1 d’octubre: Serà un dia que durarà anys…
Des de l’última entrada al blog (dietari 9) han passat moltes coses, han sigut uns dies molt i molt intensos i la veritat he optat per viure’ls i no m’ha quedat temps per cap reflexió al blog.
Avui que fa la impressió que la tempesta afluixa, que l’hem superada amb èxit i que anem decidits a arribar a port (vaja! ara m’ha sortit una frase marinera…), m’aturo un moment per agafar aire i viure amb la intensitat que es mereixen aquests 2 dies que falten pel referèndum i també el diumenge.
El 23 de setembre de 2012, al cap de poc d’estrenar aquest blog, vaig fer una entrada titulada «Serà un dia que durarà anys…». Per una banda volia homenatjar l’Ovidi Montllor -mai ben acabat de valorar però que va aportar moltíssim a la cançó i a la lluita per la dignitat personal, social i nacional-. Per altra banda volia començar a imaginar com seria el dia en què esdevindríem un país lliure, un estat independent.
La cançó de l’Ovidi crec que ho descriu com està passant:
Aquests dies de repressió policial i judicial, potser d’incertesa sobre el que acabaria passant, al mateix temps de confiança en el Govern i també en la gent, dies intensos de mobilitzacions de protesta a Barcelona, aquests dies han estat també de fermesa, de confiança, de donar-ho tot perquè sabies que estaves jugant la final, també han estat dies de serenitat i de «fer treballar el cap i controlar el cor» com molt bé diu la cançó
Apreta fort les dents
Apreta els punys
Infla't d'aire els pulmons
Obre bé els ulls
Fes treballar el cap
controla el cor
No tanques mai la boca
Crida ben fort
Deixa't anar
Dóna't tot tu.
També estem veient que si el procés ha estat un moviment transversal, aquests dies s’ha ampliat de forma notòria aquesta barreja dels diferents sectors de la nostra societat, mestres, bombers, estudiants, la gent del Liceu cridant independència, els impressors agrupats per imprimir el què calgui, els pagesos amb els seus tractors, els músics i els artistes, els estibadors negant-se a subministrar als vaixells «piolín» plens de policies nacionals i guàrdies civils,….
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Tindran mar i prats i rius i boscos.
Tindran tot. I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.
I ja parlant del diumenge, dia del referèndum d’autodeterminació, la il·lusió, l’alegria i l’esperança en un futur lluminós ens omplirà el cor:
Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
El dia que el Parlament proclami la independència:
Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà espessa i verda la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.
Aquí podeu escoltar la cançó:
[youtube]https://youtu.be/ZEDZaJPC-ik[/youtube]
