Pensaments que vull compartir…

Archive for the ‘General’


La utilitat de la V

Els nostres Veïns, Voltors i Vampirs Verificats, ens obliguen a anar fent la Viu-Viu amb aquest VodeVil que ens fan Viure. La situació no és Virtual és real, és una situació de Vergonya. Per nosaltres són com un Verí.

Però no els farem Vudú, teni20140828_114644m una solució més Viable. De moment ens hem Vacunat, i això ja ens ha començat a donar Valor per deixar de ser Vassalls. El Viatge s’ha iniciat amb bones Vibracions i ja estem agafant Velocitat de creuer. No Venerem ningú ni tenim cap Vademècum, nosaltres som milers de Voluntaris amb molta Vitalitat que amb la Veritat per daVant, amb molta Vehemència i sense Vacil·lar estem Verificant la Viabilitat dels millors Vaticinis: el 9N Votarem i Vencerem.

Així doncs, prou Vagarejar, l’11S tots a la Via, i el 9N la Victòria (i els Veïns, si s’esVeren, que es prenguin un Vaset de Valeriana).

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=x5Az8pQRccc&list=UUs2NxGTnWLc49B8bbGv1Wkw[/youtube]

 

El compliment de la llei

Estem en ple mes d’agost i cada dia es succeeixen declaracions de membres del govern (Joana Ortega, Santi Vila) o altres persones properes (Joan Rigol o les JNC) que diuen que si l’estat ens prohibeix fer la consulta l’haurem de suspendre i fer altres coses. Cap d’ells aclareix quines són aquestes coses alternatives que ofereixen. També ICV manté una postura ambigua ja que diuen que si la consulta no es pot fer bé (no especifiquen quins mínims creuen necessaris) millor no fer-la.

Ja es preveien uns mesos de tensió i dificultats però jo no esperava que els problemes vinguessin des de dins. Què pretenen tots aquests? De veritat hi creuen en el procés o només hi estan ficats perquè s’hi han vist obligats?

wanted

Hi ha una cosa molt clara, per declarar la independència hi haurà un moment en què haurem d’incomplir la llei espanyola ja que la llei espanyola prohibeix separar-se de l’Estat. Si aquests que estan fent aquestes declaracions el que els passa és que tenen por, millor que s’apartin i deixin pas a polítics que no en tinguin. La societat catalana ho ha dit molt clar en els darrers anys, i els polítics que vulguin escoltar i complir el mandat del poble s’hauran de posar al capdavant i seguir amb el procés previst.

Per tant, el moment de màxima tensió el tindrem en el punt en que Catalunya es declari independent i incompleixi la llei espanyola. Aquest serà el moment clau i els polítics que tinguin por és millor que ho deixin córrer.

EL 9N VOTAREM I CONTINUAREM AMB EL PROCÉS CAP A LA INDEPENDÈNCIA

L’ANC i la fèrtil tensió de la complexitat

La societat catalana és complexa. I ho és per molts motius, d’això la història ens n’ensenya molts exemples. El nostre país no és un país del domini absolut, o absolutista, dels poders polítics sinó que la nostra societat ha trobat l’equilibri més en el diàleg que ens les formes violentes, tot i que hi ha hagut èpoques de tot.

Ha tingut des de sempre molta gent vinguda d’altres llocs, i recentment tenim l’exemple de la gent arribada d’Espanya als anys 60 i 70 del segle XX i des de fa uns 15 anys de la gent arribada d’altres parts del món. A part dels atacs purament polítics dirigits per l’Estat espanyol que han sigut molt forts, la cultura i la llengua catalanes s’han vist en els darrers 50 anys fortament pressionades socialment per la convivència amb persones arribades de moltes parts del món.

El fet de portar 300 anys sense un estat al nostre favor, ha forjat un caràcter especial, una manera de ser que ens ha portat a fomentar la iniciativa privada i a no confiar gaire en les institucions. Per tot això -i per moltes més raons- a dia d’avui tenim una societat catalana molt complexa.

reunion-AMPA1-200x200

Que això és així ho corrobora el panorama dels partits polítics (i moviments) que tenim actualment que no fan més que reflectir la complexitat i els matisos de la nostra societat. Fem-ne un repàs: CDC, UDC, ERC, (RCAT + SI), ICV, EIUA, CUP (15M+PODEMOS+PROCÉS+PAH…), PSC (NEC+…), PP, C’s

Ara bé, per mi aquesta situació és positiva si sabem gestionar bé la fèrtil tensió de la complexitat. Les situacions complexes poden aportar relacions i solucions complexes però més riques i profundes perquè hauran hagut de ser molt més treballades i pensades que si visquéssim en una societat simple.

Per totes aquestes raons, el procés cap a la independència no està sent senzill però al mateix temps dic que si ens en sortim -que jo crec que ens en sortirem- haurem aconseguit una societat molt més cohesionada que la que teníem abans i molt ben preparada per encarar l’il·lusionant futur que ens espera.

I en tot aquest procés de creixement social que estem vivint, l’ANC està tenint un paper molt important (està fent la funció de sinapsi) i crec que l’ha de seguir tenint.

ESTEM PREPARATS PEL FUTUR !!!

 

El català única llengua oficial en el futur estat català

Crec que l’Oriol Junqueras s’està equivocant amb la seva posició a favor de l’oficialitat del castellà en la futura Catalunya independent. Crec, i em sap greu dir-ho, que ho fa per pur interès electoral, per abastar més votants encara que sigui a costa de posar unes bases poc sòlides al que hauria de ser la política lingüística del futur estat. Aquest és un tema prou important i no s’ha de tractar amb aquest oportunisme electoral.

La llengua castellana i les persones que la parlen a Catalunya em mereixen tot el respecte però la meva posició és que el català ha de ser l’única llengua oficial en el futur estat català.

Intentaré explicar-me i ho faré reproduint uns paràgrafs del llibre d’en Vicent Partal «A un pam de la independència», paràgrafs que comparteixo totalment.

utilitza la llengua«Crec que l’oficialitat del castellà és una condemna a mort del català -o és que no n’hem tingut prou amb els trenta anys llargs de cooficialitat a Espanya per entendre on ens porta aquesta situació?

A parer meu, únicament el català, pel fet de ser la llengua nacional hauria de tenir garantida la consideració de llengua oficial a tot arreu i en tot moment. Únicament el català. Tot l’estat català estaria obligat únicament a salvaguardar, sempre i pertot, el dret d’ús del català. Però això no impediria que les altres llengües poguessen tenir estatuts parcials d’oficialitat, parcials des del punt de vista territorial, temporal o d’especialització. Per exemple, el castellà o l’amazic també podrien ser llengües oficials en els municipis on se superàs un determinat tant per cent de parlants. O en els hospitals podrien ser oficials set o vuit llengües, segons les característiques dels pacients. O el parlament podria decidir que la llengua de les deliberacions fos el català, però que les lleis també es publicassen, obligatòriament, en anglès. O…

Aquesta solució garanteix els drets individuals, però no ens condiciona ni afebleix com a societat. Crec, en canvi, que fora un colp terrible per al català la plena cooficialitat, a tot arreu i en tot moment, de l’espanyol. Perquè la pressió espanyola es mantindrà després de la independència a través del mercat i de la diplomàcia. I sempre n’exagerarà el valor.

decaleg_en_defensa_de_la_llengua_catalanaNo ens enganyem: si el castellà és avui una llengua corrent als Països Catalans, no és pas, principalment, per la gent que lliurement la parla , sinó per la imposició política que n’ha fet, i continua fent-ne l’estat espanyol. O és que cal recordar el magnífic treball de l’enyorat Francesc Ferrer i Gironès, en què es documenten centenars de normes de tota mena vives i corrents contra el català? O és que no és prou clar com els tribunals espanyols s’abraonen per defensar sis famílies del Principat que volen classes de castellà alhora que desdenyen cent vint mil famílies valencianes que demanen classes en català i no en poden tenir? O és que no sofrim en els territoris on patrulla la policia espanyola constants denúncies, si no ens avenim a parlar en la seva llengua? O és que a l’aeroport de Barcelona no hi ha cada dos per tres incidents amb guàrdies civils, si hom els parla en català? Per quin motiu hauríem de corregir tots els defectes de la nostra societat i mantenir aquest?

Aconseguir una república que tingués per resultat lingüístic que els castellanoparlants poguessen continuar essent monolingües i els catalanoparlants mantinguéssim el bilingüisme imposat em semblaria literalment una aberració. Un insult a generacions i generacions de catalans que, com va deixar pintat Joan Brossa, «volem viure plenament en català». Vida plena que serà difícil, en tot cas, però que serà del tot impossible si el castellà també és llengua oficial en la Catalunya independent.

Per acabar de confirmar el que he expressat vegeu què diu en Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística de la Universidad Autonoma de Madrid. Moreno va pronunciar una conferència a la Universitat de Barcelona sobre el seu darrer llibre, ‘Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico (2014)’. En aquesta obra el catedràtic descriu i esmenta els arguments lingüístics utilitzats pel nacionalisme espanyol per imposar l’espanyol sobre altres llengües.

Aquest és el vídeo de la conferència:

[vimeo]http://www.vimeo.com/92879481[/vimeo]

Els tres llibres de capçalera

S’han escrit molts llibres sobre la independència, però per mi n’hi ha 3 de bàsics, de capçalera:

Independència i reLaIndependenciaILaRealitat-779345alitat de l’Hèctor Lòpez Bofill: En un moment que es pot dir que la independència era vista com una utopia, com com un somni, aquest llibre em va fer veure clar que només depenia de la voluntat dels catalans, que si volíem podíem.

 

 

 

Crònica de la independènccronica de la indpcia -2.fh11, page 1 @ Normalizeia de la Patrícia Gabancho: Aquest llibre em va ajudar a dibuixar la independència, a donar-li forma. Quan un projecte el comences a concretar deixa de ser un somni i comença a ser una realitat.

 

 

 

 

A un pam de la indea-un-pam-de-la-independencia_vicent-partal_libro-OMAC315pendència d’en Vicent Partal: En aquest llibre ja es posen les peces de com pot ser la República Catalana. És important que comencem a tenir clar com voldrem el futur estat que hem de bastir. A mi m’agradaria que fos millor que el que tenim ara i per això estic treballant.

 

 

 

 

Per tant, en la meva opinió tots tres llibres són una excel·lent contribució al procés cap a la independència que estem vivint i que no tinc cap dubte que acabarà amb èxit.

 

Que no se’ns tiri el temps a sobre…

Falten 9 mesos rellotge de sorraper la data anunciada pel referèndum i tinc la sensació que no estem posant tota la maquinària al màxim rendiment. Sembla que hi hagi la sensació que podem anar al ralentí perquè ens l’acabaran prohibint i no es farà.

Jo crec que el qui pensi això està equivocat. Cal fer campanya pel SÍ (pel Sí-Sí) pensant que el referèndum es celebrarà, no perdem més el temps.

Hem de convèncer al màxim de gent perquè inclús si no féssim el referèndum i al final es fessin eleccions plebiscitàries també ens interessa que hi hagi molta gent a favor de la independència.

I si al final l’escenari fos una declaració unilateral també ens convé que hi hagi molta gent convençuda que el pas que fem és el millor pel país.

Per tant, en aquest temps que queda, fem el màxim d’esforç i posem tot el treball que puguem a disposició del país. Les generacions futures ens ho agrairan.

Em vaig emocionar

L’any 2009, a Arenys de Munt, després d’un escalfament previ (la falange, l’advocat de l’estat,…) es va celebrar la primera consulta sobre la independència (després se’n farien més de 500 a tot el país). Vam passar el dia per Arenys, vivint el moment. Estàvem fent cua per firmar en un llibre de visites (pels que no érem d’Arenys, que poguéssim donar-los suport). Es va acostar a la cua en Carles Mora (alcalde d’Arenys), ens va venir a saludar, li vam donar les gràcies i ell a nosaltres per ser allà al seu costat. Va ser un moment de gran emoció.

L’any 2010, a Sants ja havíem format la comissió que havia de tirar endavant la consulta del 10A de Barcelona. Al maig vam posar la primera parada al carrer, dintre de la fira de comerç, en plena carretera de Sants. Una esgarrifança em va recórrer el cos, tants anys sent independentista, però fent la travessa del desert i per fi em trobava al carrer, al cor del barri, abordant a la gent i parlant, amb naturalitat i la cara ben alta, del nostre projecte, de la independència. Em vaig emocionar.

L’any 2011, el 10 d’abril, era el dia de la consulta, jo estava al col·legi electoral del carrer Gayarre i una veïna, des d’una finestra ens va cridar i ens va demanar que si li podíem pujar l’urna, volia votar i les seves condicions físiques li impedien baixar al col·legi a fer-ho. Quan una companya i jo vam pujar al pis, vam parlar amb ella, li vam recollir el vot i vam veure amb quin sentiment votava, em vaig emocionar.

L’any 2012, al Palau Sant Jordi es va fundar l’Assemblea Nacional Catalana. No havia estat fàcil arribar-hi, l’independentisme tenia fama de tants caps tants barrets (ens l’havíem guanyat a pols) i ens trobàvem allà, junts amb un full de ruta clar per avançar cap a la independència. Quan vam cantar Els Segadors em vaig emocionar.

L’any 2013, a la Via Catalana, un fet extraordinari, dos milions de persones donat-nos les mans, cívicament i amb fermesa  per la independència. Quin orgull pertànyer a aquest poble! Al moment que escoltava el discurs de la Carme Forcadell em vaig emocionar.

Per l’any 2014 ja tinc preparats els clínex, crec que passaran moltes coses que també m’emocionaran.

clinex

 

Data i pregunta: tinc un regust agredolç

Com molta gent, jo també volia una pregunta clara (independència sí o no). La pregunta que ens faran el 9 de novembre, per mi complica que guanyi el SÍ, perquè introdueix l’opció sí-no que pot evitar que per no definir-se clarament hi hagi gent indecisa (que potser haguéssim acabat convencent pel sí) que acabi votant sí-no

Si no guanya cap opció per majoria absoluta tindrem altre cop el país empantanegat.

És veritat que el fet de tenir la consulta convocada comença de manera efectiva el procés, tan de cara a Espanya com de cara al món. Aquest és el seu valor principal.

Dit això, ara em posaré a treballar pel SÍ-SÍ amb tota la força, però em queda un regust agredolç.

Nova oració del Parenostre

Pare nostre que esteu en el cel

sia augmentat sovint el nostre sou,

vingui a nosaltres la jornada de set hoMiquel_Marti_i_Polres,

faci’s un xic la nostra voluntat

així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia,

doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,

perdoneu els nostres pecats

així com nosaltres perdonem

els dels nostres encarregats

i no ens deixeu caure en les mans del director,

ans advertiu-nos si s’apropa,

amén.

Miquel Martí i Pol del llibre La fàbrica

Ens convé anar preparant el viatge…

Pensar en les coses que poden passar, preveure com pot reaccionar l’adversari, estudiar els diferents escenaris és molt positiu. Ho dic  perquè l’article que Vilaweb ha publicat avui és excel·lent i va en aquesta línia.

Bola-de-vidrePenso que si el procés cap a la independència ha avançat tant, ha madurat tant és perquè a partir d’un cert moment hem estat capaços de dibuixar un full de ruta i de pensar què havíem de fer i d’imaginar i escriure (negre sobre blanc) com havíem d’arribar a la independència i com voldrem la nova societat que construirem quan tinguem un estat.

Ara, ens aquests moments, que s’entreveu que hi haurà tensió (l’anunciat xoc de trens) està molt bé que tinguem molt ben perfilats els moviments possibles i en conseqüència tinguem clar com haurem d’actuar quan arribi el moment.És com quan preparem un viatge que mentre ho fem i anem dissenyant la ruta i preparem què farem a cada lloc, què visitarem, és a dir, per una banda ja estem fent -internament- el viatge, ja ens anem mentalitzant i per altra banda tota aquesta feina prèvia ens permet reaccionar davant de possibles inconvenients o de fets imprevistos.

Preparar-nos pel futur també ens serveix per anar esvaint dubtes i pors sobre el què passarà.

Per tant, no es tracta de fer volar coloms sinó de fer una bona reflexió i mentalitzar-nos que en un futur caldrà que tots actuem amb fermesa, tant els nostres governants com també la població.

 

 


css.php