El blog d'en Papikol

Ja fa més de 2 mesos que tenim presos polítics. Quan escric aquestes línies encara estan a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. En ple segle  XXI, en un estat que s’autoanomena democràtic però que ara que s’ha tret la careta podem dir que s’acosta més a una dictadura.

Repassem uns quants fets que ens ajudaran a entendre com hem arribat fins aquí:

1. El 17 d’agost hi va haver el cruel atemptat terrorista a Barcelona i Cambrils. El govern català amb el conseller Quim Forn (ara a la presó) i el major Trapero (ara destituït i encausat) fan una excel·lent feina i neutralitzen amb molta eficàcia i rapidesa l’escamot. Millora considerablement l’estima de la població cap a la nostra policia (recordem els clavells vermells). Catalunya demostra al món la seva capacitat d’actuar com un estat. Des d’Espanya es desferma una forta campanya de desprestigi cap als Mossos. Més endavant s’ha sabut que el cervell de l’atemptat, l’imam de Ripoll, era un confident de la policia espanyola. Casualitats?
2. El 20 de setembre el govern espanyol fa, de facto, un cop d’estat, ja que empresona alts càrrecs de la Generalitat, incauta documents, fa escoltes telefòniques, registra impremtes buscant paperetes de votació, clausura webs, prohibeix actes,… comença la repressió.
3. I l’1 d’octubre, el dia del referèndum d’autodeterminació, es desferma l’odi. La Guàrdia Civil i la policia espanyola exerceixen una violència brutal contra la gent que pacíficament es disposava a votar, sense mirar si hi havia gent gran o criatures. Havien dit que no hi hauria urnes ni cens, que el referèndum no es faria i hi va haver urnes i cens i el referèndum, malgrat ells, es va fer.
4. El dia 3 d’octubre es va fer una vaga general, una aturada de país, per protestar pels fets de l’1 d’octubre. Aquesta vaga va deixar el país pràcticament paralitzat i va ser la vaga més massiva dels darrers decennis.
5. El divendres 27 d’octubre el Parlament va proclamar la República catalana, per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 abstencions (els 53 unionistes PP, C’S i PSC van abandonar l’hemicicle, seguint la seva al·lèrgia a votar, especialment quan saben que perdran).
6. L’Audiència Nacional empresona en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez el 16 d’octubre i el 2 de novembre entren a presó els consellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carles Mundó, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Meritxell Borràs i Dolors Bassa
7. Recordem que des del 31 d’octubre estan exiliats a Brussel·les el president Carles Puigdemont, els consellers Toni Comín i Lluís Puig i les conselleres Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Tots ells amenaçats de detenció per l’estat espanyol si trepitgen territori espanyol.
8. El govern espanyol, amb el suport incondicional del PP, del PSOE i de C’s i, tot s’ha de dir, amb una oposició molt tova de Podemos, apliquen l’article 155, que a la pràctica equival a fer un cop d’estat ja que destitueixen el govern català legítim, dissolen el Parlament, ocupen totes les conselleries, pressionen els mitjans de comunicació públics catalans i prenen el comandament de la policia catalana. Pressionats per la UE convoquen eleccions pel dia 21 de desembre.
9. Seria inacabable descriure totes i cadascuna de les decisions abusives, injustes i arbitràries que el govern espanyol ha pres aquest dies, emparant-se en el famós article 155 (que fan servir per tot allò que els convé). Han tancat les delegacions de la Generalitat a l’estranger i han acomiadat a tots els empleats, han propiciat el robatori de les obres de Sixena, han dissolt el Diplocat, han començat una guerra sense quarter contra els mitjans de comunicació públics catalans i contra l’escola catalana.
10. Al mateix temps, la Junta Electoral, que en teoria és l’òrgan que ha de vetllar per la neutralitat de la campanya electoral només fa que prendre decisions perjudicials per les forces favorables a la república (prohibeix el color groc, fa retirar pancartes que demanen la llibertat dels presos o inclús que demanen llibertat d’expressió, determina quines paraules són permeses i quines són prohibides als mitjans de comunicació públic catalans, prohibeix la concentració diària d’uns avis a Reus, etc. etc.)
11. A la vista de tot aquest panorama, i malgrat que són il·legítimes, les eleccions de dijous 21 de desembre es plantegen com un pas que ens pot permetre sortir d’aquesta situació. Estem vivint «de facto» una dictadura i volem consolidar la república ja proclamada. L’opció de tornar enrera i tornar a una zona de confort (autonòmica) simplement no existeix perquè l’estat ja ha travessat una línia vermella d’atac a la dignitat dels catalans i sembla que s’hi troba a gust.

Per tant, per mi l’objectiu a aconseguir el 21D per poder consolidar la república, la democràcia, la llibertat i la dignitat seria:

A – Que el conjunt de forces independentistes (JxCAT, ERC i CUP) tingui majoria d’escons

B – Que el president legítim, Carles Puigdemont, sigui revalidat com a president de Catalunya

C – Que el conjunt de forces independentistes (JxCAT, ERC i CUP) tingui majoria de vots

El punt A és indispensable si no volem que governi el tripartit del 155 (PSC, PP i C’s) amb la col·laboració -activa o passiva- dels de les crispetes (CeC).  Si això passés deixarien el país desfet -ja hem vist el que han fet en aquests 2 mesos que porten infiltrats a la Generalitat.

El punt B és per mantenir la dignitat com a país i demostrar al món (i també a Espanya) que el que ens han fet és il·legítim i no ho acceptem i que per això revalidem el president.

El punt C aniria bé per interpretar, per la nostra part, que hem guanyat un segon referèndum (el primer ja el vam guanyar l’1 d’octubre) i de pas que no ens donin la tabarra com va passar el 27S que el discurs de «no heu guanyat el plebiscit» ens el van posar fins a la sopa (i el van acabar «comprant» molts independentistes)

Per tant, amics i amigues, aquest és l‘ABC del 21D.

   

 

Tweet

El 2 de juliol de 2010 vaig tenir ocasió de compartir un sopar amb la Patrícia quan va venir a Sants amb motiu de la consulta sobre la independència (10A Barcelona Decideix). Vam xerrar tot el sopar, em va semblar una persona molt propera i que generosament participava en la campanya per la consulta a Barcelona. Al final ens va dirigir unes paraules d’ànim i per reforçar el missatge d’avançar cap a la independència.

El 21 de gener de 2012 va tornar a Sants en un interessant col·loqui amb la també escriptora Isabel-Clara Simó que vam titular «Parlem d’independència»

El 18 de desembre de 2012 vaig fer aquesta entrada al meu blog: Us imagineu què sentirem quan visquem això en directe?, amb un text del seu magnífic llibre «Crònica de la independència»

El 15 de març de 2014, vaig fer aquesta entrada al blog: Els tres llibres de capçalera com us podeu imaginar l’esmentat «Crònica de la independència» és un d’ells.

En una altra ocasió, el 17 d’abril de 2015, la vam convidar a Cassà de la Selva a fer una xerrada. Després vam anar a sopar tots plegats i la vaig acompanyar a Barcelona en cotxe. Molt agradable compartir aquell viatge, conversant.

Gràcies Pat per tot el que has aportat a les persones que hem tingut la sort de relacionar-nos amb tu i també per la teva excel·lent contribució al camí cap a la república que estem recorrent entre tots.

 

Tweet

Molta gent concentrada, en actitud pacífica. Amb posat seriós però ferm.

S’intueix un silenci pesant, només algun crit contingut en els moments més intensos de violència.

La gent està exercint un dret bàsic i la guàrdia civil li ho està impedint per la força.

Els efectius de la guàrdia civil estant intentant dispersar la concentració però la gent, de forma pacífica s’hi resisteix.

En primer pla veiem com un dels uniformats ha llençat una persona per terra i està en posició de continuar l’agressió.

El conjunt de la imatge denota, però, que malgrat la violència que exerceix el cos armat, la gent resisteix amb serenitat coneixedora que té la raó i que finalment vencerà.

No he descrit els fets ocorreguts el dia 1 d’octubre de 2017 en el referèndum d’autodeterminació sinó l’excel·lent pintura de Ramon Casas «La càrrega» que va pintar l’any 1899.

Ja es veu que per la Guàrdia Civil el temps no passa.

 

 

Tweet

 

Un altre dia èpic que haurem d’afegir als que ja hem viscut, el divendres 27 d’octubre el Parlament va proclamar la República catalana, per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 abstencions (els 53 unionistes PP, C’S i PSC van abandonar l’hemicicle, seguint la seva al·lèrgia a votar, especialment quan saben que perdran).

La república ha començat. 

Escric aquest apunt el diumenge al vespre. Hem passat el cap de setmana i la vida ha continuat sense grans sobresalts. De moment no hi ha hagut crides a ocupar els carrers ni les places ni fer front als atacs de la policia espanyola o la guàrdia civil. Veurem si demà dilluns comença la «festa».

El President, el Govern, JxSí, la CUP, i la gent, organitzada al voltant de l’ANC i d’Òmnium, junts hem arribat fins aquí -cadascú fent la seva part de la feina-. Crec que el Govern i les entitats estan coordinats, tinc confiança en tots ells i crec que la ciutadania hem de fer en aquest moment les accions que tots junts acordin.

M’imagino que el President, el Govern i el Parlament es mantindran al seu lloc per ser conseqüents amb el que es va proclamar, però crec que només guanyarem de manera efectiva la república si el comportament de la gent, de cadascú de nosaltres, és també conseqüent en la nostra vida quotidiana, canviem de xip, deixem de dependre mentalment del que fa o deixa de fer el govern espanyol i també, i sobretot, actuem en conseqüència en tot allò que estigui en la nostra mà. Hem de ser definitivament catalanocèntrics. Hem de fer totes les microdesobediències que calgui per tal de fer que la república sigui viable i per contra que no sigui viable el poder de l’estat espanyol a Catalunya.

Comença una setmana apassionant !

 

29 d’octubre de 2017

 

 

Tweet

En el que portem de procés he viscut alguns dies que es podrien qualificar d’èpics:

• 2009: Arenys de Munt fa la primera consulta sobre la independència. Hi vaig ser, vaig viure aquell dia amb molta emoció i com un punt de partida cap al futur.
• 2010: Primera gran manifestació per la independència (tot i que estava plantejada com a protesta per la sentència de l’estatut). La sensació que vaig tenir va ser que la demanda d’independència sortia dels amagatalls i floria amb molta força.
• 2011: El 10A, el dia de la consulta sobre la independència a Barcelona. Després d’una intensa campanya de recollida de vots, el dia 10 d’abril va ser un dia d’emocions a flor de pell i alguna llàgrima. El recordaré tota la vida
• 2012: Naixement de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ho vaig viure amb molta esperança, per fi el moviment independentista era capaç de començar a avançar amb unitat d’acció, amb un full de ruta conjunt. Era una bona base, el futur era nostre.
• 2013: La Via Catalana. Aquell Onze de Setembre que vam fer una cadena humana de punta a punta de Catalunya, el vaig viure amb la família a les terres de l’Ebre. Una jornada irrepetible plena d’il·lusió i d’emoció
• 2014: La consulta del 9N. És veritat que no era un referèndum ni vinculant però va ser un dia inoblidable, només t’havies d’encomanar dels sentiments de la gent de totes les edats que venia a votar.
• 2015: Les eleccions del 27S. Victòria per majoria absoluta dels partits favorables a la independència, en 18 mesos anàvem a fer realitat el somni de tenir un país lliure.
• 2017: El referèndum de l’1 d’octubre. Amb moltes dificultats havia arribat el dia. Davant la brutal agressió de la policia espanyola i la guàrdia civil la gent va demostrar molta valentia, força i sobretot dignitat. Ho havíem aconseguit, el SÍ havia guanyat per una àmplia majoria. Les vivències d’aquella jornada no les oblidaré mai.

Entremig d’aquests moments hi ha molta feina, moltes parades, enganxades de cartells, reunions, recollida de firmes, actes públics, assemblees, converses amb la gent, entrebancs polítics, partidismes, però també generositat i confiança mútua. Moments alts en els que hem carregat piles i moments baixos en què tot semblava que anava malament. Com diu la cançó «hem rigut i hem plorat» però hem arribat forts fins aquí.

El dimarts 10 d’octubre tots esperàvem que el president Puigdemont fes la declaració d’independència i es posés en marxa la república catalana. No va ser exactament així ja que va fer la declaració, immediatament la va suspendre apel·lant a la possibilitat de diàleg i per tant la república no ha començat encara a caminar.

El futur dirà si va ser una bona decisió o no. La sensació que tinc ara mateix és la de caminar per un terreny poc sòlid, enfangat, per arenes movedisses (o sorramolls). Que qualsevol pas que fem ens pot portar a enfonsar-nos definitivament (si ens equivoquem) o a la llibertat, si l’encertem.

Des del dia 10 tinc la sensació que vivim en un match point.

 

Tweet

Des de l’última entrada al blog (dietari 9) han passat moltes coses, han sigut uns dies molt i molt intensos i la veritat he optat per viure’ls i no m’ha quedat temps per cap reflexió al blog.

Avui que fa la impressió que la tempesta afluixa, que l’hem superada amb èxit i que anem decidits a arribar a port (vaja! ara m’ha sortit una frase marinera…), m’aturo un moment per agafar aire i viure amb la intensitat que es mereixen aquests 2 dies que falten pel referèndum i també el diumenge.

El 23 de setembre de 2012, al cap de poc d’estrenar aquest blog, vaig fer una entrada titulada «Serà un dia que durarà anys…». Per una banda volia homenatjar l’Ovidi Montllor -mai ben acabat de valorar però que va aportar moltíssim a la cançó i a la lluita per la dignitat personal, social i nacional-. Per altra banda volia començar a imaginar com seria el dia en què esdevindríem un país lliure, un estat independent.

La cançó de l’Ovidi crec que ho descriu com està passant:

Aquests dies de repressió policial i judicial, potser d’incertesa sobre el que acabaria passant, al mateix temps de confiança en el Govern i també en la gent, dies intensos de mobilitzacions de protesta a Barcelona, aquests dies han estat també de fermesa, de confiança, de donar-ho tot perquè sabies que estaves jugant la final, també han estat dies de serenitat i de «fer treballar el cap i controlar el cor» com molt bé diu la cançó

Apreta fort les dents
Apreta els punys
Infla't d'aire els pulmons
Obre bé els ulls
Fes treballar el cap
controla el cor
No tanques mai la boca
Crida ben fort
Deixa't anar
Dóna't tot tu.

També estem veient que si el procés ha estat un moviment transversal, aquests dies s’ha ampliat de forma notòria aquesta barreja dels diferents sectors de la nostra societat, mestres, bombers, estudiants, la gent del Liceu cridant independència, els impressors agrupats per imprimir el què calgui, els pagesos amb els seus tractors, els músics i els artistes, els estibadors negant-se a subministrar als vaixells «piolín» plens de policies nacionals i guàrdies civils,….

Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Tindran mar i prats i rius i boscos.
Tindran tot. I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.

I ja parlant del diumenge, dia del referèndum d’autodeterminació, la il·lusió, l’alegria i l’esperança en un futur lluminós ens omplirà el cor:

Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.

El dia que el Parlament proclami la independència:

Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà espessa i verda la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.

 

Aquí podeu escoltar la cançó:

[youtube]https://youtu.be/ZEDZaJPC-ik[/youtube]

 

 

 

Tweet

Aquesta setmana hem anat digerint els fets de la setmana anterior i hem anat endreçant les nostres idees sobre què hem fet malament, tots plegats, perquè uns joves que semblaven integrats a la vida de Ripoll és radicalitzessin i pugessin cometre aquells brutals assassinats. Tots, també les comunitats musulmanes, hem estat fent passes per anar avançant i superant la situació. Molt significatiu és el gest del pare d’un nen mort a les Rambles que va fer una sentida abraçada amb l’imam de la seva població, Rubí.

 

Dilluns 21 d’agost de 2017 (falten 41 dies pel referèndum)

Passats 4 dies des de l’atemptat, podem fer un repàs de l’actuació de la nostra policia, dels serveis d’emergències, dels hospitals i també del nostre Govern i del President i veiem que les coses s’han fet bé. Malgrat la desgràcia, hem constatat que com a país hem actuat amb responsabilitat i amb efectivitat i amb una cosa per mi molt important, pensant en el ciutadà, i ara em refereixo a la política informativa del Govern però especialment dels Mossos. Un deu.

http://www.elnacional.cat/ca/editorial/72-hores-despres-recopilem_184227_102.html

 

Dimarts 22 d’agost de 2017 (falten 40 dies pel referèndum)

Interessant entrevista amb en Jordi Sànchez, president de l’ANC, com ell diu molt bé: “Per unes hores vam ser un estat”

http://elmon.cat/noticia/221548/jordi-sanchez-per-unes-hores-vam-ser-un-estat

 

Dimecres 23 d’agost de 2017 (falten 39 dies pel referèndum)

Aquests dies hi està havent una sèrie d’atacs en contra dels Mossos, per intentar desprestigiar la bona feina que van fer el dia dels atemptats i els següents dies mentre treballaven per desarticular la cèl·lula jihadista. Segons els propis sindicats de la policia espanyola, ells (la policia espanyola) sabien que l’iman de Ripoll era perillós però no ho van comunicar als Mossos. Amb diferents excuses, el Govern espanyol ha vetat l’entrada dels Mossos a l’Europol (que és l’òrgan de coordinació a nivell europeu) però tampoc ha admès els Mossos en l’òrgan de coordinació a nivell espanyol, així que com a mínim podríem acusar el Govern espanyol de negligència (si no fos que algú podria arribar a pensar que tot això està fet amb mala intenció)

 

Un altre tema que aquests dies ens ha fet reflexionar és el dels negocis de venda d’armes de la Casa Reial amb l’Aràbia Saudita. Tot porta a pensar que la posició dels reis és, com a mínim, molt hipòcrita ja que per una banda ven armes a aquests països que són els promotors i finançadors del terrorisme islamista a nivell mundial i per altra banda fan declaracions en contra del terrorisme i es fan fotos a l’hospital amb les criatures ferides .

En aquest enllaç un bon informe sobre el tema dels negocis del rei amb l’Aràbia Saudita:

http://www.vilaweb.cat/noticies/els-interessos-de-felipe-vi-amb-larabia-saudita-malgrat-la-complicitat-amb-estat-islamic/

 

Dijous 24 d’agost de 2017 (falten 38 dies pel referèndum)

Hem de començar a parlar seriosament de com enfoquem a partir d’ara la convivència a Catalunya. Ens ha sorprès a tots que els nois que formaven part de la cèl·lula jihadista, excepte l’imam, eren joves i semblaven ben integrats a la societat (anaven a escola, algun jugava a futbol,…). Crec que és important que reflexionem sobre com ho estem fent tots plegats i mirar de corregir allò que fem malament.

En David Garriga, criminòleg i expert en jihadisme ens en dóna algunes pistes:

http://www.vilaweb.cat/noticies/david-garriga-aqui-hi-ha-dhaver-un-reclutador-que-es-el-fort-i-encara-no-ha-sortit/

 

Divendres 25 d’agost de 2017 (falten 37 dies pel referèndum)

En aquest enllaç interessant (i llarg) article que aprofundeix en el tema d’ahir. Un concepte que introdueix és el de “Radicalització de l’islam o islamització del radicalisme?” 

http://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/2017/08/25/que-hem-fet-malament/

 

Dissabte 26 d’agost de 2017 (falten 36 dies pel referèndum)

Dia de mobilitzacions en solidaritat amb les víctimes, d’agraiment a les forces policials (Mossos i guàrdies urbanes) i als serveis en general, i també de denúncia de les dificultats que el Govern espanyol porta temps posant als Mossos i la campanya de descrèdit que aquesta setmana ha començat la premsa espanyola i finalment per posar de manifest la hipocresia del rei que fa negocis d’armes amb els països que promouen el terrorisme jihadista. Per moltes d’aquestes raons, més de 500.000 persones ens hem manifestat al Passeig de Gràcia. El rei i el Govern espanyol han estat xiulats i esbroncats, ha quedat clar que no són benvinguts.

Dos apunts més:

• En acabar la manifestació, molta gent ha saludat i ha donat les gràcies als Mossos i ha omplert les furgones amb les roses que s’havien repartit. Molta gent, també mossos, molt emocionats
• Una estona abans de començar la manifestació s’ha fet un acte convocat per 170 entitats que pretenia ser el contrapunt a la manifestació principal, per desacord amb la presència del rei. Haig de dir que l’acte m’ha decebut, estava mal organitzat, els parlaments eren totalment descontextualitzats, semblava que cadascú venia a parlar del “seu llibre” – ha parlat un representant del sindicat de manters, un sobre el tancament del CIE, …- Els diputats de la CUP hi eren, però s’han passat tota l’estona parlant entre ells sense escoltar (ni deixar escoltar) els que parlaven, la veritat m’ha semblat una falta de respecte pels organitzadors. Si no t’interessa marxes (que és el que he fet jo) però no et quedes a enredar. Només arribar a la zona de l’acte repartien uns cartells que deien “ Ni atropellos ni bombardeos”, home, dir-li “atropello” al que va passar a les Rambles trobo que no és encertat, per mi un “atropello” s’entén més com un accident de trànsit, això que va passar van ser brutals assassinats. Si diem les coses pel seu nom avançarem…

 

Diumenge 27 d’agost de 2017 (falten 35 dies pel referèndum)

Per mi la foto més impactant de la manifestació d’ahir és la d’en David Minoves, president del CIEMEN, que es va encarar amb el rei amb una pancarta que deia “Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes”.

“El rei va nu” és l’article que ha fet en David Minoves sobre el tema.

http://www.naciodigital.cat/opinio/16060

 

 

 

Tweet

El què ha passat aquests últims dies ho podríem sintetitzar en una expressió: NO TINC POR!

Dilluns 7 d’agost de 2017 (falten 55 dies pel referèndum)

De moment en Rajoy només es veu amb cor d’amenaçar amb el “primo Zumosol” –el Tribunal Constitucional-. Les raons per estar en contra del referèndum són xocants, diu en Rajoy que  «L’1-O no hi haurà referèndum perquè Espanya és un Estat de dret i una democràcia», i em pregunto si no és en els estats de dret i en les democràcies on es resolen els temes polítics consultant a la població… Increïble!

http://elmon.cat/noticia/217648/rajoy-avisa-el-govern-que-portara-la-llei-del-referendum-al-tc-si-la-mesa-del-parlament-ladmet-a-tramit

 

Dimarts 8 d’agost de 2017 (falten 54 dies pel referèndum)

Per part del Govern català (en aquest cas el conseller Rull) una resposta clara i decidida que no deixa espai al dubte. Anem bé.

http://www.vilaweb.cat/noticies/rull-respon-a-rajoy-que-la-llei-del-referendum-saplicara-encara-que-el-tc-la-suspengui-2/

 

Pel que fa a la vaga d’Eulen a l’aeroport del Prat, en aquest article unes reflexions sobre les causes d’aquest conflicte (i d’altres similars)  “El que està passant al Prat és conseqüència de viure en un estat construït sobre l’amiguisme generat a l’entorn de la cort reial i futbolística.”

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/-/1210258-eulen-empresa-del-boe.html?cca=1

 

Dijous 10 d’agost de 2017 (falten 52 dies pel referèndum)

Com un culebrot d’estiu, ha tornat a sortir el tema de si hi hauria d’haver una participació mínima en el referèndum per validar-lo. Crec que el tema ja hauria de quedar tancat definitivament. En aquest article s’explica molt bé que el referèndum no ha de tenir un mínim de participació per ser vàlid.

http://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-la-participacio-no-es-un-element-determinant-per-a-legitimar-el-referendum-de-l1-o/

 

Mentrestant en el Tribunal Constitucional….  “El Tribunal Constitucional: dóna llibertat als jutges perquè puguin suspendre lleis autonòmiques. Qualsevol jutge pot no aplicar una llei autonòmica si ja hi ha una norma bàsica estatal posterior que la contradigui, una potestat que fins ara només tenia el TC”. Poc a poc van laminant la democràcia i la separació de poders i anem avançant cap a un sistema dictatorial.

http://www.vilaweb.cat/noticies/nou-cop-del-tc-dona-llibertat-als-jutges-perque-puguin-suspendre-lleis-autonomiques/

 

Divendres 11 d’agost de 2017 (falten 51 dies pel referèndum)

La CUP ha presentat el cartell de la seva campanya. Amb el lema “Escombrem-los” s’inclou en el mateix sac a en Rajoy i a en Mas. Trobo molt poc encertat aquest plantejament perquè en aquests moments cal que fem èmfasi en el SÍ que és el que ens uneix, no en el que ens pot causar malestar entre els partidaris de la independència (com diem moltes vegades, primer guanyem i després ja decidirem com i qui ens ha de governar). Malgrat que cada partit faci la seva campanya del SÍ, seria una mostra de generositat destacar els elements que ens ajunten enlloc dels elements que ens separen. A més han fet servir el seu estil, pel meu gust una mica barroer, -si és que de veritat et creus que treballes junts per arribar a guanyar el referèndum -: “escombrar” “llençar a la paperera de la història”, etc..

http://www.vilaweb.cat/noticies/anna-gabriel-sorprendria-que-rajoy-fes-formulacions-intelligents-en-algun-moment/

 

Dissabte 12 d’agost de 2017 (falten 50 dies pel referèndum)

Amb aquest article segueixo amb les reflexions d’ahir. Acaba dient: “Un partit independentista com la CUP no hauria de jugar aquest paper en l’actual moment històric. Tal i com han repetit els propis cupaires en centenars d’ocasions, ara toca empènyer, pressionar, facilitar i assegurar el referèndum de l’1 d’octubre, i lluitar pel Sí. Un cop guanyat o perdut, ja sortiran a la llum totes les discrepàncies ideològiques i serà el temps de la política, en minúscula. Mentrestant, la CUP posa massa papereres, si el que es vol és fer Història”

http://elmon.cat/opinio/23869/massa-papereres-si-es-vol-fer-historia#.WZCmCTXoGyQ.twitter

 

Dimecres 16 d’agost de 2017 (falten 46 dies pel referèndum)

Contrariament al que tothom suposava, la mesa del Parlament no inclou la llei del referèndum en l’ordre del dia de la primera sessió, que tindrà lloc a primers de setembre. Trobo bé que ho facin de la millor manera per tal que s’aprovi en els terminsi necessaris i amb la menor quantitat de problemes possibles. Els partits unionistes han rondinat perquè s’esperaven que s’inclogués i així poder fer el xou d’altres vegades (declaracions, manifestos i recursos al TC)

http://www.naciodigital.cat/noticia/136424/mesa/parlament/no/inclou/llei/referendum/reunio/16/agost

Dijous 17, divendres 18 i dissabte 19 d’agost de 2017

Tràgic atemptat jihadista a les Rambles de Barcelona. El fanatisme i la intransigència han volgut fer mal a la nostra societat, però no ho aconseguiran.

La policia (mossos), els serveis d’emergència, els hospitals, els mitjans de comunicació catalans (la majoria), el govern català amb el president al capdavant estan fent molt bé la seva feina i els ciutadans en estem sentint reconfortats, en la mesura que això és possible, per veure el bon comportament dels nostres responsables polítics.

 

El crit de ”No tinc por!” que va sorgir espontàniament de la concentració de dol que hi va haver a la plaça Catalunya s’ha convertit en l’emblema de la resposta ciutadana.

 

El comportament del govern espanyol ha estat nefast o inclús negligent ja que tant el president del govern espanyol com el ministre de l’Interior espanyol han estat desapareguts varies hores després de l’atemptat. Ens ho hem hagut de resoldre tots sols, això sense fer esment de les dificultats que des de fa anys estan posant al desplegament i al finançament dels Mossos, i a permetre la seva participació en els organismes internacionals de policia, inclús sabent el risc de ser objectiu d’atemptats terroristes.

 

Diumenge 20 d’agost de 2017 (falten 42 dies pel referèndum)

Després de tres dies de l’atemptat ja podem començar a fer reflexions sobre l’impacte que té o pot tenir en la situació política a Catalunya. També hauríem d’obrir reflexions sobre com hem de gestionar la convivència al nostre país, tenint en compte que, ens agradi més o ens agradi menys, la immigració i la convivència amb persones de diferents universos mentals i culturals és un fet inevitable i irreversible. Però això ja és motiu d’un altre espai.

 

De moment ens preguntem “ Per què els atemptats espanten el Govern espanyol?”

http://www.elnacional.cat/ca/societat/atemptats-por-govern-espanyol-peridis-11m_183981_102.html

 

Tweet

Aquesta setmana s’obre un curt període d’impas, de recés per vacances, tot i que han passat un parell de coses importants. Per una banda s’ha entrat al registre del Parlament la Llei del Referèndum d’Autodeterminació, que es preveu aprovar durant la segona quinzena d’agost i per altra banda s’ha presentat la campanya unitària del SÍ (partits i entitats) que començarà el 15 de setembre.

Així que, dues bones notícies per anar fent boca aquests dies de tanta calor.

 

Dilluns 31 de juliol de 2017 (falten 62 dies pel referèndum)

Junts Pel Sí i la CUP han registrat al Parlament la Llei del Referèndum d’Autodeterminació. Hem d’estar contents, es van complint totes les etapes segons el que s’havia previst. Ara toca esperar que el dia 16 d’agost que es reuneix la Mesa del Parlament l’entri en el primer ple del Parlament que s’haurà de fer després d’aquest curt període vacances.

http://www.vilaweb.cat/noticies/junts-pel-si-i-la-cup-registren-la-llei-del-referendum-al-parlament/

Dimarts 1 d’agost de 2017 (falten 61 dies pel referèndum)

El Govern català envia a totes les cancelleries del món la proposta de llei del referèndum. Molt bona iniciativa. Estem fent una maniobra envolvent, de manera que el govern espanyol es trobi cada vegada més en la tessitura d’haver d’acceptar el referèndum (cosa molt difícil coneixent el seu ADN) o fer alguna acció de força que situi Espanya d’una forma clara i evident fora dels cànons democràtics.

http://elmon.cat/noticia/216226/el-govern-envia-la-llei-del-referendum-a-totes-les-cancelleries-del-mon

http://www.elnacional.cat/ca/editorial/la-batalla-de-la-premsa-internacional_179739_102.html

 

Dimecres 2 d’agost de 2017 (falten 60 dies pel referèndum)

La premsa internacional es va posicionant. Bona anàlisi d’un diari alemany de referència. Aquest és el clima que s’ha d’anar creant. Ha de quedar clar que qui actúa de forma antidemocràtica és el govern espanyol.

http://www.vilaweb.cat/noticies/un-diari-alemany-de-referencia-adverteix-rajoy-que-si-impedeix-l1-o-regalara-una-victoria-aclaparadora-als-independentistes-a-les-properes-eleccions/

 

Dijous 3 d’agost de 2017 (falten 59 dies pel referèndum)

Avui fem un pas més i molt important ja que s’ha presentat la campanya unitària pel SÍ, amb tots el partits i les entitats favorables a la independència i coordinada per l’ANC. La campanya començarà el dia 15 de setembre. S’ha obert la web https://webdelsi.cat/

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-campanya-unitaria-pel-si-comencara-el-14-de-setembre-amb-tres-grans-actes-unitaris-arreu-de-catalunya/

http://blocs.cassadigital.cat/anc/bloc/com-sera-la-campanya-del-si

 

Orgullós del meu país: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de canvi climàtic que té com a finalitats reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions.

http://canviclimatic.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/Llei_canvi_climatic

 

Divendres 4 d’agost de 2017 (falten 58 dies pel referèndum)

Aquests dies s’ha parlat molt de la reforma del reglament del Parlament que permetrà aprovar lleis en lectura única, és a dir sense fer tot el procediment de estudis en comissions etc. Està pensat per poder aprovar les lleis de desconnexió d’una forma ràpida sense exposar-se de forma innecessària als atacs del Tribunal Constitucional. El Parlament va aprovar aquesta reforma del reglament i immediatament el TC la va impugnar. S’ha de dir que tant el Congrés com el Senat espanyols com 14 de les comunitats autònomes ho tenen en els seus reglaments per tant vol dir que el que el TC ha jutjat no és el fet en sí, sinó la intencionalitat. A l’època Zapatero es va canviar la Constitució per lectura única quan Merkel va “ordenar” a Zapatero que la Constitució espanyola havia d’incloure que era prioritari tornar el deute (per davant d’altres necessitats).

 

El govern de Rajoy i el TC intenten ofegar-nos i no he sentit cap veu ni del PSOE ni de PODEMOS ni pràcticament de ningú d’Espanya –excepte Ramón Cotarelo i Suso del Toro- que hagin alçat la veu contra aquestes mesures arbitràries que està aplicant el govern espanyol i el TC. Allà ells, nosaltres marxarem i ells es quedaran i hauran de suportar aquest estat postfranquista. Crec que si tinguessin de veritat ganes de canviar Espanya, en aquests moments ajudarien Catalunya, encara que fos només pensant en el seu propi bé.

 

Un bon article d’opinió de l’Eduard Voltas sobre aquest tema: http://elmon.cat/opinio/23596/baixar-de-la-tribuna

 

Dissabte 5 d’agost de 2017 (falten 57 dies pel referèndum)

Paral·lelament a tot això, ja fa uns dies que ha començat una vaga del personal de control de passaports i d’equipatges de l’aeroport del Prat que està a càrrec de l’empresa Eulen. Ara han convocat vaga indefinida a partir del dia 14. Això està provocant un veritable caos a l’aeroport que ja està tenint repercussions internacionals. Cues d’hores, gent que perd els seus vols, imatges tercermundistes. Abans que comencés aquesta vaga va haver-hi uns dies que les cues les va ocasionar la Policia Nacional,…

Em pregunto:

• Com és que Eulen, que gestiona uns altres 27 aeroports, només té problemes amb el personal de Barcelona?
• Com és que AENA, que és la titular de l’aeroport, ha permès que la situació s’acabés deteriorant tant?
• Com és que aquesta gent que treballen 12 i 16 hores al dia cobren uns sous tan baixos?
• Com és que la seguretat d’un aeroport es subcontracta i es deixa en mans d’una empresa privada segurament amb poca preparació tècnica per dur a terme correctament aquesta feina? (especialment si tenim en compte que estem en alerta 4 sobre 5 en qüestions antiterroristes…)
• Com és que l’alcaldessa de Barcelona no ha obert boca en aquest tema i a més s’ha negat a firmar una declaració conjunta de l’ajuntament que havia presentat ERC per denunciar la situació?

Independentment de la possible intencionalitat política –que no es pot descartar després d’allò de “la fiscalia te lo afina”- em segueixo preguntant si aquest costum de subcontractar-ho tot no ens porta a un deteriorament de les condicions de treball –retorn a l’esclativud- i també a un deteriorament en la qualitat professional de les feines –com que només compta el preu de la subcontrata, les empreses es desentenen de la qualitat del servei que es presta-. Per anar-hi pensant…

Un bon article editorial de José Antich sobre el tema:

http://www.elnacional.cat/ca/editorial/caos-el-prat-si-que-te-responsables_180543_102.html

 

 

Tweet

Com deia algú a Twitter, tenint en compte que l’última vegada que va entrar la Guàrdia Civil a un parlament ho va fer a trets (23F), que ara entrin al nostre parlament amb la cara tapada significa un avenç per la democràcia a Espanya.

 

Vegem què ha passat aquesta setmana:

 

Dissabte 15 de juliol de 2017

Antics militants d’ICV fan un manifest en contra del referèndum (i en contra de la posició oficial però ambigua de la direcció dels Comuns). Són poc més de 200 persones. http://www.vilaweb.cat/noticies/una-part-de-les-bases-de-catalunya-en-comu-es-rebella-contra-la-coordinadora/

 

El PSC i el PSOE fan una maniobra de distracció promovent una comissió al Congrés per reformar la Constitució. Si tenim en compte que el PP no vol fer canvis, C’s en tot cas els faria en contra de Catalunya i el propi PSOE tampoc s’ho creu això del federalisme, estem davant d’una nova via morta. http://elmon.cat/noticia/211744/psc-i-psoe-urgeixen-dur-al-congres-la-reforma-constitucional

En definitiva un nou “Apoyaré” estil Zapatero… http://www.elnacional.cat/ca/politica/propostes-psoe-sanchez-zapatero_174843_102.html

 

Dilluns 17 de juliol de 2017

Orgullós del meu país:  110 entitats i institucions signen el Pacte per la Reforma Horària, per tal de recuperar les 2 hores de desfasament horari que portem en relació a la resta del món i per millorar la conciliació de la vida laboral i familiar http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1195841-signat-el-pacte-per-la-reforma-horaria.html

En què consisteix la reforma horària? http://www.vilaweb.cat/noticies/reforma-horaria-preparats-llestos-ja/

 

Dimarts 18 de juliol de 2017

TV3 emet el documental “Las cloacas de interior” que cap televisió estatal ha volgut emetre fins ara. Queda al descobert el joc brut de l’estat per combatre els adversaris polítics i en especial el moviment independentista. Se saben noms i dades i la justícia no intervé, aquest estat en el que vivim té molt baixa qualitat democràtica per no dir que s’assembla cada vegada més a una dictadura.

En aquest enllaç es pot veure el documental sencer.

 

Dimecres 19 de juliol de 2017

Comença la campanya de presentacions del referèndum per tot Catalunya. Es faran més de 100 actes fins a final de mes.

En l’acte de presentació de les garanties del referèndum a Girona han parlat Lluís Llach i Anna Caula. http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/07/19/llach-caula-animen-plantar-cara/857591.html

Dijous 20 de juliol de 2017

La Guàrdia Civil es presenta al Parlament, al Palau de la Generalitat, a la Conselleria de Justícia i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia (CTTI) amb l’excusa de buscar informació sobre Germà Gordó quan era conseller i secretari del govern. Han fet una escenificació per fer por. Turull impedeix que entrin al Palau de la Generalitat, demostrant que no en tenim de por.

http://www.vilaweb.cat/noticies/turull-i-mundo-impedeixen-als-guardies-civils-els-escorcolls-a-palau-i-a-la-conselleria-de-justicia/

La Carme Forcadell, explica què ha passat en el Parlament:

Magnífic editorial de Vicent Partal sobre aquest tema. Destaco aquest paràgraf:

“Ara bé, les coses van canviant tan ràpidament, en aquest país, que es van trobar amb una sorpresa que sembla que no esperaven. Es van trobar amb un govern que ja no se sent subsidiari de ningú ni sotmès a ningú. I que, per això, els va instal·lar en un garatge, els va deixar hores i més hores en una tauleta d’una habitació, els va desarmar i va posar els mossos d’esquadra a vigilar-los.” http://www.vilaweb.cat/noticies/els-guardies-civils-aturats-o-el-llenguatge-del-poder-vicent-partal/

 

I per cert, seguint amb les clavegueres de l’estat, el fiscal (cas 3%) que ha ordenat aquestes accions de la Guàrdia Civil és un tal José Grinda que havia aconseguit fer arxivar 2 delictes de suposada pederàstia que l’afectaven a ell… Com diu en Salvador Cot en aquest article, la claveguera ha perdut la tapa (i surt molta pudor, afegeixo jo)

http://elmon.cat/opinio/23302/la-claveguera-ha-perdut-la-tapa

 

 

Divendres 21 de juliol de 2017

El govern espanyol imposa un control setmanal de les despeses de la Generalitat per vigilar que no es gastin diners en el referèndum. L’amenaça és tancar l’aixeta del FLA. No hi ha arguments ni hi ha propostes, només hi ha amenaces.

http://www.vilaweb.cat/noticies/analisi-el-control-setmanal-de-la-generalitat-pel-govern-espanyol-un-gest-entre-la-propaganda-i-lintent-de-collapsar/

 

El Tribunal Constitucional tomba una nova llei catalana, la del cànon digital. Seguim amb les amenaces. Això és el que ens ofereixen si ens quedem a Espanya?

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-preveu-crear-un-nou-impost-per-financar-laudiovisual-catala/

 

Dissabte 22 de juliol de 2017

Enquesta del CEO: El titular és que anirien a votar 2 de cada 3 catalans (67,5%) i el SÍ obtindria el 62,4% dels vots i el NO, el 37,6%. Anem bé però no ens podem adormir.

En aquest enllaç una anàlisi molt completa dels resultats de l’enquesta.

 

Interessant article de Vicent Partal sobre l’enquesta del CEO «Enteneu-los, estan espantats»

http://www.vilaweb.cat/noticies/enteneu-los-estan-espantats-vicent-partal/ 

 

 

 

 

Tweet