Les (micro)renúncies
Avui he llegit un interessant article de la lingüista Carme Junyent (el trobareu en aquest enllaç), que parla de la mort de les llengües. Com sempre, són unes reflexions molt encertades sobre la situació de les llengües que és aplicable també al català.
Una de les idees que diu l’article és: «les llengües moren perquè els seus parlants deixen d’usar-les». Això m’ha fet reflexionar sobre un concepte que crec que en el cas de la llengua catalana és de vital importància per analitzar si la llengua va cap a la mort o no. Es tracta del que jo anomeno les (micro)renúncies.
Seguint amb el raonament de la Carme Junyent, si els parlants de català no deixéssim de parlar-lo la llengua catalana no moriria. Ara és quan algú, amb poques ganes d’entrar a fons en el tema, diria que la llengua està millor que mai perquè tenim la immersió lingüística, hi ha TV3, hi ha la llei de normalització lingüística, les estadístiques diuen que no sé quin percentatge de la població coneix el català, que no sé quin altre percentatge el té com a llengua materna, que….Jo el que dic és que hi ha un fet objectiu: mentre parles una llengua no en parles una altra. Sembla una tonteria però per mi és el principi bàsic del que anomeno la (micro)renúncia.
Cada vegada que tu renuncies a utilitzar el català en qualsevol de les situacions de la vida diària (quan demanes un tallat al bar, quan parles amb la caixera al supermercat, quan,..) , estàs utilitzant una altra llengua, per tant, l’espai que hagués ocupat el català l’ocupa una altra llengua. D’aquesta manera la llengua catalana va perdent espais reals en les comunicacions de la societat i va sent substituïda per una altra llengua. Això és la (micro)renúncia.
I això no ho fan (només) les persones políticament contraries a la llengua catalana sinó la població en general i inclús persones situades en l’àmbit del sobiranisme o independentisme. Tots podem posar exemples de persones conegudes (o potser nosaltres mateixos?) que duen a terme aquestes (micro)renúncies. Si a aquestes persones que actuen així els preguntéssim si renuncien a la llengua catalana segur que contestarien -potser escandalitzats- amb un rotund NO, en canvi en el dia a dia sí que porten a terme les (micro)renúncies que finalment, sumades i acumulades a la pràctica signifiquen una renúncia a la utilització de la llengua. I aquí és on tornem a la idea central de l’article de la Carme Junyent: «les llengües moren perquè els seus parlants deixen d’usar-les»
