Les dues llistes
És una idea que li vaig sentir a en Martí Anglada en una xerrada que va fer a Palafrugell. Ell deia que el millor seria preparar 2 candidatures, amb barreja de societat civil i de polítics i que les llistes fossin, per dir-ho d’una manera simplona, una del centre cap a la dreta (diguem-ne llista A) i l’altra del centre cap a l’esquerra (diguem-ne llista B), de manera que els votants de dreta ho tinguessin clar i no els fes cap recança votar la llista A i els votants d’esquerres poguessin votar la llista B sense angúnies. Els votants de centre (segueixo amb la simplificació perquè se m’entengui) podrien votar l’una o l’altra, sense problema. Tenint en compte que els catalans tenim la pell molt fina, d’aquesta manera tothom podria votar sense haver de tapar-se el nas.
Ara estem embrancats en la polèmica de si la llista (jo diria les 2 llistes) han d’incorporar polítics o no. A veure, no sobra ningú per fer el que anem a fer que de fàcil no en té res (i per si de cas algú s’ho pensava nosaltres ho compliquem cada dia una miqueta…), per tant per mi les 2 candidatures haurien d’incorporar els principals polítics dels 3 partits -CDC, ERC, CUP- que, junt amb les entitats ANC, Òmnium i AMI, estan tirant això endavant.
Ah! i d’això de fer un Parlament que duri només 3 mesos, que no faci res, que després es disolgui, que…. A veure, la creativitat està bé però reservem-la per les arts plàstiques i per la recerca, per fer la independència millor que toquem de peus a terra i avancem amb pas segur.
Anem justos de temps i, pel que diuen, la setmana entrant sembla que ja tindrem algun acord, espero que entre tots siguin capaços de trobar la sortida que ens permeti arribar a la independència. Si el 27S perdem perquè guanya el NO, acceptarem el resultat i haurem de continuar treballant, però si perdem perquè hem estat incapaços de trobar l’acord, la nostra generació i al capdavant els polítics serem recordats pel nostre fracàs, perquè haurem dilapidat la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per tornar a ser lliure, després de 300 anys.
El 21 de desembre passat vaig fer una entrada al blog que es deia «Trata de arrancarlo, Carlos«. Torno a tenir la mateixa sensació. Tant de bo els fets de la setmana vinent em desmenteixin.
