El català única llengua oficial en el futur estat català
Crec que l’Oriol Junqueras s’està equivocant amb la seva posició a favor de l’oficialitat del castellà en la futura Catalunya independent. Crec, i em sap greu dir-ho, que ho fa per pur interès electoral, per abastar més votants encara que sigui a costa de posar unes bases poc sòlides al que hauria de ser la política lingüística del futur estat. Aquest és un tema prou important i no s’ha de tractar amb aquest oportunisme electoral.
La llengua castellana i les persones que la parlen a Catalunya em mereixen tot el respecte però la meva posició és que el català ha de ser l’única llengua oficial en el futur estat català.
Intentaré explicar-me i ho faré reproduint uns paràgrafs del llibre d’en Vicent Partal «A un pam de la independència», paràgrafs que comparteixo totalment.
«Crec que l’oficialitat del castellà és una condemna a mort del català -o és que no n’hem tingut prou amb els trenta anys llargs de cooficialitat a Espanya per entendre on ens porta aquesta situació?
A parer meu, únicament el català, pel fet de ser la llengua nacional hauria de tenir garantida la consideració de llengua oficial a tot arreu i en tot moment. Únicament el català. Tot l’estat català estaria obligat únicament a salvaguardar, sempre i pertot, el dret d’ús del català. Però això no impediria que les altres llengües poguessen tenir estatuts parcials d’oficialitat, parcials des del punt de vista territorial, temporal o d’especialització. Per exemple, el castellà o l’amazic també podrien ser llengües oficials en els municipis on se superàs un determinat tant per cent de parlants. O en els hospitals podrien ser oficials set o vuit llengües, segons les característiques dels pacients. O el parlament podria decidir que la llengua de les deliberacions fos el català, però que les lleis també es publicassen, obligatòriament, en anglès. O…
Aquesta solució garanteix els drets individuals, però no ens condiciona ni afebleix com a societat. Crec, en canvi, que fora un colp terrible per al català la plena cooficialitat, a tot arreu i en tot moment, de l’espanyol. Perquè la pressió espanyola es mantindrà després de la independència a través del mercat i de la diplomàcia. I sempre n’exagerarà el valor.
No ens enganyem: si el castellà és avui una llengua corrent als Països Catalans, no és pas, principalment, per la gent que lliurement la parla , sinó per la imposició política que n’ha fet, i continua fent-ne l’estat espanyol. O és que cal recordar el magnífic treball de l’enyorat Francesc Ferrer i Gironès, en què es documenten centenars de normes de tota mena vives i corrents contra el català? O és que no és prou clar com els tribunals espanyols s’abraonen per defensar sis famílies del Principat que volen classes de castellà alhora que desdenyen cent vint mil famílies valencianes que demanen classes en català i no en poden tenir? O és que no sofrim en els territoris on patrulla la policia espanyola constants denúncies, si no ens avenim a parlar en la seva llengua? O és que a l’aeroport de Barcelona no hi ha cada dos per tres incidents amb guàrdies civils, si hom els parla en català? Per quin motiu hauríem de corregir tots els defectes de la nostra societat i mantenir aquest?
Aconseguir una república que tingués per resultat lingüístic que els castellanoparlants poguessen continuar essent monolingües i els catalanoparlants mantinguéssim el bilingüisme imposat em semblaria literalment una aberració. Un insult a generacions i generacions de catalans que, com va deixar pintat Joan Brossa, «volem viure plenament en català». Vida plena que serà difícil, en tot cas, però que serà del tot impossible si el castellà també és llengua oficial en la Catalunya independent.
Per acabar de confirmar el que he expressat vegeu què diu en Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística de la Universidad Autonoma de Madrid. Moreno va pronunciar una conferència a la Universitat de Barcelona sobre el seu darrer llibre, ‘Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico (2014)’. En aquesta obra el catedràtic descriu i esmenta els arguments lingüístics utilitzats pel nacionalisme espanyol per imposar l’espanyol sobre altres llengües.
Aquest és el vídeo de la conferència:
[vimeo]http://www.vimeo.com/92879481[/vimeo]
