Les tres fases

Ara que el procés cap a la independència ja es pot mirar amb una certa perspectiva, jo en distingeixo 3 fases.

FASE 1: del 13 de setembre de 2009 al 10 de març de 2012

El 13 de setembre de 2009 es va celebrar a Arenys de Munt una consulta  que preguntava als ciutadans per la independència de Catalunya. Era una acció en positiu, que va començar a ajuntar als independentistes. Es va demostrar que  podíem guanyar si anàvem junts, teníem un objectiu comú i destacàvem allò que ens unia enlloc de destacar el que ens separava. A Arenys de Munt vam començar a guanyar.

Després es van fer consultes en molts pobles i ciutats. També a Barcelona. De tot aquest moviment de les consultes vam aprendre a treballar junts, vam assajar el que després seria la base de l’ANC.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es va començar a gestar després de la consulta d’Arenys i es va fer pública el 30 d’abril de 2011. A partir d’aquesta data es va anar treballant per a fer efectiva la seva constitució que va tenir lloc el 10 de març de 2012.

Aquesta primera fase doncs és d’assaig, de preparació del que després vam fer. Els protagonistes d’aquesta fase és la gent. L’esforç i el treball desinteressat de les persones que vam muntar les paradetes, que vam parlar amb molta gent, que vam inocular el virus del referèndum, de la capacitat d’autodeterminació, de la democràcia.

Mentrestant, en aquesta fase, els partits polítics s’ho miraven des de la barrera. En tot el procés de les consultes pràcticament no hi van participar, tinc la sensació que estaven a l’expectativa, si sortia malament no volien sortir esquitxats.

Repeteixo doncs, aquesta primera fase va ser possible gràcies al treball i a l’organització de la gent.

 

FASE 2: del 10 de març de 2012 a mitjans de juliol de 2015

En aquesta fase l’ANC inicia el seu camí. El 2012 amb l’organització de la Marxa cap a la Independència i la primera gran manifestació de l’Onze de Setembre. L’ANC impulsa decididament el procés cap a la independència, la política catalana fa un gir i l’ANC comença a ser decisiva: el 2012 el president Mas convoca eleccions després de l’èxit de la manifestació, el 2013 els partits es posen d’acord en la data i la pregunta de la consulta (contra el pronòstic de molts que deien que no ho aconseguiríem), al 2014 es celebra la consulta (el 9N) que es pot realitzar gràcies a la participació decidida i activa de 40.000 voluntaris i als més de 2 milions de votants. Finalment a mitjans de juliol de 2015, gràcies entre d’altres a les gestions de l’ANC, es conforma la candidatura conjunta de Junts Pel Sí, amb la intenció d’aconseguir una majoria independentista al Parlament, a les eleccions convocades pel 27S.

En aquesta fase segueix sent clau la feina de la gent, és el puntal. La feina de la gent que vam explicar que el somni de la independència podia convertir-se en realitat. De la gent que vam saber transmetre la il·lusió d’avançar cap a un nou estat en el que poguéssim repensar moltes coses.

Sense el treball de la gent i l’organització de l’ANC no s’hagués arribat a fer la candidatura de Junts Pel Sí. Va ser a mitjans de juliol de 2015.

Els partits en aquesta fase van començar a adonar-se que això anava de veritat, i que o s’hi afegien o la gent els passaria per sobre i s’hi van afegir. Cadascun al seu ritme i amb les seves circumstàncies però s’hi van afegir. Repassem-ho: Convergència va incloure la independència al seu programa, es va separar d’Unió. Unió es va partir en dos, i en va sorgir Demòcrates, totalment favorable a la independència. ERC va baixar del pedestal i es va acabar de convèncer que la independència no la farien ells sols, que necessitaven anar junts amb altres. La CUP va una mica més endarrerida en quant als canvis ja que no els ha començat a fer fins el 2016, quan amb la pressió de tenir els 10 diputats necessaris per fer la majoria al Parlament han hagut de modificar (matisar) els seus postulats.

 

FASE 3: de mitjans de juliol de 2015 al 28 de gener de 2017

27S 2015 majoria absoluta independentista al Parlament. Aquesta és la fase en què els partits i les institucions han de fer la seva part de feina, per tant l’ANC té menys protagonisme, tot i que ha seguit fent un treball indispensable per la continuïtat del procés, per exemple en les reunions decisives per desencallar la investidura, en posar el referèndum sobre la taula quan el procés es va tornar a encallar amb els pressupostos de 2016, o també en les diverses concentracions de protesta pels processos judicials contra independentistes. També va ser un element clau pel procés tornar a fer una manifestació de l’Onze de Setembre amb èxit el 2016 (hi havia qui deia que ens estàvem desinflant…)

Des de l’inici he sigut dels que ha pensat que la independència la proclamaria el Parlament, no la gent a les places, per tant crec que estem avançant correctament en aquesta línia, el Parlament està fent bé la seva feina (cal dir que la CUP ens ha donat algun ensurt, pel meu gust totalment innecessari…)

Per mi aquesta fase s’acaba en el moment que el 28 de gener de 2017 la CUP decideix donar suport als pressupostos de Junts pel Sí pel 2017. L’última oportunitat que tenia Espanya perquè el procés fracassés era que no ens entenguéssim i es convoquessin noves eleccions, això no va passar. Per Espanya i per nosaltres ha canviat l’escenari, ara ja anem sí o sí a la convocatòria del referèndum.

 

Segurament s’obriran ara noves fases (previsiblement la fase 4 des d’ara fins al referèndum i la fase 5 de la proclamació de la independència a l’aprovació de la nova constitució) però això ja ho analitzarem més endavant.

 





Leave a Reply