El blog d'en Papikol

Aquesta setmana Vilaweb ha entrevistat a José María Clavero, el nou president de Súmate. En aquest enllaç podreu trobar tota l’entrevista.

El que jo deia en les entrades anteriors, l’efecte Súmate avança i es va ampliant, ara ja gosen marcar el camí de com han de dirigir-se els polítics als ciutadans del cinturó de Barcelona. En el fragment de l’entrevista que reprodueixo més avall es veu el tarannà.

Per comprovar-ne el to féu una prova, substitutiu la paraula «castellà» per «català» i viceversa i us en podreu adonar de la barbaritat que està dient aquest senyor. Si algun català gosés dir que els polítics que vagin a parlar, per exemple, al Pla de l’Estany, no parlin en castellà perquè «crea rebuig en l’audiència»,  aquesta persona seria acusada com a mínim de racista.

En fi, hauríem de posar una mica de seny i de serenitat en aquest debat de la llengua si no volem prendre mal.

—Però penseu que els polítics independentistes han pecat de paternalisme?
—Sí, desgraciadament, més d’un partit polític. I una de les coses que des de Súmate critiquem és que alguns grans polítics –i no donarem noms– no vagin al cinturó roig parlant en castellà.

—Digueu-me noms.
—No, no. Però el fet és que som en una situació de bilingüisme. El carrer és bilingüe, som bilingües, Súmate és bilingüe. Jo sóc immigrant, nascut a la província d’Osca, tinc el nivell de suficiència de català, però la meva llengua materna és el castellà. I és el que passa a molta gent, a milers o potser milions de persones immigrades que hi ha al voltant de Barcelona, que els agradaria escoltar el discurs en castellà. És el que no han fet moltes vegades polítics de Catalunya: adreçar-se a ells amb la seva llengua materna. Al cap i a la fi, a Catalunya el bilingüisme existeix sense cap problema.

—Critiqueu que els polítics no parlin en castellà quan van a segons quins barris i ciutats?
—Sí, que només hi participin en català. I això d’entrada crea rebuig entre l’audiència.

—Això sabeu del cert que és així?
—Sí. Tota aquesta massa que no és favorable al sobiranisme, o que és indecisa –tot i que jo en diria desinformats, perquè no sabem la veritat de les coses– moltes vegades reben millor el missatge en castellà que no en català. Això ho hem pogut comprovar, els de Súmate. A nosaltres ens veuen més pròxims perquè ens veuen amb la seva llengua materna. Els grans polítics, per tant, haurien de fer actes i adreçar-s’hi en la seva llengua pròpia. Si veiem que hi ha polítics que s’adrecen al parlament europeu, i ho deuen fer en anglès.

—Però aquí tothom l’entén, el català.
—Sí, però amb ells no és igual parlar-hi en català que en castellà.

—No? Ni per als nascuts aquí?
—Moltes vegades tampoc. Perquè han rebut aquesta cultura a casa i costa de canviar el xip. Jo ho he viscut. He treballat en un lloc molt gran on hi havia molts immigrats que, a més, es negaven a entendre el català. Ara ja no, però fa uns quants anys hi havia immigrats així.

—La gent que pensi així ja deu ser impermeable del tot al discurs sobiranista.
—De vegades no. He parlat en els actes amb gent castellanoparlant de tots els estils. De vegades és una qüestió de mandra; també és cert que és gent gran, a qui costa més d’aprendre les coses.

—Però una cosa és parlar el català i una altra és entendre’l.
—Sí, però entendre’l vol dir que has de parlar amb gent que el parla, has de llegir en català… I aquest és l’esforç que no fan. Però després, políticament, en canvi, poden trobar-se dins d’aquests centenars de milers d’indecisos, que no saben què votar. Són gent a qui podem fer veure que una república catalana sí que serà un país millor que el que tenim, i que no es refiïn del famós referèndum ni de la reforma de la constitució. Hi podem continuar insistint.

—I tota la gent que és castellanoparlant en aquests barris i que vol que li parli en català qui habitualment ho fa en català? A aquests no els sabrà greu?
—Doncs amb ells hi parlarem en català. Tots els de Súmate som bilingües. Sí, he conegut gent que em diu que no pot aprendre català si no l’hi parlen. Però en aquests barris serà una minoria. La majoria prefereix la seva llengua materna.

Tweet