Dietari 5: La Guàrdia Civil torna a (intentar) ser protagonista

21 de juliol de 2017

Com deia algú a Twitter, tenint en compte que l’última vegada que va entrar la Guàrdia Civil a un parlament ho va fer a trets (23F), que ara entrin al nostre parlament amb la cara tapada significa un avenç per la democràcia a Espanya.

 

Vegem què ha passat aquesta setmana:

 

Dissabte 15 de juliol de 2017

Antics militants d’ICV fan un manifest en contra del referèndum (i en contra de la posició oficial però ambigua de la direcció dels Comuns). Són poc més de 200 persones. http://www.vilaweb.cat/noticies/una-part-de-les-bases-de-catalunya-en-comu-es-rebella-contra-la-coordinadora/

 

El PSC i el PSOE fan una maniobra de distracció promovent una comissió al Congrés per reformar la Constitució. Si tenim en compte que el PP no vol fer canvis, C’s en tot cas els faria en contra de Catalunya i el propi PSOE tampoc s’ho creu això del federalisme, estem davant d’una nova via morta. http://elmon.cat/noticia/211744/psc-i-psoe-urgeixen-dur-al-congres-la-reforma-constitucional

En definitiva un nou “Apoyaré” estil Zapatero… http://www.elnacional.cat/ca/politica/propostes-psoe-sanchez-zapatero_174843_102.html

 

Dilluns 17 de juliol de 2017

Orgullós del meu país:  110 entitats i institucions signen el Pacte per la Reforma Horària, per tal de recuperar les 2 hores de desfasament horari que portem en relació a la resta del món i per millorar la conciliació de la vida laboral i familiar http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1195841-signat-el-pacte-per-la-reforma-horaria.html

En què consisteix la reforma horària? http://www.vilaweb.cat/noticies/reforma-horaria-preparats-llestos-ja/

 

Dimarts 18 de juliol de 2017

TV3 emet el documental “Las cloacas de interior” que cap televisió estatal ha volgut emetre fins ara. Queda al descobert el joc brut de l’estat per combatre els adversaris polítics i en especial el moviment independentista. Se saben noms i dades i la justícia no intervé, aquest estat en el que vivim té molt baixa qualitat democràtica per no dir que s’assembla cada vegada més a una dictadura.

En aquest enllaç es pot veure el documental sencer.

 

Dimecres 19 de juliol de 2017

Comença la campanya de presentacions del referèndum per tot Catalunya. Es faran més de 100 actes fins a final de mes.

En l’acte de presentació de les garanties del referèndum a Girona han parlat Lluís Llach i Anna Caula. http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/07/19/llach-caula-animen-plantar-cara/857591.html

Dijous 20 de juliol de 2017

La Guàrdia Civil es presenta al Parlament, al Palau de la Generalitat, a la Conselleria de Justícia i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia (CTTI) amb l’excusa de buscar informació sobre Germà Gordó quan era conseller i secretari del govern. Han fet una escenificació per fer por. Turull impedeix que entrin al Palau de la Generalitat, demostrant que no en tenim de por.

http://www.vilaweb.cat/noticies/turull-i-mundo-impedeixen-als-guardies-civils-els-escorcolls-a-palau-i-a-la-conselleria-de-justicia/

La Carme Forcadell, explica què ha passat en el Parlament:

“Aquest matí un grup d’agents de la guàrdia civil s’han personat a la porta del Parlament de Catalunya amb un requeriment judicial per accedir a la informació relativa a un diputat investigat en un suposat cas de corrupció. 
Els agents han estat acompanyats en tot moment pel personal del Parlament fins a una sala propera a l’entrada, on els tècnics de la cambra els han donat la informació requerida i, posteriorment, han marxat. Evidentment, els agents han hagut de deixar les armes a l’accés, ja que al Parlament no es permet portar cap tipus d’arma.
Els agents no han fet cap tipus d’escorcoll, no han registrat cap espai o servidor de la cambra ni han tingut accés a cap altra informació que no fos la que requeria l’ordre judicial.
És cert que les imatges no són agradables, però el Parlament i el personal de la cambra han actuat correctament, en un assumpte que afecta a una investigació sobre la corrupció. No som ingenus.
Sabem quina escenificació es buscava. Sabem, per exemple, que avui s’havien de fer públiques les conclusions de la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya al Congrés, unes conclusions en què es constata l’existència de la guerra bruta contra l’independentisme però que, curiosament, s’ha decidit no portar a la fiscalia.
Tot això ho sabem, i cal denunciar-ho. Però denunciar això no és incompatible amb donar la informació requerida en el marc d’una investigació judicial sobre corrupció.
Continuarem treballant per fer un país més net i just, que lluiti contra la corrupció i contra les clavegueres de l’Estat.”

Magnífic editorial de Vicent Partal sobre aquest tema. Destaco aquest paràgraf:

“Ara bé, les coses van canviant tan ràpidament, en aquest país, que es van trobar amb una sorpresa que sembla que no esperaven. Es van trobar amb un govern que ja no se sent subsidiari de ningú ni sotmès a ningú. I que, per això, els va instal·lar en un garatge, els va deixar hores i més hores en una tauleta d’una habitació, els va desarmar i va posar els mossos d’esquadra a vigilar-los.” http://www.vilaweb.cat/noticies/els-guardies-civils-aturats-o-el-llenguatge-del-poder-vicent-partal/

 

I per cert, seguint amb les clavegueres de l’estat, el fiscal (cas 3%) que ha ordenat aquestes accions de la Guàrdia Civil és un tal José Grinda que havia aconseguit fer arxivar 2 delictes de suposada pederàstia que l’afectaven a ell… Com diu en Salvador Cot en aquest article, la claveguera ha perdut la tapa (i surt molta pudor, afegeixo jo)

http://elmon.cat/opinio/23302/la-claveguera-ha-perdut-la-tapa

 

 

Divendres 21 de juliol de 2017

El govern espanyol imposa un control setmanal de les despeses de la Generalitat per vigilar que no es gastin diners en el referèndum. L’amenaça és tancar l’aixeta del FLA. No hi ha arguments ni hi ha propostes, només hi ha amenaces.

http://www.vilaweb.cat/noticies/analisi-el-control-setmanal-de-la-generalitat-pel-govern-espanyol-un-gest-entre-la-propaganda-i-lintent-de-collapsar/

 

El Tribunal Constitucional tomba una nova llei catalana, la del cànon digital. Seguim amb les amenaces. Això és el que ens ofereixen si ens quedem a Espanya?

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-preveu-crear-un-nou-impost-per-financar-laudiovisual-catala/

 

Dissabte 22 de juliol de 2017

Enquesta del CEO: El titular és que anirien a votar 2 de cada 3 catalans (67,5%) i el SÍ obtindria el 62,4% dels vots i el NO, el 37,6%. Anem bé però no ens podem adormir.

En aquest enllaç una anàlisi molt completa dels resultats de l’enquesta.

 

Interessant article de Vicent Partal sobre l’enquesta del CEO “Enteneu-los, estan espantats”

http://www.vilaweb.cat/noticies/enteneu-los-estan-espantats-vicent-partal/ 

 

 

 

 




Dietari 4: La Guàrdia Civil va al teatre

14 de juliol de 2017

Aquesta setmana els Comuns han pres la decisió de menysprear el referèndum qualificant-lo de “mobilització” i posant en dubte el caràcter vinculant del resultat. La realitat és molt tossuda i acabarà passant-los per sobre. No han tardat ni 48 hores en matisar les seves decisions i em sembla que encara hem de veure més “mutacions”…  És ben bé que estan ben impregnats d’ICV… La puta i la Ramoneta han tornat…

El dijous la Guàrdia Civil ha anat al Teatre Nacional, quin nivell!

El divendres canvis al Govern…

 

Diumenge 9 de juliol de 2017

Les xarxes bullen amb la decisió dels comuns, la decisió ha caigut malament sobretot en aquells sectors o persones independentistes que confiaven que s’acabarien acostant a les nostres posicions.

Interessant article d’opinió Jordi Borràs sobre el tema http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2017/07/09/sobre-el-comuns-i-el-referendum-la-gran-estafa/

 

Dilluns 10 de juliol de 2017

Fa 7 anys de la manifestació contra la sentència del TC sobre l’estatut. Va ser la primera manifestació que va controlar el poble passant per davant dels polítics i que es va fer en positiu, la gent pensava més en el futur (independència) que en protestar pel que havia passat. Vam començar a girar full… El lema era “Som una nació. Nosaltres decidim” hi ara, després de 7 anys ho estem posant en pràctica i es concretarà en el referèndum de l’1 d’octubre

https://ca.wikipedia.org/wiki/Manifestaci%C3%B3_%C2%ABSom_una_naci%C3%B3._Nosaltres_decidim%C2%BB

 

Dimarts 11 de juliol de 2017

Els Comuns comencen a matisar la seva posició de fa 2 dies perquè veuen que la gent els passarà per sobre. Per tant, queda comprovat que el que hem de fer és anar avançant i els que s’hi vulguin afegir benvinguts i si no, ells son amos de les seves decisions… Un reportatge sobre les “mutacions” d’aquests dies dels Comuns. http://www.vilaweb.cat/noticies/el-referendum-de-l1-o-trasbalsa-les-esquerres-espanyoles/

 

Un bon article de Ramon Cotarelo sobre la presa de posició de l’esquerra espanyola en relació al referèndum.

http://elmon.cat/opinio/22829/el-front-unit-espanyol-contra-el-referendum

 

Dimecres 12 de juliol de 2017

Orgullós del meu país: Malgrat els mitjans econòmics i legislatius limitats que tenim, avui el Parlament de Catalunya ha aprovat la renda garantida de ciutadania, penso en tot el que podrem fer una vegada siguem independents… http://www.vilaweb.cat/noticies/aprovada-per-unanimitat-la-renda-garantida-de-ciutadania/

En aquest enllaç s’explica què és la renda garantida de ciutadania: http://elmon.cat/noticia/211186/catalunya-revoluciona-la-proteccio-social-amb-la-renda-garantida-de-ciutadania

 

Per altra banda es va avançant de forma decidida per poder disposar d’una de les estructures d’estat bàsiques, la hisenda catalana. http://www.ara.cat/economia/Hisenda-catalana-gestionara-pagament-impostos-Estat_0_1830417140.html

 

Dijous 13 de juliol de 2017

Després de 9 dies de fer la presentació de la llei del referèndum al Teatre Nacional, avui hi ha anat la Guàrdia Civil a demanar informació sobre l’acte. És esperpèntic! Les xarxes s’ho han pres amb ironia però en el fons demostra una vegada més que la democràcia a l’Estat espanyol és de molt mala qualitat. http://www.vilaweb.cat/noticies/la-guardia-civil-es-persona-al-tnc-per-a-demanar-informacio-de-lacte-de-junts-pel-si-sobre-l1-o/

 

Divendres 14 de juliol de 2017

El president Puigdemont ha fet canvis al govern per reforçar l’executiu de cara al referèndum.

http://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-porta-a-terme-una-remodelacio-del-govern-amb-la-vista-posada-a-l1-doctubre/

 

Penso que tot el que sigui avançar amb el pas més ferm cap al referèndum és positiu. Aquests mesos que falten seran d’alt voltatge i cal estar preparats. En aquest sentit faig meves les paraules de Pere Cardús en aquest excel·lent article

http://www.vilaweb.cat/noticies/quatre-idees-basiques-per-a-gestionar-les-onze-setmanes-pere-cardus-article-opinio/

Diu en Pere Cardús: “Falten tan sols onze setmanes. En un tres i no res ja hi serem. Poques coses es poden inventar ara, en tan poc temps. Ara ja tothom ha d’estar en el carril que li pertoca empenyent per arribar a l’1-O amb tota la força possible. És molt normal que trobem que mesures que es prenen o iniciatives que s’activen no són exactament com les hauríem decidides uns o altres. Però tot allò que no es pugui corregir i resoldre fàcilment ja no pot ser un motiu de discordança ni de polèmica pública. L’esperit crític no es pot perdre mai. I és bo que es mantingui actiu fins a l’últim segon abans d’obrir els col·legis. Però l’actitud que farà que l’independentisme aconsegueixi l’objectiu és la generositat, l’esperit constructiu, la proposta damunt la proposta, l’agraïment a tothom qui fa una aportació encara que la trobem millorable… Sí que caldrà fermesa i sí que caldrà determinació. No tinc cap dubte que això hi serà quan calgui. Però els independentistes i els demòcrates han de passar ara les onze setmanes més positives i entusiastes de les seves vides. I això irradiarà com una veritable explosió de força i autoconfiança transformadora.

 

Per això m’ha semblat molt fora de lloc la reacció de la CUP als canvis de govern, sempre donant lliçons d’ètica, sempre per sobre dels humans, amb la quantitat de til·la que ens han fet prendre ells en aquests últims 18 mesos (recordem: investidura, assemblees empatades, pressing Mas, papereres de la història, rebuig als pressupostos el 2016, qüestió de confiança,…)

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-cup-critica-que-no-shavia-conformat-un-govern-per-la-ruptura-puigdemont-nuria-gibert/

 

Un bon article de José Rodríguez que reflexiona sobre el moment que estem vivint:

“Cap independència s’ha aconseguit tenint tot fet de partida, amb reconeixements previs, sense objeccions, sense pors internes i externes. Cap independència tenia resposta a tots els dubtes, moltes s’han aconseguit amb les veus internacionals en contra, amb l’estat matriu sabotejant-ho. Però al final se’n van sortir, més fàcil del que ells mateixos creien i tot.”

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/-/1192240-el-referendum-imperfecte.html

 

 

 

 




Dietari 3: Les arnes o les urnes

8 de juliol de 2017

En aquests 8 dies han passat moltes coses, entre d’altres l’acte de suport al referèndum del món municipal, el cessament del conseller Baiget, els actes de presentació de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la decisió de Catalunya en Comú de considerar el referèndum com una mobilització…

Com que el president Puigdemont és periodista sempre ens ofereix bons titulars, aquest cop em va agradar el resum esquemàtic que va fer de la situació en l’acte amb els alcaldes, amb la frase “La tria és entre les arnes o les urnes”. Com deia en el dietari 2, o decidim quedar-nos en l’Espanya en blanc i negre del NO-DO, que és la situació actual i cap a on deriva l’estat , o apostem pel futur, exercint la democràcia, treballant per una república i per fer un país nou.

 

Dissabte 1 de juliol de 2017

“Món local X referèndum” Acte del món municipal en suport al referèndum i en suport al president, al govern i al parlament. Per dignitat i per compromís amb el mandat del poble que majoritàriament vol poder-se expressar a les urnes. Un acte emocionant que segueix posant les peces necessàries per avançar amb pas ferm cap a l’1 d’octubre.

Vídeo resum del discurs del president

http://www.vilaweb.cat/noticies/video-limpactant-discurs-de-carles-puigdemont-a-lacte-dels-batlles-sobiranistes/

Una absència destacada és la de l’alcaldessa de Barcelona. Aquests comuns acabaran amb totes les margarites, sempre desfulla que desfullaràs….

http://elmon.cat/opinio/22421/el-factor-ada-colau

 

Diumenge 2 de juliol de 2017

La Vanguardia publica una enquesta sobre la intenció de vot en el referèndum en la que es veu que un 54% aniria a votar i que el SÍ estaria per sobre del 50% (un 54% aproximadament). Hem de seguir treballant però el podem guanyar.
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-si-simposaria-al-referendum-de-l1-doctubre-i-la-participacio-seria-del-54-segons-una-enquesta-de-la-vanguardia/

 

Dilluns 3 de juliol de 2017

Les micropors, unes bones reflexions de Salvador Cardús

http://m.ara.cat/opinio/salvador-cardus-canviar-tot-com-si-res_0_1826217369.html

Les declaracions del conseller Baiget en el sentit que dubtava que el referèndum s’arribés a fer i que tenia por pel seu patrimoni personal, han fet que Puigdemont l’hagi cessat de manera fulminant. Ha estat una bona decisió. Tothom té dret a tenir por però en tot cas els que tinguin por no poden estar al capdavant del procés.

 

Dimarts 4 de juliol de 2017

Dia de presentacions de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació, al matí a l’auditori del Parlament pels grups parlamentaris (de fet, a part de JxS i la CUP, només hi han anat alguns diputats de CSQSP (els de Podem i d’EUIA, els Comuns ni un).

 

Text íntegre de la Llei del Referèndum https://www.scribd.com/document/352887452/Llei-Del-Referendum#from_embed

 

A la tarda, acte al Teatre Nacional de presentació pel públic en general. Un acte sobri però molt il·lusionant. Avancem units cap a l’objectiu. Es planteja un referèndum amb garanties i crec que amb tots els aspectes pràctics ben resolts. Nosaltres anem fent camí. S’ha obert aquesta web on s’expliquen els detalls de la llei.

Crònica de l’acte feta per Pere Cardús http://www.vilaweb.cat/noticies/conjurats-pel-referendum-vinculant-amb-un-eloquent-crit-de-president-president-acte-tnc-puigdemont-junqueras-junts-pel-si/

 

Dimecres 5 de juliol de 2017

Avui s’han reunit 3 expresidents espanyols, Felipe González, José Mª Aznar i José Luís Rodriguez Zapatero, per tal de fer un front unit en contra del referèndum de Catalunya. Subscric al cent per cent les paraules de Víctor Alexandre: “ Zapatero, Felipe i Aznar units contra Catalunya. El primer un mentider, el segon tenia un govern que va crear una banda terrorista anomenada GAL, i el tercer hauria de ser portat davant d’un Tribunal Penal Internacional acusat de crims contra la humanitat”

 

Orgullós del meu país: el cineasta grec Costa Gavras guardonat amb el Premi Internacional Catalunya. Un reconeixement molt merescut

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-cineasta-grec-costa-gavras-guardonat-amb-el-premi-internacional-catalunya/

 

Divendres 7 de juliol de 2017

La sardana com a tòpic: Estic content que certs tòpics vagin canviant o almenys es comenci veure que evolucionen cap a posicions que em semblen més coherents i sense l’autoodi que es respirava anys enrera. Amb el nomenament del nou conseller de cultura, el director del diari El País s’ha permès fer burla del passat sardanista del conseller. Si no ens estimem les nostres tradicions poc podem estimar-nos el país o potser és que hi ha a qui li agradaria que el nostre país fos simplement un calc d’Espanya….

Interessant article de Joan Bianciotto sobre aquest tema http://www.media.cat/2017/07/05/lluis-puig-conseller-sardanista/

 

Dissabte 8 de juliol de 2017

Catalunya en Comú ha decidit que participaran en el referèndum de l’1 d’octubre “entenent-lo com una mobilització”. A veure, o s’està a favor de la democràcia, de fer una república i d’intentar fer canvis radicals a la societat en benefici de les persones o s’està a favor de l’actual staus quo que vol dir monarquia, postfranquisme, autoritarisme,…No és cap “mobilització”, és un referèndum oficial, convocat pel govern del país i que tindrà caràcter vinculant. Ah! i amb el màxim de garanties. Hi haurà una Llei del Referèndum d’Autodeterminació, però és clar, els Comuns no han volgut assistir  a les presentacions…

Aquesta decisió que han pres avui és oportunista, és un intent de sobreviure tant si guanya el SÍ com si guanya el NO. És pensar només en el partit i ignorar el país. És una falta de respecte als 2 milions de catalans que tant en els 11S, com en el 9N i el 27S s’han mobilitzat per poder excercir el dret d’autodeterminació. Confio que els fets acabin desbordant-los però és bo que quedi per la història quina va ser la seva posició en aquest tema.

Un bon article de Jofre Llompart sobre el tema dels Comuns, que comparteixo al 100%. http://elmon.cat/opinio/22727/a-la-taula-den-bernat

 

Durant un acte públic un activista dels Comuns fa una encesa defensa del referèndum davant Xavier Domènech que es queda descol·locat…  http://www.vilaweb.cat/noticies/lencesa-defensa-de-l1-o-dun-activista-dels-comuns-que-incomoda-xavier-domenech/

 

 

 




Dietari 2: Espanya torna al NO-DO

30 de juny de 2017

Catalunya va fent passes per assolir més sobirania i per demostrar que si pugéssim decidir les nostres pròpies polítiques ens posaríem al costat dels països avançats. L’aprovació de la llei que deixa sense efecte les quasi 64.000 sentències del franquisme -inclosa la del consell de guerra de Lluís Companys- n’és una prova. També ho van ser, per exemple, la llei contra la pobresa energètica o la llei contra la homofòbia i la llei que el parlament està preparant per regular l’ús del cannabis, entre tantes altres que podríem esmentar.

Mentre Catalunya avança cap al futur, Espanya recula cap als temps negres del NO-DO.

 

Dilluns 19 de juny de 2017

Avui s’han reunit el president Puigdemont i Xavier Domènech dels Comuns. No hi ha manera, segueixen en l’ambigüitat. Ara l’argument és que creuen que serà com el 9N. Trobo més deshonesta aquesta posició que la dels que diuen clarament que estan en contra d’un referèndum, els Comuns hi estan en contra (o són covards i no volen assumir les conseqüències d’estar-hi a favor) però van mirant d’allargar la presa de la decisió que en algun moment hauran de prendre de manera clara, o estan favor del referèndum o hi estan en contra. Una altra cosa és si com a partit es decantaran cap al SÍ o cap al NO a la independència, aquesta és una altra discussió política que segur que allargassaran fins al màxim per no definir-se.

Jo seria partidari de deixar-los estar als dirigents dels Comuns, que  vagin fent  el paperot que vulguin i mentrestant nosaltres comencem la campanya del SÍ, que una cosa són els dirigents i una altra són els militants i els votants…

http://www.vilaweb.cat/noticies/domenech-sobre-el-referendum-despres-de-la-reunio-amb-puigdemont-te-mes-aspecte-de-9-n-amb-confrontacio-mes-forta/

Bon article de l”Eduard Voltes sobre aquest tema

http://elmon.cat/opinio/22093/parlem-de-garanties

 

Dimarts 20 de juny de 2017

Què deien fa poc i què diuen ara els Comuns? Bon article de Directe.cat. Queden ben retratats… ​

http://www.directe.cat/noticia/616242/video-l-escandalos-abans-i-ara-del-discurs-dels-comuns-amb-el-referendum

 

Dimecres 21 de juny de 2017

El president Puigdemont ha fet un acte de responsabilitat i ha convocat, de forma unilateral, la Junta de Seguretat. Molt bé! Això ha fet pressió sobre el Ministro del Interior que s’ha enfadat molt però que segurament acceptarà, després de molts anys de dilacions, fer l’esmentada reunió. No tenia més remei que acceptar, si hagués passat de nosaltres hauria significat acceptar implícitament la independència… Bona jugada president!

http://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-emplaca-zoido-a-pactar-una-data-immediata-de-la-junta-de-seguretat/

 

Dijous 22 de juny de 2017

Avui s’ha sabut que el Govern farà un acte públic a Barcelona, el dia 4 de juliol per tal d’explicar tots els detalls tècnics de com serà el referèndum. Serà molt interessant de conèixer-los i veurem quina és l’actitud que tindran els Comuns una vegada coneguem les garanties que tan reclamen, potser s’inventaran alguna excusa més… (és allò que diuen: quan algú vol fer alguna cosa hi posa els mitjans per fer-la, quan no la vol fer hi posa excuses…)

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-explicara-els-detalls-del-referendum-en-un-gran-acte-el-4-de-juliol-a-barcelona/

 

Divendres 23 de juny de 2017

Interessant entrevista amb l’antropòleg Manuel Delgado. M’agrada la gent que té capacitat de pensar sense caure en les veritats absolutes, ni en idees prefixades. Si tots féssim aquest tipus d’exercici mental aniríem més bé

http://www.vilaweb.cat/noticies/304800/

 

Dissabte 24 de juny de 2017

A menys de 100 dies pel referèndum, hi ha encara uns pobles i ciutats que presenten dificultats perquè s’hi celebri, per la posició política dels seus alcaldes. Se’m fa difícil de pensar que alcaldes del PSC mantinguin fins el final una posició contrària sense caure en posicions obertament dictatorials/feixistes. Igualment els llocs on governen els Comuns crec que els ajuntaments hi acabaran participant. Veure’m com evoluciona tot plegat

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-collaboracio-en-el-referendum-ja-esta-assegurada-en-mes-del-90-de-municipis-catalans/

 

Dimarts 27 de juny de 2017

Per provar d’espantar als funcionaris i als ciutadans en general, la guàrdia civil interroga –d’ofici, és a dir sense ordre judicial- a funcionaris i persones relacionades amb feines que ha encarregat la Generalitat. Espanya està reculant en nivell democràtic, tornem a l’Espanya del Tribunal de Orden Público (TOP).

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-fiscalia-interroga-funcionaris-sobre-el-cens-de-residents-a-lestranger-per-al-referendum/

 

Dimecres 28 de juny de 2017

Acte de presentació de la campanya d’estiu de l’ANC a les Cotxeres de Sants. Retrobar companys, comentar la jugada, carregar piles i agafar forces pels darrers mesos de lluita abans del referèndum de l’1 d’octubre

Resum de l’acte i galeria fotogràfica

http://smxi.cat/acte-de-presentacio-de-la-campanya-destiu/

Vídeo íntegre de l’acte (47 minuts)

http://smxi.cat/acte-de-presentacio-de-la-campanya-destiu-2/

 

Dijous 29 de juny de 2017

El Parlament de Catalunya ha fet un gran acte de sobirania, ha aprovat una llei per unanimitat que anul·la els 63.961 judicis franquistes. Amb això deixem enrere l’Espanya de la transició

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-parlament-anulla-per-unanimitat-els-63-961-judicis-franquistes-en-una-decisio-historica/

El mateix dia el Congrés de Diputats espanyol dóna una medalla a l’exministre de Franco, Rodolfo Martín Villa, responsable de les morts de Vitòria i de tantes altres maleses.

https://www.youtube.com/watch?v=WBUAPRCsZeE

Reprodueixo un text que, a propòsit d’això, ha escrit un amic al Facebook. Em sembla molt clarificador:

“Catalanes i catalans de bona fe que no acabeu de veure clar això de la independència, o fins i tot això del referèndum, o que us sentiu tan catalans com espanyols, etc: penso que, ara per ara, i a curt termini, només hi ha dues opcions plausibles:

  1. a) Pertànyer a un país amb un parlament i un rei que homenatgen un exalt càrrec franquista, responsable polític d’assassinats durant la transició i, per això, en cerca i captura internacional per crims contra la humanitat.
  2. b) Pertànyer a un país amb un parlament que, per unanimitat, anul·la els judicis polítics del franquisme.”

 

Divendres 30 de juny de 2017

Catalunya va avançant inexorablement cap a la plena sobirania i Espanya torna als temps del blanc i negre. És la realitat que hi ha.

Aquest és un bon article de Salvador Cot sobre el tema:

http://elmon.cat/opinio/22355/catalunya-supera-el-78-espanya-shi-queda

 

 

 

 

 

 

 

 


Dietari 1: Tot és ara i és possible

18 de juny de 2017

Fa temps que a Cornellà veig una pintada que diu això: “Tot és ara i és possible”. No sé quin sentit li volia donar l’autor però per mi ara té tot el sentit: Ara ho podem fer, després de treballar aquests últims anys tenim tots els elements per portar-ho a terme i només podem perdre si en aquest temps que falta fins l’1 d’octubre fem les coses malament, cometem errors.

He començat a fer una mena de dietari, en el que destaco allò que crec que pot ser interessant de recordar una vegada ens haguem constituït com a estat independent. Ja sabem de la tendència a reescriure la història…

 

 

 

Diumenge 4 de juny de 2017: Anem a Verges a sentir en Llach. La temperatura indepe segueix alta. Hi ha la intervenció d’un “comú” que en Llach derrota per golejada.

Faig una entrada al blog http://papikol.blog.cat/preparats-llestos/

Dilluns 5 de juny de 2017: Per aquesta setmana que entrem s’espera que el President anunciï la data i la pregunta. Els unionistes estan neguitosos i no paren de dir que el referèndum no es farà…. els comuns han dit que encara que sigui unilateral ells promouran la participació en el referèndum. Poc a poc es van decantant…

Bon article de Germà Capdevila: http://www.naciodigital.cat/opinio/15597/rajoy/contra/cordes

Dimarts 6 de juny de 2017: El Col·lectiu Emma publica un comunicat en 8 llengües en el que explica les raons per les que Europa hauria de veure amb bons ulls un referèndum a Catalunya http://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-europa-hauria-de-veure-amb-bons-ulls-un-referendum-a-catalunya/

Es reuneix el Pacte Nacional pel Referèndum, no es dissol per fer contents els Comuns però queda en hibernació http://www.vilaweb.cat/noticies/resum-el-pacte-pel-referendum-no-es-dissol-i-evita-opinar-sobre-la-via-unilateral/

Dimecres 7 de juny de 2017: El govern ha anunciat que el divendres 9 farà pública la data i la pregunta.

http://www.vilaweb.cat/noticies/lanunci-de-la-data-i-la-pregunta-del-referendum-sera-divendres-al-mati/

Avui hi ha hagut una roda de premsa de l’ANC (Jordi Sànchez), Òmnium (Jordi Cuixart) i l’AMI (Neus Lloveras) per explicar l’acte de diumenge convocat a Montjuïc “Referèndum és democràcia”, en el qual Josep Guardiola llegirà el manifest https://www.youtube.com/watch?v=l0yfKJh5dig (a partir del minut 43)

Dijous 8 de juny de 2017: Dia d’espera. Mentrestant llegeixo una interessant entrevista amb en Jordi Sànchez

https://www.racocatala.cat/entrevista/41713/lopinio-dels-comuns-molt-respectable-pero-ells-no-organitzen-referendum

 

 

 

 

Divendres 9 de juny de 2017: El president, en presència dels membres del govern ​i dels parlamentaris de JxS i la CUP, fa pública la data i la pregunta del referèndum.

Data: 1 d’octubre de 2017

Pregunta: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

http://www.vilaweb.cat/noticies/labracada-els-ulls-plorosos-i-un-visca-catalunya-que-ha-fet-tremer-el-pati-dels-tarongers-referendum-1-doctubre-independencia-puigdemont-junqueras/

Text íntegre del discurs del President: http://www.elnacional.cat/ca/politica/document-discurs-integre-data-pregunta-referendum_164790_102.html

Dissabte 10 de juny de 2017: Els Comuns segueixen amb les seves ambigüitats: el Cocubiela que diu que saber la data i la pregunta no serveix per a res, que han de saber tot com anirà (potser vol que destapem totes les cartes abans d’hora perquè el govern espanyol ho pugui aturar?). La Colau, diu que ells seguiran treballant per fer un referèndum que serveixi (com ho faran? Posant pals a les rodes com fins ara?). En Fachin és el que s’ha posat més en línia, diu que el referèndum serà vàlid si acaba sent una mobilització massiva. Espero que no tardin gaire a aclarir-se sobre aquesta qüestió.

Interessant article d’en Jofre Llompart sobre aquest tema. http://elmon.cat/opinio/21937/1-o-els-pero-si-jo-vull-que-es-voti

Diumenge 11 de juny de 2017: Avui hi ha hagut l’acte a Montjuïc. Molt ben organitzat, senzill però potent, especialment quan han sortit una sèrie de personalitats, transversals, totes a favor de votar, la lectura del manifest a càrrec d’en Guardiola i els discursos dels presidents de l’ANC, Òmnium i l’AMI. Hem carregat piles.

El manifest que ha llegit en Guardiola http://www.vilaweb.cat/noticies/manifest-pep-guardiola-referendum-1-octubre-catala-castella-angles-anc-omnium/

Dilluns 12 de juny de 2017: “La gran mentida” un bon article de Germà Capdevila en el que desmunta algunes de les mentides de l’unionisme: http://www.naciodigital.cat/opinio/15642/gran/mentida

Dimarts 13 de juny de 2017: Quan es va conèixer la data i la pregunta tan el govern espanyol com la fiscalia van dir que no farien res perquè no hi havia res escrit. Avui el fiscal general de l’estat ha dit que posarien una querella per l’anunci de la data i la pregunta. No s’aclareixen, sembla que no tinguin un pla per aturar-nos.

Interessant article de Pere Cardús sobre diferents aspectes de com es farà el referèndum: http://www.vilaweb.cat/noticies/que-cal-per-a-fer-un-referendum-manual-dinstruccions/

Dijous 15 de juny de 2017: El PSC dóna instruccions als seus alcaldes i regidors perquè no col·laborin amb la Generalitat en l’organització del referèndum (cedint locals, policia local, etc.) Han caigut molt baix, fan pena… Tot i que comencen a sortir veus dintre del partit que no hi estan d’acord.

http://www.directe.cat/noticia/615600/encara-queden-democrates-al-psc-no-soc-ningu-per-prohibir-el-vot

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-demana-als-seus-regidors-no-collaborar-amb-el-referendum/

Divendres 16 de juny de 2017: El president Puigdemont envia una carta a la presidenta del Congrés de Diputats per anar-hi a explicar el procés i el moment en què estem, però sense votacions. Molt bé, anar posant-los pressió…

http://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-envia-una-carta-a-ana-pastor-per-a-explicar-el-referendum-al-congres-espanyol/

Dissabte 17 de juny de 2017: Els fa por la democràcia. Tot i que la carta de Puigdemont anava dirigida a la presidenta del Congrés de Diputats, l’ha contestada el govern espanyol (divisió de poders?)

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-posa-pegues-a-la-peticio-de-puigdemont-dexplicar-el-referendum-al-congres/

Diumenge 18 de juny de 2017: Primera enquesta des que se sap la data i la pregunta, es preveu bona participació i victòria del SÍ

http://www.ara.cat/politica/referendum-independencia-enquesta-avantatge-si-intencio-vot_0_1816618387.html

 

 

 

 

 

 


Preparats! Llestos!…

4 de juny de 2017

Avui he anat a una xerrada que ha fet Lluís Llach al seu poble, Verges. Ha estat molt interessant (com sempre), ens ha explicat com veu la situació actual. M’agrada perquè no fa volar coloms, no ho pinta tot de color de rosa però sí que posa sobre la taula tots aquells elements positius que juguen al nostre favor, sense menysprear que l’estat espanyol té molta força i porta molts anys (segles) exercint-la.

Com ens ha dit en Llach, tenim 3 coses importants als nostre favor: 1) la força de la gent, indispensable per guanyar. Amb la gent va començar tot i amb la gent arribarem a la victòria. 2) Tenim un Parlament amb majoria independentista, preparat per fer les lleis i prendre les decisions que correspongui i 3) tenim un Govern i un President també independentistes que estan decidits a fer el que s’han compromès, un referèndum per poder portar democràticament aquest país a la independència.

Sabem que l’única manera que tenim de fer un país millor, més just, més social, que respecti més als ciutadans i a les persones en els seus drets individuals i socials és amb la independència. Això ens ha de donar la força necessària per entomar l’etapa final que s’acosta.

Vénen uns temps difícils que ens posaran a tots a prova. Hem de fer que aquests 3 factors positius que tenim siguin sòlids i puguin resistir i contrarestar les accions que porti a terme l’estat espanyol (que no sabem de quina intensitat seran però que poden arribar a “sobrepassar les costures de la democràcia” com molt bé va dir fa pocs dies el president Puigdemont)

Aquesta setmana coneixerem la data i la pregunta del referèndum i s’obrirà la caixa dels trons.

PREPARATS! LLESTOS! …

 


De Cassà de la Selva a Els Metges o l’intent de desconnexió

1 de maig de 2017

He sortit a fer una excursió per desconnectar una mica del tema de la independència. Després la intenció era fer una entrada al blog explicant l’excursió. No hi ha hagut manera. Jo ho veureu.

L’excursió ha consistit a anar de Cassà de la Selva a Els Metges (o Sant Cebrià de Lledó, que és el nom oficial). Popularment es coneix com Els Metges perquè a l’església de Sant Cebrià de Lledó es veneraven els sants metges – Sant Cosme i Sant Damià- (Viquipèdia dixit).

L’excursió la podem dividir en 4 etapes:

Etapa 1: Amb el cotxe des de Cassà fins al veïnat Refugis de les Gavarres. Aproximadament un quart d’hora, el primer tros és asfaltat i després és camí de terra però s’hi pot circular bé amb un turisme. Just quan s’acaba el veïnat, es pot aparcar en una clariana a mà dreta i allà mateix comença la pista cap als Metges i també una altra que va al Puig d’Arques.

 

Etapa 2: El camí comença planer i aviat va fent una lleugera baixada fins que ja es fa més pronunciada. La baixada s’acaba al passar pel costat d’una casa abandonada i quan es travessa un rierol (que avui estava pràcticament sec). Aproximadament ja hem fet 1,5 km

 

Etapa 3: Quan acabem de travessar el rierol comença una pujada, que després es converteix en una bona pujada. Aquí ja portem una bona suada… Fins que arribem a un pla, a la nostra dreta uns prats i una bona vista del paisatge. Portem fets en total uns 2,8 km

 

Etapa 4: Quan acabem de passar el pla el camí torna a fer baixada (no molt pronunciada) fins que ja arribem a Els Metges. Aproximadament uns 4 km des que hem començat a caminar.

El cas és que al començar l’etapa 4 he començat a sentir una ràdio molt forta, cada vegada més forta i he deduït que venia d’una casa que s’entreveia al darrera d’un bosquet -a la meva esquerra- El propietari de la casa tenia la ràdio tan forta que podia anar a buscar bolets (o cargols) o a caçar conills i segur que la seguia sentint… Quina passada!. Doncs bé, a la ràdio hi havia una tertúlia i precisament parlaven del procés i en aquell moment parlava un unionista. Deia una cosa així com que era legítim que hi hagués un govern independentista però que no podia executar la independència perquè era anticonstitucional, en tot cas s’hauria de canviar la constitució. Això sí, insistia en la legitimitat del govern independentista… He seguit caminant i la veu de l’unionista s’ha anat perdent fins a desaparèixer. Jo havia sortit a caminar per desconnectar però no hi ha manera. He anat pensant…

Per aquells que diuen que en tot cas s’ha de fer un referèndum a tot Espanya, o canviar la constitució (que implica referèndum a tot Espanya): si en una parella, composta pel membre A i el membre B, prenguessin les decisions per votació i hi hagués un total de 10 vots però estiguessin repartits de manera que el membre A en tingués 8 i el membre B en tingués 2, ja es veu que les decisions SEMPRE estarien en mans del membre A. Per tant una decisió com per exemple el divorci, el membre B l’hauria de prendre de forma unilateral, no la podria sotmetre a votació perquè el sistema aquest (tot i semblar democràtic perquè es vota) té un defecte estructural ja que està fet perquè les decisions estiguin sempre en mas del membre A. Bé doncs, això és el que passa a Espanya amb la cantarella aquesta de què cal canviar la Constitució.

Amb tot això, quan he acabat de pensar he arribat a Els Metges i he gaudit de les vistes i de l’esmorzar.

Us recomano l’excursió i a veure si teniu sort i aquell dia no tenen la ràdio engegada.

 

 

 

 


Les tres fases

12 de març de 2017

Ara que el procés cap a la independència ja es pot mirar amb una certa perspectiva, jo en distingeixo 3 fases.

FASE 1: del 13 de setembre de 2009 al 10 de març de 2012

El 13 de setembre de 2009 es va celebrar a Arenys de Munt una consulta  que preguntava als ciutadans per la independència de Catalunya. Era una acció en positiu, que va començar a ajuntar als independentistes. Es va demostrar que  podíem guanyar si anàvem junts, teníem un objectiu comú i destacàvem allò que ens unia enlloc de destacar el que ens separava. A Arenys de Munt vam començar a guanyar.

Després es van fer consultes en molts pobles i ciutats. També a Barcelona. De tot aquest moviment de les consultes vam aprendre a treballar junts, vam assajar el que després seria la base de l’ANC.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es va començar a gestar després de la consulta d’Arenys i es va fer pública el 30 d’abril de 2011. A partir d’aquesta data es va anar treballant per a fer efectiva la seva constitució que va tenir lloc el 10 de març de 2012.

Aquesta primera fase doncs és d’assaig, de preparació del que després vam fer. Els protagonistes d’aquesta fase és la gent. L’esforç i el treball desinteressat de les persones que vam muntar les paradetes, que vam parlar amb molta gent, que vam inocular el virus del referèndum, de la capacitat d’autodeterminació, de la democràcia.

Mentrestant, en aquesta fase, els partits polítics s’ho miraven des de la barrera. En tot el procés de les consultes pràcticament no hi van participar, tinc la sensació que estaven a l’expectativa, si sortia malament no volien sortir esquitxats.

Repeteixo doncs, aquesta primera fase va ser possible gràcies al treball i a l’organització de la gent.

 

FASE 2: del 10 de març de 2012 a mitjans de juliol de 2015

En aquesta fase l’ANC inicia el seu camí. El 2012 amb l’organització de la Marxa cap a la Independència i la primera gran manifestació de l’Onze de Setembre. L’ANC impulsa decididament el procés cap a la independència, la política catalana fa un gir i l’ANC comença a ser decisiva: el 2012 el president Mas convoca eleccions després de l’èxit de la manifestació, el 2013 els partits es posen d’acord en la data i la pregunta de la consulta (contra el pronòstic de molts que deien que no ho aconseguiríem), al 2014 es celebra la consulta (el 9N) que es pot realitzar gràcies a la participació decidida i activa de 40.000 voluntaris i als més de 2 milions de votants. Finalment a mitjans de juliol de 2015, gràcies entre d’altres a les gestions de l’ANC, es conforma la candidatura conjunta de Junts Pel Sí, amb la intenció d’aconseguir una majoria independentista al Parlament, a les eleccions convocades pel 27S.

En aquesta fase segueix sent clau la feina de la gent, és el puntal. La feina de la gent que vam explicar que el somni de la independència podia convertir-se en realitat. De la gent que vam saber transmetre la il·lusió d’avançar cap a un nou estat en el que poguéssim repensar moltes coses.

Sense el treball de la gent i l’organització de l’ANC no s’hagués arribat a fer la candidatura de Junts Pel Sí. Va ser a mitjans de juliol de 2015.

Els partits en aquesta fase van començar a adonar-se que això anava de veritat, i que o s’hi afegien o la gent els passaria per sobre i s’hi van afegir. Cadascun al seu ritme i amb les seves circumstàncies però s’hi van afegir. Repassem-ho: Convergència va incloure la independència al seu programa, es va separar d’Unió. Unió es va partir en dos, i en va sorgir Demòcrates, totalment favorable a la independència. ERC va baixar del pedestal i es va acabar de convèncer que la independència no la farien ells sols, que necessitaven anar junts amb altres. La CUP va una mica més endarrerida en quant als canvis ja que no els ha començat a fer fins el 2016, quan amb la pressió de tenir els 10 diputats necessaris per fer la majoria al Parlament han hagut de modificar (matisar) els seus postulats.

 

FASE 3: de mitjans de juliol de 2015 al 28 de gener de 2017

27S 2015 majoria absoluta independentista al Parlament. Aquesta és la fase en què els partits i les institucions han de fer la seva part de feina, per tant l’ANC té menys protagonisme, tot i que ha seguit fent un treball indispensable per la continuïtat del procés, per exemple en les reunions decisives per desencallar la investidura, en posar el referèndum sobre la taula quan el procés es va tornar a encallar amb els pressupostos de 2016, o també en les diverses concentracions de protesta pels processos judicials contra independentistes. També va ser un element clau pel procés tornar a fer una manifestació de l’Onze de Setembre amb èxit el 2016 (hi havia qui deia que ens estàvem desinflant…)

Des de l’inici he sigut dels que ha pensat que la independència la proclamaria el Parlament, no la gent a les places, per tant crec que estem avançant correctament en aquesta línia, el Parlament està fent bé la seva feina (cal dir que la CUP ens ha donat algun ensurt, pel meu gust totalment innecessari…)

Per mi aquesta fase s’acaba en el moment que el 28 de gener de 2017 la CUP decideix donar suport als pressupostos de Junts pel Sí pel 2017. L’última oportunitat que tenia Espanya perquè el procés fracassés era que no ens entenguéssim i es convoquessin noves eleccions, això no va passar. Per Espanya i per nosaltres ha canviat l’escenari, ara ja anem sí o sí a la convocatòria del referèndum.

 

Segurament s’obriran ara noves fases (previsiblement la fase 4 des d’ara fins al referèndum i la fase 5 de la proclamació de la independència a l’aprovació de la nova constitució) però això ja ho analitzarem més endavant.

 


Reescriure la història (o la força de la gent i l’ANC)

22 de gener de 2017

Últimament detecto una certa tendència a reescriure la història. Em refereixo a quan s’explica com va començar el procés i com hem arribat fins aquí. Segons els diferents opinadors i tertulians (i d’acord amb els seus interessos) hem arribat fins aquí gràcies a:

  • La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut (2010)
  • La manifestació organitzada per Òmnium contra la sentència del TC (2010)
  • L’Artur Mas que va convocar eleccions el 2012 (per salvar-se el cul)
  • ERC que són els indepes de tota la vida
  • La CUP que són els garants de la puresa del procés
  • Els partits que han fet un canvi i s’han posat al davant (per seguir a les poltrones)
  • Els líders, Artur Mas, Oriol Junqueras i David Fernàndez (per carisma personal)
  • Les cagades estratègiques d’Espanya (els hi haurem de fer uns quants monuments)
  • En Rajoy, en Garcia Albiol i el PP (sense un extrem no surt l’altre)
  • La crisi (sense la crisi tots seguiríem essent federalistes teòrics…)
  • etc..

Cadascú escombra cap al seu corral i de pas procura treure-li importància als corrals dels altres.

Per mi el fet cabdal va ser la consulta d’Arenys de Munt (13 de setembre de 2009). A Arenys van tenir una iniciativa en positiu, que no era reactiva contra res sinó que estava enfocada en positiu:  Votar per decidir el nostre futur. Va ser la xispa necessària (i oportuna) per encendre el foc (el material combustible ja hi era però faltava la xispa…)

Això tan senzill va aconseguir el que no passava normalment en els sectors independentistes, que anessin junts per un objectiu comú.

Després d’Arenys van fer consulta sobre la independència centenars més de pobles i ciutats. Va tancar el cicle la capital, Barcelona, el 10 d’abril de 2011. Això va ser un entrenament (necessari) perquè després sorgís, l’Assemblea Nacional Catalana (vegeu l’entrada La sinapsi).

Per tant, l’explicació bàsica de perquè hem arribat fins aquí és que la gent ho va voler, va anar creixent com una taca d’oli el desig de decidir el nostre futur i l’ANC va servir per cohesionar tota aquesta força i energia.

Així doncs, per posar les coses al seu lloc, estem a les portes de la independència -i aquest 2017 l’aconseguirem- gràcies:

  • en primer lloc a la gent que ens vam anar sentint cada cop més forts i més protagonistes (ens vam empoderar, com està de moda dir)
  • i en segon lloc a l’ANC, una entitat transversal i flexible, que ha sigut capaç de combinar uns objectius clars amb una pràctica política adaptable a interessos molts diversos però sempre al voltant de l’objectiu comú

Cada any quan anava a la Mostra d’Entitats de l’Arc de Triomf els Onze de Setembre, tenia una sensació contradictòria, per una banda pensava que estava bé que hi hagués tanta gent treballant pel país per diferents objectius (seleccions catalanes, DNI català, plataforma per la llengua, el català a Europa, i tants altres), però per altra banda pensava que seria millor que tota aquesta força la dirigíssim tots cap a un mateix objectiu (la independència), pensava que així seríem més forts i l’aconseguiríem (i de pas, com a benefici colateral, aconseguiríem el 80% d’aquelles lluites parcials i disperses).

I això és el que ha acabat passant, gràcies a la força de la gent i a la gestió de l’ANC que ha servit per canalitzar-la, estem a un pas de la independència.

 

YouTube Preview Image


Les festes de Nadal

18 de desembre de 2016

Per una banda m’agraden les festes de Nadal, dinars amb la família, menjars diferents, ens felicitem les festes, hi ha com una passa d’alegria i de valors positius, la Marató de TV3, les tradicions que hem viscut de petits, … Però per una altra banda arbre-de-nadal-copiarsón festes que m’embafen quan penso en la situació de tanta gent que que no arriba a final de mes, que no pot pagar el lloguer, que té fills que passen penúries i tanta gent que, en moltes parts del món, tenen la vida en perill a causa de les guerres i les injustícies i que en molts casos s’han de jugar la vida per arribar a un món que els han dit que és millor.

I en aquests moments la sensació negativa s’agreuja pel drama que s’està vivint a Síria.

Aquí teniu el poema NADAL de Joan Salvat-Papasseit que m’agrada rellegir-lo per aquestes festes perquè em fa baixar l’eufòria nadalenca embafadora a la que em referia abans.

 

NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar