La vacuna
Després de més de dos anys de desavinences i d’anar separant els camins, els principals partits independentistes, ERC i JxCAT, han engegat a rodar el govern de coalició. Ja s’han anunciat noves eleccions autonòmiques per d’aquí a pocs mesos.
Des de l’aplicació del 155 (octubre 2017) la divergència d’estratègies i les picabaralles personals han anat minant el govern.
Tots dos partits en són responsables, encara que a parer meu ERC és el que ha estirat més la corda per arribar a aquesta situació. Va fer molt mal al moviment independentista la suspensió del ple del Parlament el 30 de gener de 2018 que havia d’escollir Puigdemont com a president -tal com havien acordat els 3 partits independentistes- i que Torrent (ERC) va suspendre de forma unilateral. També ha fet molt de mal la suspensió com a diputat del president Torra que ha executat -altre cop- Torrent (ERC) també de forma unilateral. En els dos casos obeint sense fissures les injustes ordres espanyoles.
També és veritat que els pactes postelectorals amb partits unionistes a les eleccions municipals, que van portar a terme tant un partit com l’altre, van podrir molt la situació. Recordem de quina forma tan lamentable tots dos s’anaven fent retrets mútuament amb allò tan infantil del «i tú més!»
Tampoc s’ha entès el vot d’ERC a la investidura de Pedro Sánchez que ha servit per donar estabilitat a l’adversari (estat espanyol) quan el que tocava era fer tot el contrari.
D’ara en endavant no sé què passarà però sí que penso que hem de mirar de no fer-nos gaire mal (vull dir entre la gent, siguem o no militants de partit), passar el dol, no defallir i seguir treballant per la independència (Particularment crec que millor fer-ho en plataformes unitàries com per exemple l’Assemblea que no en partits perquè ja hem vist com acaben les coses)
Una mirada positiva de tot això podria ser prendre’ns-ho com una vacuna i que a mesura que ens passen coses (negatives) ens anem fent més forts i més savis i com diu la cançó Itaca d’en Llach, quan hi arribem serem més rics de tot el que haurem guanyat fent el camí.
