Les festes de Nadal

Per una banda m’agraden les festes de Nadal, dinars amb la família, menjars diferents, ens felicitem les festes, hi ha com una passa d’alegria i de valors positius, la Marató de TV3, les tradicions que hem viscut de petits, … Però per una altra banda arbre-de-nadal-copiarsón festes que m’embafen quan penso en la situació de tanta gent que que no arriba a final de mes, que no pot pagar el lloguer, que té fills que passen penúries i tanta gent que, en moltes parts del món, tenen la vida en perill a causa de les guerres i les injustícies i que en molts casos s’han de jugar la vida per arribar a un món que els han dit que és millor.

I en aquests moments la sensació negativa s’agreuja pel drama que s’està vivint a Síria.

Aquí teniu el poema NADAL de Joan Salvat-Papasseit que m’agrada rellegir-lo per aquestes festes perquè em fa baixar l’eufòria nadalenca embafadora a la que em referia abans.

 

NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar

 





Leave a Reply