Sarro Magallan
La reforma laboral actual està acabant de deteriorar els drets i la protecció laboral que tants anys i tants esforços i sacrificis personals i col·lectius havien costat d’aconseguir. Des dels inicis de la industrialització al segle XIX, molta gent, sotmesa al principi a una situació de quasi esclavisme, a base de lluita i resistència van anar aconseguint una societat més justa i equilibrada.
L’actual crisi, com sabem provocada precisament per la impunitat i l’especulació financera, ha donat l’excusa perfecta per acabar de rematar els drets dels assalariats.
Vull fer un petit homenatge a tantes i tantes persones que amb la seva lluita i amb el seu esforç havien aconseguit que la situació laboral i en conseqüència la situació social de molt gent millorés.
Sarro Magallan, pseudònim d’Antoni Marsal i Anglora, maquinista, va representar per primera vegada els obrers de l’Estat espanyol en les reunions de la Primera Internacional (congrés de Brussel·les, setembre del 1868). Posteriorment va ser un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona (octubre del 1868), i va assistir al Congrés Obrer del juny del 1870. Alineat amb els anarcocol·lectivistes, va intervenir també en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881-88).
En el congrés de la Primera Internacional l’any 1868 presentà el següent informe:
“Informe de les associacions obreres de Catalunya: Encadenades després de molt temps per un poder despòtic, les societats obreres d’Espanya envien una salutació cordial als seus germans de la resta d’Europa. El moment present no és molt favorable per les associacions. No obstant, sotto voce, a Catalunya i a Andalusia les associacions obreres van desenvolupant-se a poc a poc. S’arresta als obrers que estan al capdavant d’aquestes societats, però cada dia se anomenen dotzenes de delegats nous. Per més que els poders volguessin detenir-los, no poden seguir aquesta via i han de deixar-los lliures. Els obrers espanyols estan disposats a lluitar amb els seus germans contra aquesta formidable associació de l’exèrcit, la monarquia i l’altar, per establir, per fi, sobre bases sòlides, la pau, la justícia i el treball”
febrer 14th, 2012 at 21:50
Els obrers tenim el rei, la dama, les torres, els alfils i els cavalls en contra. Nosaltres només som els peons, però a vegades un peó salva la partida. Cal recuperar la unitat.