Trata de arrancarlo, Carlos (segona part)
Sembla que els catalans tenim debilitat per fer les coses complicades, llargues i recargolades… bé, no tots els catalans, amb l’Assemblea Nacional havia començat a pensar que ho teníem superat (o almenys que anàvem en camí de superar-ho). Que sabíem treballar junts amb gent que pensés diferent si tots teníem el mateix objectiu, que havíem après a ser generosos, que podíem treballar colze a colze per aconseguir la independència…
Veig que no. Tornem a estar com després de la consulta del 9N2014. Llavors vaig fer una entrada al meu blog que es deia igual que la d’avui. Tinc la mateixa sensació: que estem a punt d’arribar però que ens quedarem a les portes. Tant de bo m’equivoqui.
I cada vegada ha sigut quan els partits han hagut de fer la seva part de feina. S’han encallat. Jo crec que els partits -uns més que altres- han estat bastant impermeables al que ha significat l’ANC, més enllà de les conquestes polítiques. Vull dir que no s’han deixat amarar del que ha significat l’ANC com a revolució en la societat, com a canvi en les relacions personals entre gent que no pensa igual però que es respecta i que treballa per un mateix objectiu.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Q1BYdYztj08[/youtube]
