Podries….
Una vergonya les decisions de la Unió Europea en relació als refugiats. Jo no vull formar part d’una Europa que mercadeja amb les persones d’aquesta manera sense importar-los la seva situació, les causes del desastre, ni res. Tampoc els ha importat fer pactes amb un estat que no respecta els més mínims principis democràtics (Turquia). Europa s’ha expulsat el problema a base de talonari i sense cap mena d’escrúpols.
Per altra banda, estic orgullós del govern català -el meu govern- que ha fet un pas endavant i s’ha ofert a acollir 4.500 refugiats. També el Parlament ho ha aprovat i molts municipis, entre ells la capital Barcelona, han fet un pas decidit endavant per aportar un gra de sorra a la solució, que ha de ser global.
He trobat aquest poema de la Joana Raspall (Podries), us recomano llegir-lo, si pot ser en veu alta i si pot ser en grup, millor. Us posarà la pell de gallina.
PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries «sí»
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.
