El blog d'en Papikol

És de justícia destacar aquelles persones que des de l’anonimat, amb un treball ple de conviccions, de fermesa i de generositat han contribuït a fer avançar el nostre país cap a uns nivells més alts de justícia social, de cultura i de benestar. A més a més, si es tracta d’una dona encara més ja que les dones són les grans oblidades de la història.

Isabel Vilà està considerada la primera dona sindicalista catalana. Va néixer a Calonge el 1843. Les seves inquietuds polítiques es van mostrar ben aviat, ja que el 1869, enmig dels republicans armats que feien front a les tropes del governador militar de Girona, va participar en l’esdeveniment conegut com el Foc de la Bisbal.

La Isabel ja de ben jove va participar en diferents iniciatives obreres, com ara l’any 1872 que va participar en el míting de proselitisme sindicalista que es va celebrar a Sant Feliu de Guíxols. En 1873 va esdevenir secretària de l’Associació Internacional de Treballadors i va participar de nou en un míting a Llagostera, en el qual va exigir una legislació que limités la jornada laboral de nens i nenes menors de 13 anys a les cinc hores diàries. Això va fer que fos coneguda popularment com “Isabel de les cinc hores”.

Va contribuir activament a la implantació de l’AIT a l’Empordà i va organitzar una campanya per tal que els obrers poguessin disposar d’una biblioteca a Llagostera. Però amb el cop d’Estat del general Pavía el 1874, les societats obreres es van veure obligades a passar a la clandestinitat, cosa que va empènyer l’Isabel a exiliar-se a Carcassona. De tornada a Barcelona el 1880, la seva vida va prendre un nou gir dedicant-se de ple a l’ensenyament, primer com professora de francès i més tard com directora d’un col·legi per a nenes.

El 24 de desembre de 1896 va morir a Sabadell, on va ser enterrada al cementiri dels dissidents. Tota la seva vida va ser exemplar, dedicada a la millora de les condicions socials dels treballadors i al foment de la cultura. La seva activitat va ser singular, ja que la seva implicació en la vida pública i cívica, ja fos en el republicanisme federal, ja fos en els sindicats, va ser avançada al seu temps.

En aquest enllaç trobareu una cançó popular sobre ella. També cada any s’organitza una caminada de Llagostera a La Bisbal en record de la Isabel Vilà.

Tweet