L’ANC i la fèrtil tensió de la complexitat
La societat catalana és complexa. I ho és per molts motius, d’això la història ens n’ensenya molts exemples. El nostre país no és un país del domini absolut, o absolutista, dels poders polítics sinó que la nostra societat ha trobat l’equilibri més en el diàleg que ens les formes violentes, tot i que hi ha hagut èpoques de tot.
Ha tingut des de sempre molta gent vinguda d’altres llocs, i recentment tenim l’exemple de la gent arribada d’Espanya als anys 60 i 70 del segle XX i des de fa uns 15 anys de la gent arribada d’altres parts del món. A part dels atacs purament polítics dirigits per l’Estat espanyol que han sigut molt forts, la cultura i la llengua catalanes s’han vist en els darrers 50 anys fortament pressionades socialment per la convivència amb persones arribades de moltes parts del món.
El fet de portar 300 anys sense un estat al nostre favor, ha forjat un caràcter especial, una manera de ser que ens ha portat a fomentar la iniciativa privada i a no confiar gaire en les institucions. Per tot això -i per moltes més raons- a dia d’avui tenim una societat catalana molt complexa.
Que això és així ho corrobora el panorama dels partits polítics (i moviments) que tenim actualment que no fan més que reflectir la complexitat i els matisos de la nostra societat. Fem-ne un repàs: CDC, UDC, ERC, (RCAT + SI), ICV, EIUA, CUP (15M+PODEMOS+PROCÉS+PAH…), PSC (NEC+…), PP, C’s
Ara bé, per mi aquesta situació és positiva si sabem gestionar bé la fèrtil tensió de la complexitat. Les situacions complexes poden aportar relacions i solucions complexes però més riques i profundes perquè hauran hagut de ser molt més treballades i pensades que si visquéssim en una societat simple.
Per totes aquestes raons, el procés cap a la independència no està sent senzill però al mateix temps dic que si ens en sortim -que jo crec que ens en sortirem- haurem aconseguit una societat molt més cohesionada que la que teníem abans i molt ben preparada per encarar l’il·lusionant futur que ens espera.
I en tot aquest procés de creixement social que estem vivint, l’ANC està tenint un paper molt important (està fent la funció de sinapsi) i crec que l’ha de seguir tenint.
ESTEM PREPARATS PEL FUTUR !!!
juny 24th, 2014 at 17:45
Com sempre Papikol, fas uns raonaments molt raonats, «desacomplexats» en la complexitat.
I la frase fina: preparats pel futur, és perfecte. El tenim a tocar!
Fita
juliol 5th, 2014 at 7:53
Una reflexió molt bona i una manera molt intel.ligent, de fer-nos pensar en
tot lo positiu i enriquidor de la nostre societat. Crec que si ho sabem gestionar
és un «actiu» enriquidor en aquest moments de gran canvi en la societat.
Per tant, jo també estic convençuda que ens en sortirem, només és qüestió
de treballar, posant, convenciment i compromís.
juliol 5th, 2014 at 18:54
Bona anàlisi sí senyor.
I tant que ens en sortirem!