Pere Joan Barceló i Anguera, El Carrasclet
Guerriller nascut a Capçanes el 1682. Va emprendre accions contra l’exèrcit borbònic tant durant la guerra de Successió com després.
El seu pare, Francesc Barceló, va ser capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i va morir en una acció a Móra d’Ebre, durant la guerra de Successió. Pere Joan va participar en la lluita i va ser alferes de la companyia.
El 1714, en rendir-se Barcelona, va sol·licitar el perdó i es va retirar a Marçà. Empresonat dues vegades en el context de la repressió, Pere Joan va aconseguir fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on va dur a terme fets d’una gran audàcia contra l’exèrcit borbònic. Excel·lent estratega militar, va esdevenir el cap de les
diverses guerrilles que van anar formant-se arreu del Principat. Així, d’altres caps guerrillers com Guardiola, Bernic, Tomeu de Pullina o Francesc Macià (Bac de Roda) van unir-se a les forces del Carrasclet.
Va actuar, des dels Pirineus a l’Ebre, efectuant múltiples accions, sempre coronades amb èxit, contra les forces borbòniques i els Mossos d’Esquadra (escamots creats entre la població autòctona, i dirigits pel vallenc Veciana, per perseguir la resistència austriacista i els bandolers). Així, el Carrasclet va alliberar temporalment Reus i d’altres localitats catalanes, així com a nombrosos presoners patriotes. El governador de Tarragona, en resposta, va fer empresonar la mare i diversos familiars de Barceló, però ell no va cedir en les seves accions.
El 1720, un cop acabades les hostilitats, va refusar la incorporació amb el grau de coronel a l’exèrcit francès i es va exiliar a Viena, on l’emperador Carles VI li va donar terres a Hongria i una paga de coronel.
El 1734 va mobilitzar una companyia de voluntaris catalans contra l’ocupació borbònica de Nàpols. Detingut per les forces borbòniques, va ser empresonat a Cadis. Alliberat el 1740, es va desplaçar a Viena, on va organitzar una nova companyia de voluntaris catalans en el context de la guerra de Successió d`Àustria.
Va morir en combat a Breisach el Vell el 1743, on va ser enterrat amb honors militars.
Pere Joan Barceló, el Carrasclet, com milers de catalans del seu temps, va morir exiliat, lluny del país pel que tant va lluitar fins a la fi dels seus dies, i ha esdevingut un digne i heroic representant de la resistència popular guerrillera contra l’ocupació borbònica de Catalunya.
