El referèndum, el 9N i les consultes

Des de setembre de 2009, amb la consulta d’Arenys de Munt, hem avançat molt. Hem basat el nostre discurs en el dret que tenim els catalans a decidir el nostre futur. Segurament ha estat una bona estratègia per incrementar la majoria sobiranista. Una estratègia inqüestionable: tenim el dret de decidir i aquesta afirmació no la pot negar una persona que sigui demòcrata.

Vist en perspectiva hem anat apujant el to, primer van ser les consultes populars, després va ser el procés participatiu del 9N i ara ja toca fer un referèndum definitiu.

Però ja no pot ser com les consultes populars (organitzades per la societat civil, amb urnes fetes de caixes de cartró), ni el 9N que va ser “d’una mena de manera”, és a dir sota el paraigua del govern català però amb la participació de voluntaris. Ara ha de ser un referèndum organitzat pel govern i pel parlament, amb el cens, amb totes les garanties normals d’una contesa electoral, amb la participació, si cal, d’observadors internacionals, amb el vist-i-plau de les institucions europees i mundials i especialment, ha de ser vinculant, és a dir, el resultat ha de tenir efectes legals i polítics.

Així doncs, encarem la propera etapa (el referèndum vinculant) amb forces renovades i amb el convenciment que, malgrat alguns entrebancs, estem en el camí que ens ha de portar a la independència.

Us poso un enllaç amb els vídeos que vaig fer per la consulta de Barcelona i pel 9N a Cassà.

YouTube Preview Image YouTube Preview Image





Leave a Reply