El país que NO vull

Fa un temps l’ANC va posar en marxa una acció que es deia “El país que volem”. Era una iniciativa molt interessant perquè permetia l’aportació de diferents maneres de veure la societat i de pensar la futura república catalana que aviat construirem. També diferents grups de juristes han començat a elaborar propostes sobre com podria ser la futura constitució catalana.

Tot això és molt complex i molt ple de matisos i inclús pot generar fortes discrepàncies entre les diverses opcions polítiques, així que de moment m’ha semblat oportú escriure unes reflexions sobre el país que NO vull, és a dir aquelles coses que, al meu entendre, en la república catalana no haurien de passar.  Crec que això en el moment actual generarà més consensos

no
– No vull que hi hagi persones que no tinguin on viure

– No vull que hi hagi pobresa energètica

– No vull que hi hagi ciutadans de primera i de segona (segons el seu orígen, color de la pell, orientació sexual, gènere, nivell econòmic, etc. etc.)

– No vull que els poderosos se saltin les lleis o tinguin unes lleis fetes a mida només per enriquir-se a costa dels altres

– No vull que ningú es quedi sense atenció sanitària

– No vull que les polítiques de reinserció de presos siguin nul·les (i que les presons siguin només un “magatzem”)

– No vull que els bancs siguin totpoderosos i no compleixin la funció social que haurien de fer

– No vull que els serveis bàsics (aigua, electricitat, gas i telefonia) estigui en mans privades i no compleixi la funció social que li correspon i només serveixi per enriquir a uns quants.

– No vull que hi hagi diferències abismals entre el que guanya més i el que guanya menys en una empresa (sigui pública o privada)

– No vull que l’educació no serveixi per aprendre a pensar

– No vull que l’educació no estigui adaptada a les capacitats de cadascú

– No vull que els polítics no passin comptes del que han promès i després quan governen no compleixen

– No vul un país en el que la llengua catalana no sigui la llengua comuna de relació, la llengua nacional

– No vull que el respecte als animals sigui un tema de segona categoria

– No vull que el respecte a la natura i al medi ambient no sigui una prioritat

– No vull que l’església catòlica (ni cap altra) es cregui amb el dret d’imposar el seu punt de vista al conjunt de la societat

– No vull un país on les dones no siguin considerades a tots els nivells en igualtat de condicions amb els homes

– No vull un país on la violència masclista no sigui rebutjada de forma clara i efectiva per tota la societat





Leave a Reply