El blog d'en Papikol

Aquest dissabte, 16 de març, hem celebrat a Girona la primera assemblea general ordinària de l’ANC.

Ja fa un any que ens vam constituir i, com qui no vol la cosa, hem fet molta feina. De juny a setembre de l’any passat vam mobilitzar molts milers de persones en la Marxa cap a la Independència i després, més d’un milió i mig per l’Onze de Setembre. Hem parlat amb molta gent per explicar-los els avantatges de la independència, hem intentat treure pors i dissipar ambigüitats, i el més important, hem posat la independència en el centre de la política catalana. Gràcies a la feina de l’ANC es van avançar les eleccions i tenim un nou Parlament amb majoria independentista, que va aprovar la Declaració de Sobirania aquest mes de gener.

Ara cal que seguim treballant en ferm i que les nostres institucions i partits polítics facin els passos que els toca, amb celeritat i amb valentia (sense entrebancar-se ni embolicar-se amb teranyines inútils)

El nou vídeo de l’ANC (no us el perdeu) és molt apropiat pel moment que vivim. Des d’Espanya ens diran que el referèndum no és legal. Quan ens diguin això hem de tenir molt clar que la justícia i la democràcia estan per sobre de les lleis, que no són (o no haurien de ser) més que instruments per servir als ciutadans. Hem de dir ben alt i clar que la defensa d’aquests valors és el que ha fet avançar el món.

Visca l’Assemblea Nacional Catalana !

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Z18K2cn9hb8[/youtube]

Tweet

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=6lXXjDPD4NA[/youtube]

Tweet

Quan es llencen ingents quantitats de diners per embalsamar bancs, mentre molts ciutadans passen gana, perden l’habitatge i no troben feina, això és una ruïna!

Quan el sistema educatiu s’usa com a camp de batalla ideològic, cada successiu govern el reforma pel seu interès partidista i provoca una crisi permanent a les escoles, això és una ruïna!

Quan les alternatives de govern pràcticament es redueixen a dues, i ambdues han demostrat a bastament la seva ineficàcia, mala gestió, i corrupció, això és una ruïna!

Quan es malgasten enormes quantitats en infraestructures inútils en benefici de constructores amigues i del propi partit, això és una ruïna!

Quan s’ofeguen els territoris explotats fins a ensorrar-los, a l’estil dels maltractadors, “abans morta que d’un altre”, això és una ruïna!

Quan des del poder i els seus mitjans es menteix i es fomenta l’odi dels ciutadans d’uns indrets cap als d’uns altres, això és una ruïna!

Quan s’usen les policies, l’espionatge, les ambaixades i els jutges per alterar els resultats electorals, això és una ruïna!

Podríem continuar la lletania, però n’hi ha prou: aquesta ruïna econòmica, financera, cívica, moral i política no té cap futur. Preguntem-nos: algú, vingui d’on vingui, parli la llengua que parli, pensi com pensi, raonablement, vol continuar formant part d’aquesta falòrnia?

AIXÒ ÉS UNA RUÏNA, ENS CAL CONSTRUIR UNA NOVA SOCIETAT, I DE PRESSA !!!

Tweet

Per Nadal a la gent, a tots, sembla que ens envaeixi una mena d’alegria o estat d’eufòria, d’estimació sobtada cap als nostres congèneres, de vegades de falsa felicitat (ens felicitem les festes, inclús amb aquell veí que durant l’any si ens trobem a l’ascensor no sabem què dir-nos o com a molt parlem del temps). Bé, mirem-nos-ho des del punt de vista positiu: durant uns dies a l’any ens envaeix una certa sensació de generositat cap als altres (per això és l’època de fer la marató i de comprar tans regals…)

Però la veritat és que, malgrat el Nadal, la vida segueix igual i ara, potser més que en altres èpoques recents, hi ha molta gent pateix, que viu en situacions d’inestabilitat personal i familiar, amics i familiars que perden la feina (o que encara no han trobat la primera). Tot degut a això que han anomenat crisi però que no és més que el resultat d’una crua i salvatge especulació, que ja portàvem uns quants anys suportant però que ara ha explotat. I l’única cosa que estan procurant (els que l’han provocada) és anar tapant forats i que no se’ls escapi res de les mans (de les seves, és clar).

També hi ha, en aquestes èpoques de festes, patiments personals per persones estimades que ens deixen. Dies enrere s’ha mort el germà d’un amic (un company blocaire) i he pogut copsar la intensitat dels sentiments que això li ha provocat.

Les festes de Nadal també són un bon moment per refer o reforçar les relacions familiars, al voltant d’una taula, ja que normalment amb la vida que portem solem tenir-les una mica abandonades.

Per altra banda, com a col·lectivitat, se’ns obre una expectativa de futur, la independència del nostre país, construir una societat de cap i de nou, mirant de no repetir els errors (o les maldats) que tenim en l’actual. Jo no perdo l’esperança, penso que és possible, que ho farem possible entre tots.

En definitiva, aquestes festes de Nadal han estat una barreja de sentiments i sensacions.

Tweet

Us proposo una passejada molt agradable pels voltants de Campins, que és un poble que està situat a 4 km de Sant Celoni agafant la carretera en direcció a Santa Fe del Montseny.

Quan arribem a Campins entrem al poble i deixem el cotxe a la zona d’aparcament que hi ha senyalitzada. Des de l’aparcament baixem en direcció a la Riera i de seguida, en un petit pla que queda a l’esquerra, hi trobem la Font de la Mare de Déu de Montserrat. És una zona molt acollidora, amb arbres centenaris. A l’estiu és un lloc fresc i a l’hivern arrecerat. Hi ha un pedrís i una taula de pedra així que, si voleu, hi podreu esmorzar o dinar.

Pugem per les escales que ens porten a la carretera. Agafem el Camí Vell de Sant Celoni, que trobarem entremig dels dos restaurants. Anem baixant, amb les oques i els pollastres del restaurant a la nostra esquerra. Al cap d’uns minuts deixem a la dreta la depuradora. Aviat sortirem dels arbres i se’ns apareix al fons el Montnegre. Passem pel costat de Can Sura i al cap de poc tornem a entrar al bosc. Quan portem uns 25 minuts caminant, a l’esquerra del camí, arribem al Pi Gros de Villena. Es tracta d’un exemplar de pi pinyer de notables dimensions, que té un interès ecològic i científic significatiu. La seva capçada és densa i arrodonida.  L’arbre es troba envoltat d’un bosc d’alzines amb algun exemplar de pi.

Tornem pel camí que hem vingut i agafem un trencall que trobem al cap de poc, a la nostra dreta. El camí comença a pujar entre pins i alzines. Després de passar pel costat d’una masia molt ben restaurada, arribem al pla on està situada l’Ermita de Sant Guillem. Davant nostre ens apareix el Montseny, coronat pel Turó de l’Home i esquitxat pel coll de Santa Helena, el poblet de Fogars i la masia de Can Pere Poc, entre d’altres. Ens acostem a l’ermita i gaudim de les vistes que ens envolten, el paisatge és espectacular.

Seguim pel camí i ens trobem la Creu de la Missió, monument realitzat els anys vint per alumnes d’en Gaudí. Des d’aquí hi ha una molt bona vista de l’ermita que hem deixat més avall, en un dia clar veiem també Sant Celoni. Continuem pel camí i arribem a la carretera que agafarem de baixada per tornar a l’aparcament.

En aquest vídeo (és curtet) podreu fer un tast de la passejada. Espero que us agradi.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ERZu4X58NE4[/youtube]

Tweet

DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Text de la resolució votada pel Parlament de Catalunya

Amb la sobirania que correspon al Parlament de Catalunya, i com a representants legítims del poble català, proclamem la independència de Catalunya. Demanem el reconeixement de la Unió Europea, a la qual pertanyem per tradició i realitat, i de la comunitat internacional de la qual formem part. Proposem una negociació fraternal amb l’Estat espanyol per tal desfer els lligams  específics, legals i històrics que ens uneixen, sense lesionar els lligams afectius, que volem preservar pacíficament i democràticament. La independència de Catalunya haurà de ser ratificada per la majoria del poble català per ser efectiva.

Extret del llibre «Crònica de la independència» de Patrícia Gabancho

Tweet

Solstici és un poema d’en Miquel Martí i Pol, del llibre «L’àmbit de tots els àmbits».

Parla de la vida tan des del punt de vista personal com social, de tots els tons, colors i matisos que donen forma al nostre comportament (no hi ha només la dicotomia blanc/negre, yin/yang, bé/mal). La vida és, per sort, molt més complexa i al mateix temps més rica i fèrtil del que a vegades ens pot semblar o ens volen fer creure.

També ens parla de la importància del nostre capteniment diari en contraposició als grans objectius («grandiloqüents») i del reconeixement que la nostra vida està formada per multituds de dubtes, incerteses, defallences, projectes, anhels…

Finalment ens llança un missatge d’il·lusió pel futur, però penso que també d’alegria pel present: «Reconduïm la vida, amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca»

Vegeu el vídeo, he acompanyat el poema amb una peça de Fito y Fitipaldis que es diu «Alegria»

Espero que us agradi !!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=zOTFSSVAxtU[/youtube]

Tweet

La composició del Parlament, resultant de les eleccions del 25N ha guanyat en diputats que volen exercir el dret d’autodeterminació (ara en són 87 i abans 86) i ha guanyat significativament en vots cap a partits que volen la independència (o un estat propi), ara 1.459.366 vots i el 2010 322.094.

Per tant la primera conclusió que en trec és que tot el treball que s’ha fet des de fa molts anys no ha estat en va, però especialment la feina que s’ha fet en tot el moviment de les consultes i darrerament l’enorme esforç que han portat a terme totes les persones de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) organitzant la Marxa cap a la Independència que va culminar en la manifestació de l’11S. Estic segur que sense tot això res del que estem vivint ara hagués estat possible.

I després segona conclusió, ara cal que  treballem pel SÍ. Hem de convèncer a totes aquelles persones que no ho tenen clar, que dubten, que tenen pors, que no els arriba el nostre missatge o que els arriba distorsionat, a totes aquestes persones hem de acabar posant-les al nostre costat.

Els trens passen un cop per davant, aquest que està arribant no ens el podem deixar escapar. Hem de treballar dur perquè quan arribi el moment del referèndum el guanyem.

ARA TREBALLEM PEL SÍ

A continuació reprodueixo el missatge que ha enviat la Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, a tots els adherits:

MISSATGE CARME FORCADELL

Companyes i companys

El dia 11 de Setembre vam fer el primer pas cap a la independència, el 
25 de novembre vam fer el segon pas i ara hem d’assegurar el tercer, 
guanyar el referèndum.

Hem passat d’un Parlament autonòmic a un Parlament sobiranista amb 
74 diputats independentistes i 28 unionistes; una fita històrica, i 
tenim 87 diputats disposats a treballar pel referèndum. El poble 
català ha demostrat que vol la independència, gairebé un 70% han anat 
a votar i la majoria ha votat a favor de l’Estat propi. Ens ha 
d’omplir de satisfacció veure que tenim un país plural i divers que 
està ben representat dins de l’Assemblea Nacional Catalana.

Les eleccions ens han servit per veure on hem d’acabar de consolidar 
la majoria social i estendre el nostre missatge. Per tant, des de 
l’ANC continuarem amb la tasca que ens havíem proposat i estarem 
amatents perquè els diputats i diputades elegits facin la feina per a 
la qual han estat votats: conduir aquest País a la independència.

Us encoratjo a continuar treballant, com fins ara, sabent que cada cop 
tenim més a prop el nostre somni i la nostra llibertat.

Independència és llibertat, Catalunya nou estat

Carme Forcadell
Secretariat Nacional

Tweet

El proper 25N, VOTEM INDEPENDÈNCIA.

Pensem quins partits han estat més coherents i han fet en el Parlament allò a què es van comprometre a les passades eleccions. Reflexionem sobre quins partits tindran més llibertat per decidir quan vagin maldades, quins partits tenen més compromisos amb les entitats financeres i les grans empreses.

Per mi el partit que respon millor als criteris necessaris per conduir Catalunya a la independència és Solidaritat Catalana per la Independència. Han estat honestos en el seu comportament, els seus diputats han estat molt actius i treballadors i crec que tenen capacitat de fer el que prometen, de fet ja ho han demostrat.

Tweet

Tweet