’Estatut.

Repassem-ho. Una comissió del Parlament de Catalunya, composta per tots el partits catalans amb representació parlamentària (inclòs el PP) va elaborar un esborrany. Es va aprovar un Estatut el 30 de Setembre amb el 89% de vots afirmatius (tots el partits excepte el PP). Després, com que necessàriament per complir la legislació, l’Estatut havia de ser aprovat pel Congrés i pel Senat espanyols, es va entrar en una dinàmica de negociació (?) amb el PSOE acompanyada per la pressió mediàtica, política i de tots els poders fàctics (església, exèrcit, empresaris) en contra de Catalunya (ja no de l’Estatut) ¿us enrecordeu?. Tot això ben amanit amb les pròpies renúncies (el PSC va presentar esmenes a Madrid, pacte Mas Zapatero, etc.).

Finalment el Parlament espanyol va acabar aprovant un Estatut que havia perdut els pilars fonamentals que s’havien fixat com a bàsics en el del 30 de Setembre (bilateralitat, disposar de tots els recursos econòmics, definició de Catalunya). L’Estatut havia anat perdent gas. En el referèndum necessari per a l’aprovació definitiva, ERC va propugnar el no per considerar que havia quedat tan desnaturalitzat que aprovar-lo era desaprofitar la oportunitat històrica d’avançar. El PP seguia amb l’oposició frontal que tenia des del principi. Els altres partits en cantaven les excel·lències. L’Estatut es va aprovar però això ja no va satisfer ningú.

Bé però ja el teníem. Havíem seguit tots els passos i procediments que la legislació espanyola ens havia imposat. Ara bé, no contents amb això, els sectors més reaccionaris espanyols (d’esquerres, de dretes i dels poders fàctics) han seguit atacant. Entre uns i altres han posat 7 recursos d’inconstitucionalitat i per no arriscar-se a perdre’ls han manipulat el Tribunal Constitucional per poder guanyar. En resum, en tot el procés  ens han fet jugar el seu joc i al final fan trampa per acabar guanyant del tot.

En fi, ja veurem què passa al final amb el Tribunal Constitucional, però jo dic que passi el que passi, ja ha quedat ben palès que Espanya no ens vol per tant hem de tenir clar que l’única via possible que ens queda és la independència.

 

 

Frases


En aquests moments complicats, de negociació per formar govern i començar a construir la República, recordo aquestes frases, que tinc vives en la meva memòria des de 2010…

“A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por” SALVADOR SEGUÍ, EL NOI DEL SUCRE (1886-1923) Dirigent obrer

L’emancipació nacional de Catalunya és factible a curt termini, i la seva legitimitat és avalada tant pels principis bàsics de la democràcia com pel dret internacional i la mateixa normativa constituent de la Unió Europea” HÈCTOR LÒPEZ BOFILL (1973) Doctor en dret constitucional.

“No val la pena parlar més del dret a decidir. Tots sabem que, mentre siguem a l’Estat espanyol, els únics que decidiran seran sempre ells. Nosaltres no decidirem mai res, i decidiran sempre en contra nostra” HERIBERT BARRERA (1917-2011) President del Parlament de Catalunya.

“Cap nació no pot existir com a tal si no té la facultat de decidir pel seu compte, si no disposa dels seus propis organismes de govern, que han de ser sobirans i no delegats o consentits” MANUEL DE PEDROLO (1918-1990) Escriptor

“La independència és l’única possibilitat que tenim de sobreviure com a poble i com a individus, dues coses que són indestriables. Si Catalunya no avança cap a la independència, desapareix” NÚRIA CADENAS (1970) Escriptora i periodista

 

 

NO OBLIDAREM


No oblidarem. Després dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils la Conselleria d’interior amb Joaquim Forn i el major Trapero al capdavant van resoldre molt bé la situació, Catalunya es va comportar com un estat i a més a més la ciutadania va sentir la policia catalana més a prop. Per això Trapero ha estat degradat i Forn segueix a la presó.

No oblidarem. El PP, el PSC/PSOE i C’s han evitat que el ministre de l’interior hagi de donar explicacions al Congrés de diputats sobre les fosques relacions del CNI i de la policia espanyola amb l’imam de Ripoll que estava al capdavant dels autors dels atemptats.

No oblidarem. El govern espanyol va desplaçar a Catalunya milers de policies i guàrdies civils (els piolins) per reprimir, perseguir i espantar la població. El crit de “Fora les forces d’ocupació ! “ va tornar a ser vigent.

No oblidarem. El 20 de setembre comença el cop d’estat. La guàrdia civil entra a la Conselleria d’Economia, deté diversos alts càrrecs del govern, registra despatxos i domicilis particulars i s’emporta ordinadors i papers.

Un cop d’estat en tota regla. Durant hores hi ha una concentració de protesta amb molta gent davant la Conselleria, en tot moment pacífica. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart la desconvoquen a les 12 de la nit per evitar que es poguessin produir aldarulls i per facilitar la sortida de la guàrdia civil de la Conselleria. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart segueixen empresonats.

No oblidarem. El mateix 20 de setembre, la policia espanyola es va personar a la seu de la CUP a Barcelona, sense cap  ordre judicial, amb la clara intenció que es produïssin enfrontaments. No n’hi va haver pel comportament serè i responsable dels membres de la CUP.

No oblidarem. Per ordre del govern espanyol, la policia espanyola i la guàrdia civil fan múltiples escorcolls i requises de paperetes del referèndum, no volien que votéssim però com més en requisaven més en sortien.

No oblidarem. L’1 d’octubre hi ha totes les urnes als col·legis electorals. L’operació urna ha estat impecable. Malgrat la repressió dels dies anteriors, la policia espanyola i la guàrdia civil no n’han trobat ni una. El vicepresident Junqueras, encarregat de la logística del referèndum, encara segueix a la presó.

No oblidarem. L’1 d’octubre la policia espanyola i la guàrdia civil, complint ordres del govern espanyol del PP i d’acord amb C’s i amb el PSC/PSOE, exerceixen una violència extrema i desproporcionada contra la població civil que feia cua per votar. Hi ha més de 1.000 ferits de diversa consideració. És un atac directe a la democràcia i als ciutadans.

No oblidarem. El  govern espanyol del PP, d’acord amb C’s i amb el PSC/PSOE, apliquen l’article 155 que significa aprofundir en el cop d’estat començat el 20 de setembre i ocupar les nostres institucions de govern.

No oblidarem. Durant tots aquests mesos s’han imputat més de 700 alcaldes, s’ha prohibit el color groc, s’han tancat webs, s’han cridat a declarar mestres, s’investiguen persones per expressar opinions, s’ha prohibit manifestar-se als avis de Reus, alguns polítics han hagut de pagar multes i els han embargat els seus béns, han augmentat la pressió fiscal i les amenaces contra TV3 amb l’objectiu de debilitar-la, i tantes altres coses que no oblidarem.

En poc més  de mig any hem viscut tot això i no ho oblidarem mai perquè si volem arribar a tenir un futur  lluminós i possible com deia en Llach (fent servir paraules de Martí i Pol), ens toca no oblidar el passat, analitzar-lo bé, reconèixer les fortaleses  de l’adversari, aprendre de les nostres febleses,  i finalment, en el present, prendre les decisions adequades, amb intel·ligència, però amb fermesa i sense por. Només així aconseguirem la independència

No defallim, tenim esperança en el país


Durant el dinar de Nadal, tota la família reunida vam recordar els presos polítics, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, tancats injustament a la presó i utilitzats per l’Estat espanyol com a hostatges per intentar debilitar la nostra lluita per la llibertat, per la República.

Vam parar la taula amb estovalles grogues, vam deixar una cadira buida i els vam escriure entre tots una carta (que trobareu en aquest enllaç).

Ara hem rebut una resposta del Conseller d’Interior Joaquim Forn, tancat a la presó d’Estremera, que diu així:

“Benvolguda Mercè i família,

Gràcies per la vostra carta.

Hem passat el Nadal lluny de casa i de la família però ens hem sentit acompanyats per molta gent que ens ha donat el seu escalf i suport.

No defallim, tenim esperança en el país, en la seva gent i estem convençuts que entre tots revertirem aquesta injustícia.

Gràcies pel vostre compromís.

Amb el desig de veure’ns aviat, rebeu una forta abraçada,

Joaquim”

 

Em sento més unit que mai als polítics que ens representen. Estic segur que més aviat que tard viurem en llibertat i democràcia a la República catalana.

 

 

5 desitjos pel 2018


Portem des de l’any 2009 fent accions pacífiques a favor de la independència. Vam començar amb les consultes populars, hem fet grans manifestacions – tant pels Onzes de setembre com en altres ocasions- manifestacions multitudinàries amb centenars de milers de persones mobilitzades, sense que hi hagi hagut ni un sol incident, ni danys personals ni materials. També hem fet moltes altres accions, parades informatives i actes públics amb l’únic objectiu d’explicar-nos, de parlar i d’escoltar les opinions de la gent.

En canvi, a mesura que la majoria a favor de la independència ha anat creixent, l’Estat espanyol ha anat endurint les seves posicions i ha passat d’ignorar-nos a enriure-se’n (ens deien que acabaríem vagant per les galàxies), i finalment a atacar-nos i aplicar la violència i la repressió (ho hem vist de forma explícita des del 20 de setembre quan va començar el cop d’estat i especialment el dia 1 d’octubre)

Per això, és injust i és injustificat que hi hagi gent encausada, empresonada o a l’exili acusada d’exercir la violència. Diguem-ho alt i clar: SÓN REPRESALIATS POLÍTICS NOMÉS PER LA SEVA MANERA DE PENSAR,  QUI HA EXERCIT LA VIOLÈNCIA ÉS L’ESTAT ESPANYOL.

Ara que comencem un nou any és el moment de demanar uns desitjos pel 2018 que vull compartir amb tots vosaltres:

  1. Llibertat per Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Quim Forn
  2. Anul·lació de totes les causes polítiques que hi ha ara mateix en marxa
  3.  Retorn de l’exili del President Carles Puigdemont, dels consellers Toni Comín i Lluís Puig i de les conselleres Meritxell Serret i Clara Ponsatí
  4.  Que els nostres partits, JxCat, ERC i CUP, tinguin la generositat i l’alçada de mires necessària per arribar a un bon acord per fer una majoria sòlida al Parlament i per fer un govern que reprengui el camí començat el 27 d’octubre amb la declaració d’independència i que avanci decidit cap a la República catalana
  5. Que tothom tingui sempre present que aquest moviment el vam començar la gent, l’hem defensat la gent i l’acompanyarem i el seguirem defensant la gent fins al final.

 

Visca la República  catalana!

 

Carta als presos polítics


Aquest any, en el dinar familiar de Nadal, hem tingut molt present la situació que estem vivint a Catalunya i especialment el fet que tenim 4 persones a la presó per motius polítics: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per encarnar i representar la societat civil, pacífica, democràtica i valenta que tots aquests anys ha liderat el moviment cap a la independència. Oriol Junqueras vicepresident del govern, com a escarment al govern que ha declarat de independència i Joaquim Forn com a revenja ja que és el conseller d’interior que va resoldre amb molta professionalitat els atemptats terroristes del mes d’agost i que va posar de manifest davant el món que tenim capacitat d’actuar com a estat.

Vam celebrar el Nadal però en tot moment vam tenir present que la situació que vivim és excepcional. Vam deixar simbòlicament una cadira buida i després, mentre fèiem sobretaula vam redactar entre tots una carta per enviar als 4 empresonats.

“Sants, 25 de desembre de 2017

Benvolgut, 

Estem fent el dinar de Nadal amb tota la família i et tenim ben present a tu i a tots els teus.

Aquest any hem parat la taula de color groc, el mateix color que vesteixen carrers,  places i la gent de Catalunya. Us portem dins el nostre cor.

Estem segurs que aviat arribarà la llibertat per tots desitjada i junts acabarem consolidant la República. No ens aturarem fins aconseguir-ho.

Una forta abraçada de tota la família.”

 

L’ABC del 21D


Ja fa més de 2 mesos que tenim presos polítics. Quan escric aquestes línies encara estan a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. En ple segle  XXI, en un estat que s’autoanomena democràtic però que ara que s’ha tret la careta podem dir que s’acosta més a una dictadura.

Repassem uns quants fets que ens ajudaran a entendre com hem arribat fins aquí:

  1. El 17 d’agost hi va haver el cruel atemptat terrorista a Barcelona i Cambrils. El govern català amb el conseller Quim Forn (ara a la presó) i el major Trapero (ara destituït i encausat) fan una excel·lent feina i neutralitzen amb molta eficàcia i rapidesa l’escamot. Millora considerablement l’estima de la població cap a la nostra policia (recordem els clavells vermells). Catalunya demostra al món la seva capacitat d’actuar com un estat. Des d’Espanya es desferma una forta campanya de desprestigi cap als Mossos. Més endavant s’ha sabut que el cervell de l’atemptat, l’imam de Ripoll, era un confident de la policia espanyola. Casualitats?
  2. El 20 de setembre el govern espanyol fa, de facto, un cop d’estat, ja que empresona alts càrrecs de la Generalitat, incauta documents, fa escoltes telefòniques, registra impremtes buscant paperetes de votació, clausura webs, prohibeix actes,… comença la repressió.
  3. I l’1 d’octubre, el dia del referèndum d’autodeterminació, es desferma l’odi. La Guàrdia Civil i la policia espanyola exerceixen una violència brutal contra la gent que pacíficament es disposava a votar, sense mirar si hi havia gent gran o criatures. Havien dit que no hi hauria urnes ni cens, que el referèndum no es faria i hi va haver urnes i cens i el referèndum, malgrat ells, es va fer.
  4. El dia 3 d’octubre es va fer una vaga general, una aturada de país, per protestar pels fets de l’1 d’octubre. Aquesta vaga va deixar el país pràcticament paralitzat i va ser la vaga més massiva dels darrers decennis.
  5. El divendres 27 d’octubre el Parlament va proclamar la República catalana, per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 abstencions (els 53 unionistes PP, C’S i PSC van abandonar l’hemicicle, seguint la seva al·lèrgia a votar, especialment quan saben que perdran).
  6. L’Audiència Nacional empresona en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez el 16 d’octubre i el 2 de novembre entren a presó els consellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carles Mundó, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Meritxell Borràs i Dolors Bassa
  7. Recordem que des del 31 d’octubre estan exiliats a Brussel·les el president Carles Puigdemont, els consellers Toni Comín i Lluís Puig i les conselleres Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Tots ells amenaçats de detenció per l’estat espanyol si trepitgen territori espanyol.
  8. El govern espanyol, amb el suport incondicional del PP, del PSOE i de C’s i, tot s’ha de dir, amb una oposició molt tova de Podemos, apliquen l’article 155, que a la pràctica equival a fer un cop d’estat ja que destitueixen el govern català legítim, dissolen el Parlament, ocupen totes les conselleries, pressionen els mitjans de comunicació públics catalans i prenen el comandament de la policia catalana. Pressionats per la UE convoquen eleccions pel dia 21 de desembre.
  9. Seria inacabable descriure totes i cadascuna de les decisions abusives, injustes i arbitràries que el govern espanyol ha pres aquest dies, emparant-se en el famós article 155 (que fan servir per tot allò que els convé). Han tancat les delegacions de la Generalitat a l’estranger i han acomiadat a tots els empleats, han propiciat el robatori de les obres de Sixena, han dissolt el Diplocat, han començat una guerra sense quarter contra els mitjans de comunicació públics catalans i contra l’escola catalana.
  10. Al mateix temps, la Junta Electoral, que en teoria és l’òrgan que ha de vetllar per la neutralitat de la campanya electoral només fa que prendre decisions perjudicials per les forces favorables a la república (prohibeix el color groc, fa retirar pancartes que demanen la llibertat dels presos o inclús que demanen llibertat d’expressió, determina quines paraules són permeses i quines són prohibides als mitjans de comunicació públic catalans, prohibeix la concentració diària d’uns avis a Reus, etc. etc.)
  11. A la vista de tot aquest panorama, i malgrat que són il·legítimes, les eleccions de dijous 21 de desembre es plantegen com un pas que ens pot permetre sortir d’aquesta situació. Estem vivint “de facto” una dictadura i volem consolidar la república ja proclamada. L’opció de tornar enrera i tornar a una zona de confort (autonòmica) simplement no existeix perquè l’estat ja ha travessat una línia vermella d’atac a la dignitat dels catalans i sembla que s’hi troba a gust.

Per tant, per mi l’objectiu a aconseguir el 21D per poder consolidar la república, la democràcia, la llibertat i la dignitat seria:

A – Que el conjunt de forces independentistes (JxCAT, ERC i CUP) tingui majoria d’escons

B – Que el president legítim, Carles Puigdemont, sigui revalidat com a president de Catalunya

C – Que el conjunt de forces independentistes (JxCAT, ERC i CUP) tingui majoria de vots

El punt A és indispensable si no volem que governi el tripartit del 155 (PSC, PP i C’s) amb la col·laboració -activa o passiva- dels de les crispetes (CeC).  Si això passés deixarien el país desfet -ja hem vist el que han fet en aquests 2 mesos que porten infiltrats a la Generalitat.

El punt B és per mantenir la dignitat com a país i demostrar al món (i també a Espanya) que el que ens han fet és il·legítim i no ho acceptem i que per això revalidem el president.

El punt C aniria bé per interpretar, per la nostra part, que hem guanyat un segon referèndum (el primer ja el vam guanyar l’1 d’octubre) i de pas que no ens donin la tabarra com va passar el 27S que el discurs de “no heu guanyat el plebiscit” ens el van posar fins a la sopa (i el van acabar “comprant” molts independentistes)

Per tant, amics i amigues, aquest és l‘ABC del 21D.

   

 


css.php