Avui Onze de Setembre, unes reflexions sobre l’ANC
Avui és l’Onze de Setembre de 2018, al matí.
Tot apunta que la manifestació d’aquesta tarda serà igual de multitudinària o més que les d’anys anteriors. Novament demostrarem que la bombolla no s’ha punxat. Avui tornarem a demostrar que seguim sent molts i amb molta força.
L’estat espanyol (sigui conduit per Rajoy o per Sánchez) no sap fer una altra cosa que intentar frenar-ho tot amb la violència (verbal, judicial o inclús física), sense aportar cap argumentació a favor de la seva posició. Els seus actes, especialment tot el que fa referència als presos polítics i exiliats, semblen només actes de venjança.
Avui vull destacar el paper que ha tingut l’ANC en la canalització i organització de les ànsies de llibertat i d’independència que aquests darrers anys ha anat agafant força entre la gent. Primer amb la Carme Forcadell al capdavant, després amb en Jordi Sànchez i actualment amb l’Elisenda Paluzié. Tots tres independentistes de pedra picada i grans persones. Amb diferents estils i maneres de fer han liderat l’ANC i l’han portat a ser una entitat molt important, amb més de 80.000 socis.
L’ANC té una estructura molt descentralitzada cosa que permet que cada assemblea territorial organitzi les accions que consideri oportunes, a més a més de les campanyes generals que proposa el Secretariat Nacional. Això ha permès mantenir el poble actiu i reivindicatiu. També ha estat important la feina de negociació feta amb el partits polítics en moments clau com la formació de Junts Pel Sí, o la investidura de Mas/Puigdemont.
L’ANC, tot i ser una entitat civil, fa política, de fet va néixer per influir en la política -sense ser un partit polític- Aquesta situació l’ha portat a ser de vegades criticada, menystinguda o lloada pels propis partits independentistes, en funció del moment polític. No passa res, quan se segueixen uns objectius s’està exposat a la crítica i s’ha d’assumir.
També s’han comès errors, al meu entendre el més greu va ser que el 27 d’octubre del 2017, després de la declaració d’independència feta pel Parlament, l’ANC es va replegar com després hem sabut que havien decidit els partits. Molta gent de l’ANC estavem esperant instruccions per donar suport a la declaració.
L’ANC ha facilitat que molta gent s’hagi mobilitzat i que hagi pogut agafar el protagonisme de la història.
