Com deia algú a Twitter, tenint en compte que l’última vegada que va entrar la Guàrdia Civil a un parlament ho va fer a trets (23F), que ara entrin al nostre parlament amb la cara tapada significa un avenç per la democràcia a Espanya.
Vegem què ha passat aquesta setmana:
Dissabte 15 de juliol de 2017
Antics militants d’ICV fan un manifest en contra del referèndum (i en contra de la posició oficial però ambigua de la direcció dels Comuns). Són poc més de 200 persones. http://www.vilaweb.cat/noticies/una-part-de-les-bases-de-catalunya-en-comu-es-rebella-contra-la-coordinadora/
El PSC i el PSOE fan una maniobra de distracció promovent una comissió al Congrés per reformar la Constitució. Si tenim en compte que el PP no vol fer canvis, C’s en tot cas els faria en contra de Catalunya i el propi PSOE tampoc s’ho creu això del federalisme, estem davant d’una nova via morta. http://elmon.cat/noticia/211744/psc-i-psoe-urgeixen-dur-al-congres-la-reforma-constitucional
En definitiva un nou “Apoyaré” estil Zapatero… http://www.elnacional.cat/ca/politica/propostes-psoe-sanchez-zapatero_174843_102.html
Dilluns 17 de juliol de 2017
Orgullós del meu país: 110 entitats i institucions signen el Pacte per la Reforma Horària, per tal de recuperar les 2 hores de desfasament horari que portem en relació a la resta del món i per millorar la conciliació de la vida laboral i familiar http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1195841-signat-el-pacte-per-la-reforma-horaria.html
En què consisteix la reforma horària? http://www.vilaweb.cat/noticies/reforma-horaria-preparats-llestos-ja/
Dimarts 18 de juliol de 2017
TV3 emet el documental “Las cloacas de interior” que cap televisió estatal ha volgut emetre fins ara. Queda al descobert el joc brut de l’estat per combatre els adversaris polítics i en especial el moviment independentista. Se saben noms i dades i la justícia no intervé, aquest estat en el que vivim té molt baixa qualitat democràtica per no dir que s’assembla cada vegada més a una dictadura.
En aquest enllaç es pot veure el documental sencer.
Dimecres 19 de juliol de 2017
Comença la campanya de presentacions del referèndum per tot Catalunya. Es faran més de 100 actes fins a final de mes.
En l’acte de presentació de les garanties del referèndum a Girona han parlat Lluís Llach i Anna Caula. http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/07/19/llach-caula-animen-plantar-cara/857591.html
Dijous 20 de juliol de 2017
La Guàrdia Civil es presenta al Parlament, al Palau de la Generalitat, a la Conselleria de Justícia i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia (CTTI) amb l’excusa de buscar informació sobre Germà Gordó quan era conseller i secretari del govern. Han fet una escenificació per fer por. Turull impedeix que entrin al Palau de la Generalitat, demostrant que no en tenim de por.
La Carme Forcadell, explica què ha passat en el Parlament:
Magnífic editorial de Vicent Partal sobre aquest tema. Destaco aquest paràgraf:
“Ara bé, les coses van canviant tan ràpidament, en aquest país, que es van trobar amb una sorpresa que sembla que no esperaven. Es van trobar amb un govern que ja no se sent subsidiari de ningú ni sotmès a ningú. I que, per això, els va instal·lar en un garatge, els va deixar hores i més hores en una tauleta d’una habitació, els va desarmar i va posar els mossos d’esquadra a vigilar-los.” http://www.vilaweb.cat/noticies/els-guardies-civils-aturats-o-el-llenguatge-del-poder-vicent-partal/
I per cert, seguint amb les clavegueres de l’estat, el fiscal (cas 3%) que ha ordenat aquestes accions de la Guàrdia Civil és un tal José Grinda que havia aconseguit fer arxivar 2 delictes de suposada pederàstia que l’afectaven a ell… Com diu en Salvador Cot en aquest article, la claveguera ha perdut la tapa (i surt molta pudor, afegeixo jo)
http://elmon.cat/opinio/23302/la-claveguera-ha-perdut-la-tapa
Divendres 21 de juliol de 2017
El govern espanyol imposa un control setmanal de les despeses de la Generalitat per vigilar que no es gastin diners en el referèndum. L’amenaça és tancar l’aixeta del FLA. No hi ha arguments ni hi ha propostes, només hi ha amenaces.
El Tribunal Constitucional tomba una nova llei catalana, la del cànon digital. Seguim amb les amenaces. Això és el que ens ofereixen si ens quedem a Espanya?
Dissabte 22 de juliol de 2017
Enquesta del CEO: El titular és que anirien a votar 2 de cada 3 catalans (67,5%) i el SÍ obtindria el 62,4% dels vots i el NO, el 37,6%. Anem bé però no ens podem adormir.
En aquest enllaç una anàlisi molt completa dels resultats de l’enquesta.
Interessant article de Vicent Partal sobre l’enquesta del CEO «Enteneu-los, estan espantats»
http://www.vilaweb.cat/noticies/enteneu-los-estan-espantats-vicent-partal/
Aquesta setmana els Comuns han pres la decisió de menysprear el referèndum qualificant-lo de “mobilització” i posant en dubte el caràcter vinculant del resultat. La realitat és molt tossuda i acabarà passant-los per sobre. No han tardat ni 48 hores en matisar les seves decisions i em sembla que encara hem de veure més “mutacions”… És ben bé que estan ben impregnats d’ICV… La puta i la Ramoneta han tornat…
Fa temps que a Cornellà veig una pintada que diu això: «Tot és ara i és possible». No sé quin sentit li volia donar l’autor però per mi ara té tot el sentit: Ara ho podem fer, després de treballar aquests últims anys tenim tots els elements per portar-ho a terme i només podem perdre si en aquest temps que falta fins l’1 d’octubre fem les coses malament, cometem errors.
Avui he anat a una xerrada que ha fet Lluís Llach al seu poble, Verges. Ha estat molt interessant (com sempre), ens ha explicat com veu la situació actual. M’agrada perquè no fa volar coloms, no ho pinta tot de color de rosa però sí que posa sobre la taula tots aquells elements positius que juguen al nostre favor, sense menysprear que l’estat espanyol té molta força i porta molts anys (segles) exercint-la.
demostrar que podíem guanyar si anàvem junts, teníem un objectiu comú i destacàvem allò que ens unia enlloc de destacar el que ens separava. A Arenys de Munt vam començar a guanyar.
independència, la política catalana fa un gir i l’ANC comença a ser decisiva: el 2012 el president Mas convoca eleccions després de l’èxit de la manifestació, el 2013 els partits es posen d’acord en la data i la pregunta de la consulta (contra el pronòstic de molts que deien que no ho aconseguiríem), al 2014 es celebra la consulta (el 9N) que es pot realitzar gràcies a la participació decidida i activa de 40.000 voluntaris i als més de 2 milions de votants. Finalment a mitjans de juliol de 2015, gràcies entre d’altres a les gestions de l’ANC, es conforma la candidatura conjunta de Junts Pel Sí, amb la intenció d’aconseguir una majoria independentista al Parlament, a les eleccions convocades pel 27S.
Per mi el fet cabdal va ser la consulta d’Arenys de Munt (13 de setembre de 2009). A Arenys van tenir una iniciativa en positiu, que no era reactiva contra res sinó que estava enfocada en positiu: Votar per decidir el nostre futur. Va ser la xispa necessària (i oportuna) per encendre el foc (el material combustible ja hi era però faltava la xispa…)
anava a la Mostra d’Entitats de l’Arc de Triomf els Onze de Setembre, tenia una sensació contradictòria, per una banda pensava que estava bé que hi hagués tanta gent treballant pel país per diferents objectius (seleccions catalanes, DNI català, plataforma per la llengua, el català a Europa, i tants altres), però per altra banda pensava que seria millor que tota aquesta força la dirigíssim tots cap a un mateix objectiu (la independència), pensava que així seríem més forts i l’aconseguiríem (i de pas, com a benefici colateral, aconseguiríem el 80% d’aquelles lluites parcials i disperses).
són festes que m’embafen quan penso en la situació de tanta gent que que no arriba a final de mes, que no pot pagar el lloguer, que té fills que passen penúries i tanta gent que, en moltes parts del món, tenen la vida en perill a causa de les guerres i les injustícies i que en molts casos s’han de jugar la vida per arribar a un món que els han dit que és millor.