Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda)
Polític i guerriller català (Roda de Ter 1658 – Vic 1713). Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana. Va prendre partit per l’arxiduc Carles a la guerra de Successió. Va ser un dels vint personatges que amb la seva signatura van donar a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova (1705) amb les potències aliades.
D
urant la guerra va fustigar les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, va participar en la defensa de Montjuïc (1705) i en la de Barcelona d’uns quants anys després com a coronel de fusellers.
El 1710 va ser destinat a la Plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries.
Abandonada Catalunya pels seus aliats, va continuar a la resistència. En arribar el general borbònic Bracamonte a Vic (agost de 1713), malgrat la promesa d’amnistia, va continuar lluitant a la muntanya durant uns quants dies i després va llicenciar les tropes. Llavors es va refugiar al seu predi de Mas Colom (Roda de Ter), però va ser denunciat, detingut i penjat sense procés, malgrat la seva popularitat.
La seva personalitat va adquirir ben aviat un gran ressò popular que va quedar recollit a l’obra de teatre Bac de Roda que va escriure Francesc Pelagi Briz (1868) i al cançoner català amb la Cançó de Bac de Roda, del folklore popular, que acaba amb aquests versos:
“No em maten per ser traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre.
Sinó perquè he volgut dir:
que visqui sempre la pàtria”
No us perdeu l’auca que podreu trobar en aquest enllaç http://www.auques.cat/tot.php?auca=bac
