Reflexions sobre el nou 9N i el moment polític ….

1 – Jo vull la independènciaPensador-de-Rodin-300x220  i m’és igual per quina via hi arribem, sempre que sigui una via pacífica, democràtica i el màxim d’inclusiva (com ho ha fet fins ara l’ANC)

2 – Si la via és preguntant a la gent, el que prefereixo és un referèndum d’autodeterminació vinculant celebrat de comú acord amb Espanya. Això està clar que no ha pogut ser, per tant queda descartat.

3 – Si la via és una consulta no referendaria el que vull és que es pugui fer, encara que legalment no sigui vinculant. Això s’ha complicat força per les traves -ja previstes- que ha posat l’Estat espanyol.

4 – Vull que la pregunta sigui clara i només tingui 2 possibles respostes SI/NO. Això no va poder ser perquè per mantenir la unitat vam haver d’acceptar la resposta sí-no que encara ara no sabem què vol dir, ni ningú ha sortit obertament a defensar-la. Tinc la íntima convicció que tan ICV com Unió el que volien era soscavar el procés, afeblir-lo.

5 – Vull que la convoqui el govern català i que tota la població tingui la possibilitat de votar. No vull fer un Decideix2

6 – Vull que sigui vista des de la resta del món com una consulta d’autodeterminació. Això serà així sigui quin sigui el tipus de consulta que fem (a nivell internacional pesen poc les disquisicions legals que ens fem aquí)

7 – Vull que s’ho mengin amb patates els polítics de l’Estat espanyol (i alguns de catalans) que han repetit i repetit que no la faríem. La farem.

8 – i també tots els “superindependentistes” que han estat fent el curcó els últims 2 anys dient que no la faríem, que perdíem el temps fent estelades amb “espelmetes” i “cadenetes”. Ha semblat una rabieta infantil, han demostrat molt poc nivell.

9 – La manifestació del 2010 es va convocar per protestar per la sentència de l’estatut (al capdavant hi havia en Montilla !!) i, per la força de la gent, va acabar sent la primera gran manifestació a favor de la independència. La societat civil va passar per davant -per sobre diria jo- dels polítics. Ho podem tornar a fer.

10 – Tenim el país que tenim, no és un país lineal, és de blancs, de negres i de grisos, és de matisos i així ens agrada però això comporta una més gran complexitat per prendre decisions conjuntament. Per tant, siguem realistes, no demanem als partits polítics allò que no és possible (candidatures úniques, coalicions,…) al contrari, treballem en acostar posicions però respectant que cadascun d’ells pugui defensar el seu model de país. Només cal que tots adquireixin el compromís (sigui inclòs en el programa electoral o no) en el sentit que si entre tots tenen majoria declararan la independència. Si els ho posem fàcil ho aconseguirem, si els posem un repte inabastable fracassaran (i nosaltres al darrera). Una altra opció, potser inclús millor, és que amb la mediació de l’ANC es pugui fer una candidatura única amb personalitats de la societat civil, amb intervenció o no dels partits sobiranistes. Però si veiem que això també és un camí intransitable, apliquem la reflexió 1.

11 – El moviment popular que encapçala l’ANC és una verdadera revolució pacífica. Ha empoderat la gent i ens ha fet veure que el futur del país està a les nostres mans i ens l’estem guanyant. És així i ho hem vist en els darrers 3 anys. Però també hem de ser conscients que la independència, en darrera instància, l’hauran de vehicular els partits polítics a través de les nostres institucions, Govern i Parlament. Per tant això és un element més que afecta a aquest complicat puzle.

Fetes aquestes reflexions, veig que la nova consulta del 9N compleix moltes de les reflexions anteriors, per tant crec que ens hi hem d’abocar per tal que sigui un èxit i allò que ha començat, potser, amb uns certs dubtes o amb incerteses, ho acabem convertint en un èxit, que sigui ja per fi, l’inici del tram final cap a la independència.

Ningú va dir que fos fàcil però estic segur que ho aconseguirem.





2 Responses to “Reflexions sobre el nou 9N i el moment polític ….”

  1.   Xavier Pujol Says:

    Quanta més gent hi hagi diumenge a Barcelona, el 19 d’octubre a la Plaça Catalunya, més gent es convençarà que la votació del 9N se celebrarà. I serà un èxit del Sí, Sí.

  2.   Jaume Teixidor Badia Says:

    Totament d’acord en tot el contingut. Compte, però, amb els comentaris que s’escoltaran aquests dies de periodistes i mitjans de comunicació. No tothom està disposat a que les coses surtin bé. Endavant sense parar.

Leave a Reply