Visques, banderes i himnes…
A
tots aquells que diuen que no són «nacionalistes» i que basen el seu atac a la causa de Catalunya en la banalització dels nostres signes d’identitat (però mai dels seus) i a tots aquells que menyspreen la nostra lluita a favor de Catalunya, emparant-se en la globalitat, en la universalitat i en l’internacionalisme (aquells que diuen d’ells mateixos que són «ciutadans del món»), a tots aquests el diré una frase d’en Joan Fuster que em sembla genial, totalment oportuna i que comparteixo al cent per cent.
Joan Fuster deia que un món sense visques, banderes, ni himnes seria molt millor. Però afegia, ràpidament, que ‘provisionalment’ no ens tocarà més remei que tenir-ne, si més no mentre ells tinguen els seus visques, banderes o himnes i els facen servir contra nosaltres.
Joan Fuster (Sueca 1922, 1992), va ser l’assagista valencià més important de les generacions d’intel·lectuals sorgides després de la Guerra d’Espanya, amb una força que depassà l’àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels Països Catalans. Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià. El seu llibre més influent va ser «Nosaltres els valencians»
Més informació a http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1933