Solstici
Solstici és un poema d’en Miquel Martí i Pol, del llibre «L’àmbit de tots els àmbits».
Parla de la vida tan des del punt de vista personal com social, de tots els tons, colors i matisos que donen forma al nostre comportament (no hi ha només la dicotomia blanc/negre, yin/yang, bé/mal). La vida és, per sort, molt més complexa i al mateix temps més rica i fèrtil del que a vegades ens pot semblar o ens volen fer creure.
També ens parla de la importància del nostre capteniment diari en contraposició als grans objectius («grandiloqüents») i del reconeixement que la nostra vida està formada per multituds de dubtes, incerteses, defallences, projectes, anhels…
Finalment ens llança un missatge d’il·lusió pel futur, però penso que també d’alegria pel present: «Reconduïm la vida, amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca»
Vegeu el vídeo, he acompanyat el poema amb una peça de Fito y Fitipaldis que es diu «Alegria»
Espero que us agradi !!
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=zOTFSSVAxtU[/youtube]
