M’hagués agradat…
Cada vegada que veig aquesta fotografia penso que m’hagués agradat que la plaça de Sants hagués acabat així enlloc de com la tenim ara. Ep! I sort que els moviments veïnals -amb el Centre Social al capdavant- van aconseguir que no s’hi fes un pas elevat perquè llavors si que hauria desaparegut del tot -recordo allò de «Salvem Sants dia a dia, ni pas elevat ni museu del tramvia»-
Però no puc evitar estar enamorat de la plaça tal i com la veig a la fotografia, potser no és per cap aspecte objectiu sinó per sensacions o records totalment subjectius. En primer terme, majestuosa, presidint la plaça, l’estació (per què la van haver d’enderrocar !!!!), avui dia ben restaurada seria l’orgull del barri. La seva posició ajuda a tancar el cercle de la plaça.
I els tramvies, ara són signe de modernitat i en els temps foscos del franquisme els van aniquilar per antiquats. Quan era petit i pujava a les jardineres (tramvies oberts, per l’estiu) era tota una festa.
També contribueix a la placidesa de la vista que no hi ha cap carrer amb trànsit que la travessa, com hi ha ara, i per tant tot el cercle central serveix de plaça.
I per acabar-ho d’arrodonir, l’alçada dels edificis ajuda a donar a tot plegat una dimensió més humana.
En fi, és allò que hagués pogut ser però no ha sigut però m’hagués agradat…
maig 26th, 2012 at 10:10
A mi també m’hagués agradat. Sap molt de greu veure destruïdes parts de la història del teu entorn proper. Una història senzilla i quotidiana, però autèntica i que pertany a molta gent.
maig 31st, 2012 at 20:20
Realment estaria bé que la plaça fos com a la foto. Actualment és tan diferent que fins i tot costa situar-se!