BALDOMER LOSTAU, OBRER I SINDICALISTA
La nostra història està plena de trens que ens han passat i que per motius diversos els hem deixat escapar o simplement els hem perdut. L’Assemblea Nacional Catalana és l’oportunitat –potser l’última?- d’agafar el tren de la llibertat nacional. Possiblement mai com ara havíem tingut tants elements de cara per assolir l’estat propi. Per tant, treballem de valent, amb generositat i il·lusió de manera que quan arribi el tren ens trobi preparats – aquesta vegada sí- per pujar-hi. Aquí us presentem unes notes biogràfiques d’en Baldomer Lostau que la nit del 8 de març de 1873 va viure en primera persona un d’aquells moments històrics que cal conèixer precisament per no repetir.
Baldomer Lostau va ser un obrer català pertanyent al grup sindical dels teixidors a mà de Sants, que va destacar pels seus dots polítics i pel seu esperit de lluita.
Lostau va participar a l’alçament federal de setembre de 1869, que ell va dirigir personalment a Igualada, i també a la Junta Suprema Revolucionària amb Alsina i Clavé.
Va formar part de la Internacional Obrera, de la qual en va ser un dels seus primers afiliats catalans. El gran prestigi que tenia entre la classe obrera catalana li va valer l’elecció com a representant català al Congrés Internacional de la Haia el 1872.
Partidari radical de la formació d’un Estat català, sempre va mantenir-se fidel als postulats internacionalistes, tenint molt clar el seu arrelament a Catalunya i el seu compromís amb la classe obrera catalana.
Va ser elegit diputat a Corts diverses vegades, on protestà iradament pels nombrosos casos de repressió contra les classes populars dirigits pels governadors de l’època i on defensà la legalitat de l’Associació Internacional de Treballadors. Va participar en diferents projectes de la premsa obrera, com ara El Comunalista (amb Pompeu Gener) i La Avanzada.
Degut a la seva ingent tasca política, la nit del 8 de març de 1873, la Diputació de Barcelona li va atorgar poders per proclamar l’Estat català. Lostau va formar un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes, però davant les gestions de Pi i Margall (cap del govern i de la República, que finalment va cedir el poder a Salmeron) i després de molt discutir –per mitjà del telègraf– es va decidir ajornar aquell intent que ja mai es faria realitat.
Després d’aquest trist episodi va prendre el comandament de Guies de la Diputació per enfrontar-se als carlins. Un cop dissolts els Guies, va seguir el combat amb diferents partidaris internacionalistes i de l’Estat català.
Un cop va caure la República, es va haver d’exiliar a l’estranger. De retorn a Barcelona va prendre part activa en el Congrés Regional Federalista de Catalunya, que va aprovar el projecte de Constitució de l’Estat català el 1883.
