Espanya no ens vol
Estava fent una mica de neteja i he trobat un escrit que vaig fer el mes de febrer de l’any 2007. S’acabava d’aprovar l’Estatut en referèndum (el 18 de juny de 2006) però ja hi havia un mal presagi, s’intuïen problemes i les pitjors previsions es van complir.
ESPANYA NO ENS VOL
Això no és una afirmació gratuïta, és la conclusió lògica que un treu després d’analitzar el que ha passat amb l’Estatut.
Repassem-ho. Una comissió del Parlament de Catalunya, composta per tots el partits catalans amb representació parlamentària (inclòs el PP) va elaborar un esborrany. Es va aprovar un Estatut el 30 de Setembre amb el 89% de vots afirmatius (tots el partits excepte el PP). Després, com que necessàriament per complir la legislació, l’Estatut havia de ser aprovat pel Congrés i pel Senat espanyols, es va entrar en una dinàmica de negociació (?) amb el PSOE acompanyada per la pressió mediàtica, política i de tots els poders fàctics (església, exèrcit, empresaris) en contra de Catalunya (ja no de l’Estatut) ¿us enrecordeu?. Tot això ben amanit amb les pròpies renúncies (el PSC va presentar esmenes a Madrid, pacte Mas Zapatero, etc.).
Finalment el Parlament espanyol va acabar aprovant un Estatut que havia perdut els pilars fonamentals que s’havien fixat com a bàsics en el del 30 de Setembre (bilateralitat, disposar de tots els recursos econòmics, definició de Catalunya). L’Estatut havia anat perdent gas. En el referèndum necessari per a l’aprovació definitiva, ERC va propugnar el no per considerar que havia quedat tan desnaturalitzat que aprovar-lo era desaprofitar la oportunitat històrica d’avançar. El PP seguia amb l’oposició frontal que tenia des del principi. Els altres partits en cantaven les excel·lències. L’Estatut es va aprovar però això ja no va satisfer ningú.
Bé però ja el teníem. Havíem seguit tots els passos i procediments que la legislació espanyola ens havia imposat. Ara bé, no contents amb això, els sectors més reaccionaris espanyols (d’esquerres, de dretes i dels poders fàctics) han seguit atacant. Entre uns i altres han posat 7 recursos d’inconstitucionalitat i per no arriscar-se a perdre’ls han manipulat el Tribunal Constitucional per poder guanyar. En resum, en tot el procés ens han fet jugar el seu joc i al final fan trampa per acabar guanyant del tot.
En fi, ja veurem què passa al final amb el Tribunal Constitucional, però jo dic que passi el que passi, ja ha quedat ben palès que Espanya no ens vol per tant hem de tenir clar que l’única via possible que ens queda és la independència.
