El càstig preventiu

classeTots recordem que a l’escola, quan el mestre marxava a mitja classe per alguna cosa i tornava i trobava que a la classe hi havia merder, normalment castigava a tota la classe. Decisió totalment injusta perquè normalment dels 30 que érem n’hi havia pocs que feien el merder i uns altres pocs que feien de comparsa però la immensa majoria es portaven bé i això el mestre ho sabia però no volia problemes i feia taula rasa. Tots castigats. Càstig preventiu. A mi això sempre m’havia fet molta ràbia, no perquè tingués uns grans ideals de justícia sinó perquè jo era dels que em portava bé i acabava castigat com els que s’havien “divertit”.

M’ha vingut al cap aquesta reflexió perquè ara em fa la impressió que estem fent el mateix amb JxS i la CUP. Si volem aprendre i madurar del que ha passat no val fer “bonisme” i dir que tothom ho ha fet malament, com feia el mestre de l’exemple. Crec que val la pena que diguem les coses clares, no per ferir ni per fer mal sinó per aclarir el què ha passat i mirar de no tornar-ho a repetir.

Hi ha una formació (JxS) que té el 86% dels escons independentistes i l’altra (la CUP) en té el 14%. És veritat que per l’aritmètica parlamentària (aritmètica diabòlica, com deia en Baños) els segons són indispensables per la investidura però no haguessin hagut d’oblidar que la majoria independentista d’aquest país ha votat JxS i un candidat a president, l’Artur Mas. Quan hi ha un govern amb majoria absoluta sempre demanem que malgrat això escolti a les minories, ¿no seria lògic doncs, demanar a la minoria (CUP) que respecti el vot de la majoria (JxS)?

En la meva manera de veure-ho JxS s’ha mogut, ha fet propostes que acostaven posicions (govern compartit, moció de censura i pla de xoc potent) i la CUP s’ha mantingut des del principi amb l’obsessió per no fer a l’Artur Mas president.

Seria injust no dir que dins la CUP hi ha sectors que no pensen així (ho hem vist en les assemblees i en les declaracions dels darrers dies) però si exceptuem la digna decisió de dimitir del cap de llista, Antonio Baños, no he vist encara cap fet que em permeti pensar que de veritat aquests sectors qüestionen la posició oficial de la CUP.

Per tant, amb tots els matisos que calgui, la decisió final de la CUP presa el diumenge 3 de gener va ser NO a continuar el procés.

Escric això el dissabte dia 9, a poques hores que s’esgoti el termini per poder arribar a un acord. Tant de bo ens sorprenguin en les pròximes hores i JxS i la CUP arribin finalment a un acord de govern i puguem començar la legislatura. Si és així me n’alegraré però de totes maneres crec que aquestes reflexions ens han de servir igualment pel futur.

 





Leave a Reply