El blog d'en Papikol

Per Nadal a la gent, a tots, sembla que ens envaeixi una mena d’alegria o estat d’eufòria, d’estimació sobtada cap als nostres congèneres, de vegades de falsa felicitat (ens felicitem les festes, inclús amb aquell veí que durant l’any si ens trobem a l’ascensor no sabem què dir-nos o com a molt parlem del temps). Bé, mirem-nos-ho des del punt de vista positiu: durant uns dies a l’any ens envaeix una certa sensació de generositat cap als altres (per això és l’època de fer la marató i de comprar tans regals…)

Però la veritat és que, malgrat el Nadal, la vida segueix igual i ara, potser més que en altres èpoques recents, hi ha molta gent pateix, que viu en situacions d’inestabilitat personal i familiar, amics i familiars que perden la feina (o que encara no han trobat la primera). Tot degut a això que han anomenat crisi però que no és més que el resultat d’una crua i salvatge especulació, que ja portàvem uns quants anys suportant però que ara ha explotat. I l’única cosa que estan procurant (els que l’han provocada) és anar tapant forats i que no se’ls escapi res de les mans (de les seves, és clar).

També hi ha, en aquestes èpoques de festes, patiments personals per persones estimades que ens deixen. Dies enrere s’ha mort el germà d’un amic (un company blocaire) i he pogut copsar la intensitat dels sentiments que això li ha provocat.

Les festes de Nadal també són un bon moment per refer o reforçar les relacions familiars, al voltant d’una taula, ja que normalment amb la vida que portem solem tenir-les una mica abandonades.

Per altra banda, com a col·lectivitat, se’ns obre una expectativa de futur, la independència del nostre país, construir una societat de cap i de nou, mirant de no repetir els errors (o les maldats) que tenim en l’actual. Jo no perdo l’esperança, penso que és possible, que ho farem possible entre tots.

En definitiva, aquestes festes de Nadal han estat una barreja de sentiments i sensacions.

Tweet