El blog d'en Papikol

El proper 25N, VOTEM INDEPENDÈNCIA.

Pensem quins partits han estat més coherents i han fet en el Parlament allò a què es van comprometre a les passades eleccions. Reflexionem sobre quins partits tindran més llibertat per decidir quan vagin maldades, quins partits tenen més compromisos amb les entitats financeres i les grans empreses.

Per mi el partit que respon millor als criteris necessaris per conduir Catalunya a la independència és Solidaritat Catalana per la Independència. Han estat honestos en el seu comportament, els seus diputats han estat molt actius i treballadors i crec que tenen capacitat de fer el que prometen, de fet ja ho han demostrat.

 

 

 

 

 

Tweet

Tweet

Sempre s’ha de recórrer als clàssics. En aquest cas revisitem una lletra de l’Ovidi (el Montllor, és clar, que per mi és un clàssic).

De vegades ens preguntem què sentirem el dia que proclamem la independència. Segur que serà una barreja d’alegria i de satisfacció pel camí recorregut però també d’esperança i de lluita perquè ens quedarà molta feina a fer i tot el futur per endavant, per construir una societat millor.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ZEDZaJPC-ik&feature=plcp[/youtube]

Apreta fort les dents
Apreta els punys
Infla't d'aire els pulmons
Obre bé els ulls
Fes treballar el cap
controla el cor
No tanques mai la boca
Crida ben fort
Deixa't anar
Dóna't tot tu.

Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà espessa i verda la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.

Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Tindran mar i prats i rius i boscos.
Tindran tot. I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.

Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.

Apreta fort les dents
Apreta els punys
Infla't d'aire els pulmons
Obre bé els ulls
Fes treballar el cap
controla el cor
No tanques mai la boca
Crida ben fort
Deixa't anar
Dóna't tot tu.
Deixa't anar
Dóna't tot tu.

Tweet

Una sinapsi és un tipus d’unió especialitzada mitjançant la qual les neurones s’envien senyals entre elles i/o a les cèl·lules no neuronals com les dels músculs o les glàndules. Les sinapsis químiques permeten a les neurones formar circuits dins del sistema nerviós central. Són crucials pels processos biològics que determinen la percepció i el pensament. Permeten al sistema nerviós central connectar i controlar altres sistemes del cos. El procés cap a la independència fa temps que es va iniciar però es va concretar i va començar a agafar velocitat de creuer el 2009 amb la consulta d’Arenys de Munt i totes les que van venir després fins a la del 10A a Barcelona i tinc la sensació que s’ha accelerat a partir d’aquest Onze de Setembre.

L’Assemblea Nacional Catalana ha estat la sinapsi, l’element aglutinador, el catalitzador entre la societat civil, poc o gens polititzada -o inclús poc favorable als partits polítics-, i entre els propis grups i partits polítics independentistes que ja treballaven per la causa però cadascú en el seu món tancat. L’Assemblea, amb el seu full de ruta i la seva organització, ha servit per connectar tots aquests àmbits fins arribar a l’Onze de Setembre. A partir de la manifestació, l’Assemblea serveix també per establir les relacions entre aquesta societat civil en moviment i les nostres institucions.

Si seguim així, el futur és nostre.

 

 

 

 

Tweet

Deia l’Hèctor Lòpez Bofill el 2004 en el seu magnífic llibre La independència i la realitat: » La secessió de Catalunya de l’Estat espanyol i la seva integració com a membre de ple dret de la Unió Europea és una possibilitat real. La primera condició per avançar en aquest camí és que aquesta possibilitat entri en l’àmbit del discurs públic i que la proposta es nodreixi d’una formulació política i jurídica consistent. En la mesura que renunciem a teoritzar sobre la independència, estem destruint la seva realització» «Ha arribat el moment de començar a parlar, de parlar sense embuts. Assolir l’objectiu depèn molt d’entrar en els detalls, de defugir les vaguetats i les nebuloses pròpies de les utopies i formular el procediment concret per a la seva consecució. Pensar i discutir sobre la independència forma part del més elemental acte de llibertat individual i col·lectiu»

En aquests darrers 8 anys hem avançat molt, aquella utopia sense forma, aquella il·lusió difusa, ha agafat consistència, n’hem parlat, hem començat a dibuixar-ne els detalls, els colors, les formes. Estem fent allò que al 2004 ens recomanava l’Hèctor Lòpez Bofill, hem començat a entrar en els detalls, a deixar enrere les vaguetats.

Per això és tan important el que està aconseguint l’Assemblea Nacional Catalana, que la independència sigui el centre del debat polític i en conseqüència comenci a prendre forma en la ment de la gent com una situació possible i, ara més que mai, desitjable.

I també precisament per això , aquest Onze de Setembre hem de ser molta gent al carrer per la independència, sense ambigüitats ni matisos.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=cyqyx7Qqe6E&feature=plcp[/youtube]

Tweet

La Marxa de Torxes és un acte per reivindicar la independència del nostre poble. És l’expressió popular i col·lectiva de reivindicació nacional del poble català. És un acte que estimula el nostre caràcter col·lectiu, que ens mostra que el poble vol seguir essent. La Marxa de Torxes és un acte amb esperit unitari i transversal en què qualsevol persona s’hi pot sentir representada. A més a més és un espai de denúncia de tot allò que atempta contra les nostres llibertats nacionals i contra l’exercici de la democràcia.

Per aconseguir aquests objectius, s’han estat fent en els darrers mesos uns treballs de preparació de la 1ª Marxa de Torxes de Sants-Poble Sec. Hi han participat tots els partits i grups independentistes del barri, i les principals entitats i associacions. Penso que són tan importants aquestes reunions i converses com la pròpia marxa de torxes, perquè s’ha creat una bona dinàmica i els mecanismes de relació entre els diferents grups han quedat engreixats.

Quina gran feina que s’ha de fet de coneixença i de relació personal, de trencar tòpics i malentesos, quins exercicis de generositat i d’honestedat i quina demostració de maduresa per part de tothom. I quina gran satisfacció poder dir que hem deixat enrera aquella maleïda idea que els independentistes anàvem sempre separats i barallats i que per això no faríem mai res.

Ara ho veig clar, avancem amb pas ferm. Ho aconseguirem.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tzCX-MJQS3E&feature=plcp[/youtube]

Tweet

En l’actual situació d’ofec econòmic i social (els rics cada cop són més rics i la resta «que se jodan»), de restricció de les llibertats (portar una bufanda que no agradi a la policia et pot costar tres mil euros) i d’atac obert a Catalunya per part d’Espanya, m’ha vingut al cap un excel·lent poema de Miquel Martí Pol, que ja fa uns anys va musicar en Ramon Muntaner (No demano gran cosa). És un cant a la llibertat.

 

 

 

 

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Tweet

 

És un quadre del pintor Ramon Casas que està exposat al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot.

En un ambient emboirat i amb el rerefons de Santa Maria del Mar i les 3 xemeneies del Paral·lel, potser dos dels temes més candents de principi de segle –l’església  i l’obrerisme- es veu una multitud concentrada per una protesta (una vaga general) i una minoria –la guàrdia civil- reprimint violentament la gent que, en contraposició, mostra una actitud pacífica.

El centre del quadre és l’espai buit del mig causat per la repressió policial. Desplaçats a la dreta ens queden el personatges protagonistes, l’obrer que està sent atacat i el guàrdia civil a cavall, en posició dominant, quasi enfrontant-se també a l’espectador del quadre.

És una pintura que sempre m’ha agradat perquè si bé en  l’instant de l’acció la gent està sent dispersada, està sent vençuda momentàniament per la força, l’espectador del quadre pot intuir que la multitud es tornarà a concentrar i a ocupar l’espai buit, immediatament després. Malgrat episodis temporals de derrota, la força i la raó de la gent és imparable, la victòria serà sempre del poble que s’expressa pacíficament.

Més informació sobre La Càrrega a  http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21375

Tweet

Hi ha qui diu que ja el 1694 existien documents on hi constava la capella del Sant Crist, una altra versió ens diu que l’antiga capella del Sant Crist va ser aixecada el 1763. En qualsevol dels casos, en aquests moments és l’espai de culte religiós més antic que conservem als nostres barris.

Aquesta capella va estar en funcionament fins el 1936 i des de llavors ha quedat abandonada i ara presenta l’estat llastimós que podem veure en la fotografia.

M’agradaria que es rehabilités aquest petit edifici i es posés al servei de la recuperació de la memòria històrica del barri de Sants.

Passeu a veure-la, està al carrer Sant Crist, 40 i envieu cartes, correus o el que vulgueu al regidor i als partits polítics del districte, per demanar que la salvin.

Si no estimem el nostre passat, no lluitarem amb prou força pel nostre futur.

Tweet