El blog d'en Papikol

Ha passat el 9N i el procés segueix.

La sensació que tinc és que el camí que anem fent es va allargassant, que es va subdividint en contínues etapes -que anem superant amb èxit- però això el va fent més llarg (a vegades sembla que no s’acabarà…). A la vegada també tinc la impressió que és l’única manera de fer-lo, anar cremant etapes. Penso que només arribarem al final si anem pas a pas i som capaços de fer la ruta que tenim traçada sense caure en el desànim ni en el cansament, malgrat les dificultats.

És com quan fas una excursió i veus allà al davant l’objectiu, però vas caminant i no acabes d’arribar-hi mai, ara un revolt, ara una pujada, ara una cruïlla (compte no ens equivoquem!). Mires el mapa i sembla que vas bé i de cop veus que has fet alguna cosa malament i has de rectificar. Després sembla que fas una marrada, que et desvies, però més tard veus que no, que tornes a anar en la bona direcció.

En fi, ens esperen uns mesos intensos, segurament amb tempestes, llamps i trons, però no hem de defallir, cal seguir caminant sense descans i estic segur que arribarem al nostre objectiu

Tweet